Max Vogrich
Max Vogrich (Sibiu, Romania, 2 de gener de 1852 - Nova York, EUA, 8 de juny de 1916) fou un pianista i compositor austríac.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 gener 1852  Sibiu (Romania) | ||
| Mort | 10 juny 1916 (64 anys) Escola de Medicina de la Universitat de Nova York (Nova York) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, pianista | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Instrument | Piano | ||
Signatura .png) | |||
  
| |||
.png)
Als catorze anys ja era un pianista distingit i va ser enviat al Conservatori de Leipzig per a perfeccionar els estudis, sent allà deixeble de Hauptmann, Richter i Moscheles. De 1870 a 1878 donà nombrosos concerts per Europa, Amèrica del Sud i els Estats Units. De 1882 a 1886 residí a Austràlia com a concertista i professor de piano i després retornà als Estats Units, on va romandre algun temps.
És autor de nombroses òperes, dels quals llibrets n'és autor, com:
- Vanda, (Florència, 1875)
- Lanzelot, (1890)
- King Arthur, (Leipzig, 1893)
- Der Buddha, (1899)
- Die Lieder des Euripides (Weimar, 1905)
També se li deu:
- The Captivity, (oratori)
- The Young King and the Sheperdss, (cantata)
- The Diver, (cantata)
Nombroses misses, simfonies, concerts per a violí i piano, música vocal, sonates i de cambra.
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa Volum núm. pàg. 898 (ISBN 84-239-4569-3)