May Oliver
| Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
May Oliver (Granada, ?) és una baixista espanyola que va formar part del grup Los Planetas des dels seus inicis fins a l'edició del seu segon àlbum Pop.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XX  |
| Activitat | |
| Ocupació | baixista |
| Membre de | |
 | |
A l'hora d'incorporar a un baixista, J, líder dels Planetes, va proposar a May, qui en aquella època era la seva parella. May havia estudiat al conservatori, tocava el piano i el violoncel. Segons narra l'escriptor Jesús Llorente en el seu llibre Els Planetes. La veritable història (Edicions Rockdelux, 1999), va ser J qui la va convèncer perquè es compressin una guitarra i un baix a través d'un crèdit. Cap dels dos havia tocat un d'aquests instruments fins al moment.[2]
En alguns dels concerts del grup, per timidesa May tocava d'esquena al públic, i també ho feia dins l'estudi.[3] Segons l'escriptor i guionista Fernando Navarro (coautor del guió de la pel·lícula inspirada en Els Planetes Segon premi) “Ella tocava d'esquena al públic, i això crida molt l'atenció, però també hi havia una cosa molt especial en aquest so de baix, jo sentia admiració per la seva manera de tocar, molt vulnerable, intel·ligent i precisa. Després va desaparèixer quan el grup estava a punt de pujar al punt més alt i ningú va saber més d'ella. Va voler tornar a ser una dona anònima que no volia formar n'he part, i això va provocar la idealització, que es convertís en llegenda per als fans”.[2]
May va decidir deixar Els Planetes el 22 de setembre de 1996 després d'un concert al festival BAM de Barcelona; va ser substituïda per (Fernando) Novi durant un breu temps i finalment va continuar com a baixista pels Planetes Kieran Stephen.[2] En una entrevista concedida el maig de 2019 per J, aquest declara que May treballa en una llibreria i que no es dedica professionalment a la música.[4] El gener de 2022 Juan actualitza aquesta informació indicant que May exerceix com a professora en un institut.[5]
En 2020 s'anticipa en el rodatge de la pel·lícula Segon premi per Jonás Trueba.[6][7] El 2023 s'anuncia que el director serà Isaki Lacuesta, la pel·lícula està "ambientada a Granada a finals dels anys 90" i s'inspira en "en la història d'un grup de música independent".[8]
La sinopsi del film es resumeix: "Granada, finals dels 90. En plena efervescència artística i cultural, un grup de música indie viu el seu moment més delicat. Afronten el seu tercer disc. Ningú sap que aquest àlbum canviarà per sempre l'escena musical de tot el país. Aquesta (no)és una pel·lícula sobre els Planetes".[9]
La pel·lícula, codirigida per Pol Rodríguez, va competir en la Secció Oficial del Festival de Màlaga de 2024, obtenint la Biznaga d'Or a millor pel·lícula i les Biznagas de Plata a millor direcció (Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez) i millor muntatge (Javier Frutos).[10][11] El 4 d'abril de 2024 inaugura el D'A Film Festival (Barcelona), estrenant-se en sales el 24 de maig del mateix any.[12][13]
May és interpretada per l'actriu Stéphanie Magnin.[14][15][16]
Referències
modifica- ↑ Quique Medina. «Lo que el rock ha unido que no lo separe la carretera». culturplaza.com, 16 enero 2014. [Consulta: 24 enero 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Saavedra, David. «El misterio de May, la bajista de Los Planetas que desapareció sin dejar rastro» (en castellà). El País, 14-02-2024. [Consulta: 14 febrer 2024].
- ↑ Carmen López. «25 años de 'Super 8', el disco con el que Los Planetas alcanzaron la estratosfera del pop». eldiario.es, 05-05-2019. [Consulta: 21 maig 2019].
- ↑ David Saavedra. «Los Planetas: Nuevas fuerzas ante viejos logros». Red Bull Música, 16-05-2019. [Consulta: 16 maig 2019].
- ↑ Israel Viana. ««El final de Los Planetas está cada día más cerca»». ABC, 23 enero 2022. [Consulta: 24 enero 2022].
- ↑ Alejandro Ávila. «Paz Vega, Jonás Trueba, Alfonso Sánchez y Santi Amodeo reciben el apoyo de la Junta de Andalucía». Filmland, 10-10-2020. [Consulta: 23 enero 2023].
- ↑ «Jonás Trueba rodará en Granada su próximo largometraje, “Segundo premio”». Los amadores del cine, 16-09-2021. [Consulta: 23 enero 2023].
- ↑ «La historia de Los Planetas inspira una película». El Independiente de Granada, 06-03-2023. [Consulta: 20 març 2023].
- ↑ «David Trueba, Isaki Lacuesta y Celia Rico se apuntan a competir en Málaga». La Opinión de Málaga, 06-02-2024. [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ «Segundo premio». Festival de Málaga. [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ Nacho Sánchez. «‘Segundo premio’ y ‘Radical’ obtienen la Biznaga de Oro del festival de Málaga». El País, 10-03-2024. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ Astrid Meseguer. «'Segundo premio', de Isaki Lacuesta, inaugurará un D'A Film Festival con el mejor cine de autor». La Vanguardia, 26-02-2024. [Consulta: 20 març 2024].
- ↑ Noé R. Rivas. «‘Segundo Premio’ de Isaki Lacuesta ya tiene fecha de estreno en cines». Mindies, 18-03-2024. [Consulta: 20 març 2024].
- ↑ Noé R. Rivas. «Isaki Lacuesta vuelve al Festival de Málaga con ‘Segundo Premio’, film inspirado en Los Planetas». Mindies, 06-02-2024. [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ «Segundo premio (2024)». Internet Movie Database. [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ Carlos Marcos. «Relato de cómo la película sobre Los Planetas se ha convertido en una historia de vaqueros gais». El País, 05-03-2024. [Consulta: 5 març 2024].