Obre el menú principal

Segons la mitologia grega, Medos (en grec antic Μηδος), va ser un heroi, fill d'Egeu i de Medea, però de vegades se'l considera fill d'un rei de l'interior d'Àsia, amb el que es va casar Medea després de ser desterrada d'Atenes, a causa del retorn de Teseu. De vegades Medos és fill de Dionís i d'una nimfa d'Àsia, Alfesibea. En les tres versions, Medos és l'epònim dels Medes. Una tradició diu que va ser ensinistrat per la guerra pel centaure Quiró.

Infotaula personatgeMedos
Tipus personatge de la mitologia grega
Dades
Sexe home
Família
Mare Medea
Pare Egeu i Jàson
Germans ane i Feres (fill de Jàson)
Altres
Càrrec king of Colchis Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Medos i la seva mare, al fugir d'Atenes, es van veure aturats per una tempesta i van anar a parar a les costes del seu besoncle Perses. Un oracle havia dit a Perses que desconfiés dels descendents d'Eetes, i Medos, que coneixia la profecia, va amagar la seva veritable identitat quan va ser conduït pels soldats davant Perses, dient-li que era Hípotes, fill del rei de Tebes, Creont, i que anava a la recerca de Medea per castigar-la per haver matat Creont i Creüsa. Perses no se'l va creure del tot, i el va fer empresonar. Mentrestant el país va viure un període de fam. Medea va arribar a la cort de Perses amb el seu carro tirat per dracs, i va declarar al seu oncle que era una sacerdotessa d'Àrtemis que venia a deslliurar el país de la fam. El rei no va desconfiar, i li va dir que tenia presoner Hípotes, fill del rei de Tebes. Medea va dir que li lliuressin, va reconèixer el seu fill i li va donar una arma amb la que va matar Perses. Després Medos va regnar al seu lloc.[1]

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 345. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 144. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461