Obre el menú principal

Mazeppa, S.100, és un poema simfònic compost per Franz Liszt el 1851. És el número 6 del seu cicle de tretze Poemes simfònics escrits durant el període a Weimar.[1] Narra la història d'Ivan Mazepa, que va seduir a una noble dama polonesa, per la qual cosa va ser amarrat nu a un cavall salvatge que el va transportar a Ucraïna. Allí, va ser alliberat pels cosacs i el van nomenar el seu hetman.

Infotaula de composicióMazeppa
Forma musical poema simfònic
Compositor Franz Liszt
Data de publicació 16 abril 1854
Altres dades
Identificador IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata
Aquest poema simfònic narra la història d'Ivan Mazepa, un noble cosac que va seduir a una noble dama polonesa.

El mateix personatge havia inspirat a Victor Hugo a Els Orientals i a Lord Byron.

L'obra es va estrenar en el Teatre de la cort de Weimar el 16 d'abril de 1854.

EstructuraModifica

El compositor segueix la narrativa d'Hugo per descriure el viatge de l'heroi a través de les vastes estepes en el primer moviment. La secció de cordes interpreta el tema principal, que es transforma i distorsiona amb sis cops dels timbals, que evoquen la caiguda del genet.[2] Després d'un silenci, les cordes, el fagot i la trompa solista expressen la sorpresa de l'accidentat, ressuscitat per les trompetes en Allegro marziale. Els cosacs col·loquen a Mazeppa al capdavant del seu exèrcit (s'escolta una marxa) i el tema de l'heroi es trenca per acabar en la glòria.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Searle, Humphrey. «The Orchestral Works». A: Alan Walker. Franz Liszt: The Man and His Music. Nueva York: Taplinger Publishing Company, 1970. ISBN 0-8008-2990-5. 
  • Tranchefort, François-René. Guia da Música Sinfónica. 1.ª. Lisboa: Gradiva, 1998. ISBN 9-726-62640-4.