Mazda Chantez
El Mazda Chantez (マツダ・シャンテ, Matsuda Shante) fou un model d'automòbil lleuger o kei car produït pel fabricant d'automòbils japonés Mazda entre els anys 1972 i 1976. Era un hatchback de dues portes i quatre places que substituïa el Mazda Carol i competia amb els Daihatsu Fellow Max, Honda Life, Mitsubishi Minica, Subaru Rex i Suzuki Fronte. El nom del model, "Chantez", és la forma en segona persona plural del present indicatiu del verb Chanter en francés, que en català vol dir "Canteu".
Tipus | model d'automòbil |
---|---|
Fabricant | Mazda |
Característiques | |
Batalla | 2.200 |
Dimensions | 1.290 () × 1.295 () × 2.995 () mm |
Pes | 480 kg |
Mecànica | |
Potència | 35 CV |
Cronologia | |
El Mazda Chantez (nom en codi KMAA) tenia una batalla de 2.200 mil·límetres (mm), més llarga que la de la majoria dels seus competidors i equipava el potent motor de dos temps AA que ja incorporava el Mazda Porter. Amb 35 cavalls de potència (cv), la velocitat màxima era de 115 quilòmetres per hora (km/h) i el temps d'acceleració en 400 metres era de 20,6 segons.[1] En proves més recents (principis de la dècada del 2000), un Chantez GFII de 1972 tardava 35,8 segons de 0 a 100 km/h.[2] El motor estava instal·lat longitudinalment al davant del vehicle propulsant les rodes del darrere i la roda de recanvi es trobava situada prop del motor, a la part dreta.[3][4]
Inicialment, estava previst que el Chantez equipara un motor rotatiu Wankel d'un sol rotor, un derivat de del Mazda Familia Rotary, provant-se els prototips cap el 1970. La situació econòmica de Mazda i les pressions dels altres fabricant d'automòbils lleugers, que consideraven aquest tipus de motors un perillós avantatge, va fer que finalment Mazda no comercialitzara el model amb el motor rotatiu.[5] Com a resultat de no haver pogut desenvolupar el model originalment ideat, Mazda va perdre l'interés en els kei car i el model no va tindre successor quan deixà de produir-se l'any 1976 quan canviaren les lleis sobre kei car.[1] Mazda deixà de produir automòbils lleugers de passatgers fins a l'any 1989 amb la reintroducció de l'Autozam Carol, un OEM del Suzuki Alto, no produint cap motor propi per a aquest tipus des d'aleshores.
Els graus d'equipament anaven des del més bàsic L (menys cromats, para-xocs i pilars B del color de la carrosseria) passant pels LX, GL, GF i GLII fins a arribar al top de gama GFII, que equipava interior esportiu, llantes amb radis i pintura bicolor.[6] El juliol de 1972 els preus oscil·laven entre els 340.000 i els 465.000 iens.[7]
A finals del 1974, anticipant-se al canvi de llei amb el canvi d'any, el para-xocs davanter i l'espai per a matricules fou modificat per tal d'acollir les noves i més grans plaques de matrícula.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Rees, Chris. Microcar Mania. Minster Lovell & New Yatt, Oxfordshire, UK: Bookmarque Publishing, 1995, p. 80. ISBN 1-870519-18-3.
- ↑ 360cc: Nippon 軽自動車 Memorial 1950→1975. Tòquio: Yaesu Publishing, 2007, p. 123. ISBN 978-4-86144-083-0.
- ↑ Images of 1975 Mazda Chantez
- ↑ Specifications on Mazda Chantez
- ↑ Black, Byron (April 1971). «The Minicars of Japan». Road Test: 70. Arxivat de l'original el 2023-07-27 – via Curbside Classic.
- ↑ Car Graphic: Car Archives Vol. 5, '70s Japanese Cars. Tòquio: Nigensha, 2007, p. 90. ISBN 978-4-544-09175-5.
- ↑ デアゴスティーニジャパン 週刊日本の名車第38号16ページ
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mazda Chantez |