Max Herzberger

matemàtic i físic alemany

Max Herzberger (Charlottenburg, 7 de març de 1899 Nova Orleans, 9 d'abril de 1982) va ser un matemàtic i físic nord-americana d'origen alemany.

Infotaula de personaMax Herzberger
Herzberger,Maximilian 1930 Jena.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Maximilian Jacob Herzberger Modifica el valor a Wikidata
7 març 1899 Modifica el valor a Wikidata
Charlottenburg (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 1982 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Nova Orleans (Louisiana) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Frederic Guillem de Berlín (1917–1923) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Tesi acadèmicaUeber Systeme hyperkomplexer Grössen  (1923 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiIssai Schur i Ludwig Bieberbach Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic i físic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Nova Orleans (1968–1978)
ETH Zürich (1965–1968)
Kodak (1935–1965)
Carl Zeiss AG (1927–1934)
Leitz (1925–1927)
Rathenower Optische Werke (1923–1925) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeEdith Kaufmann
FillsUrsula Bellugi Modifica el valor a Wikidata
ParesLeopold Herzberger i Sonja Behrendt
Premis

Herzberger va néixer en una família jueva a Charlottenburg (avui un barri de Berlín) i va fer els estudis universitaris a la universitat de Berlín, en la qual va obtenir el doctorat el 1923. Els anys posteriors va treballar a diferents empreses d'òptica com la Rathenower Optische, la Ernst Leitz GmbH i, finalment, la Carl Zeiss AG de Jena (Turíngia).[1] El fet de viure a Turíngia, on els nazis van arribar al poder abans, va impedir que aconseguís l'habilitació docent,[2] tot i que donava algunes classes a la universitat de Jena. El 1934, en aplicar-se les lleis antisemites del govern nazi, va emigrar amb la seva família primer,[3] per breu temps, a Holanda i Anglaterra i, finalment, als Estats Units. A partir de 1935 va ser director del departament de recerca de la Kodak a Rochester (Nova York), fins que es va jubilar el 1965. Després de jubilat, encara va fer de professor al ETH Zürich (1965-1968) i a la universitat de Nova Orleans fins el 1978 en que es va retirar definitivament.

Els treballs de Herzberger van ser sempre en òptica, des d'un punt de vista analític i geomètric.[4] El més notable dels seus treballs és la construcció de les lents superacromàtiques, que aconseguien eliminar la totalitat de l'aberració cromàtica.[5]

ReferènciesModifica

  1. Röder, 1999, p. 500.
  2. Segal, 2003, p. 371.
  3. Segal, 2003, p. 107.
  4. Synge, 1943, p. 268 i ss.
  5. Luneburg, 2021, p. 411 i ss.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Max Herzberger» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.