Megapòdids
Els megapòdids (Megapodiidae) són una família de l'ordre dels gal·liformes, coneguda pels seus hàbits reproductius.
Megapodiidae  | |
|---|---|
 talègol cap-roig | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Galliformes |
| Família | Megapodiidae Lesson, 1831 |
| Gèneres | |
Descripció modifica
Són ocells semblants a pollastres, amb petits caps i grans peus d'au terrestre, als que fa referència el seu nom (grec: mega = gran, poda= peu). Fan una llargària que va dels 30 cm en les espècies més petites fins als 60 cm en les més grans, i un pes entre 900 g i 8 kg. Els colors generals van del marró al negre o gris. Algunes espècies presenten carúncules colorades a la cara. Lleugers dimorfismes sexuals.
Alimentació modifica
Insectes, llavors, fruites, rails, caragols, petits crustacis.
Reproducció modifica
Els megàpodes no coven els seus ous amb el seu calor corporal, com altres ocells, si no que els soterren i són covats pel sol, la calor de la descomposició de productes vegetals, o inclús l'activitat volcànica. Els ous tenen un gran rovell, d'aproximadament el 50-70% del pes total. S'ha comprovat en Alectura lathami, que el major o menor calor d'incubació fa variar la proporció en el sexes de la niuada. És possible que això es puga fer extensiu a altres espècies.
Els pollets del megapòdids trenquen els ous amb les seues potents urpes, i després caven un túnel per a sortir del lloc on estan soterrats. Són molt precoces i nidífugues, sortint de l'ou amb unes capacitats superiors a la de qualsevol au. Naixen amb els ulls oberts, amb coordinació corporal i força, amb totes les plomes alars i poden fugir dels predadors immediatament, i en algunes espècies volar el mateix dia del seu naixement i portar una vida independent.
Hàbitat i distribució modifica
La major part de les espècies viuen al bosc humit i matoll xerofític, però també a la vegetació de platges i una espècie als boscos semi àrids d'eucaliptus. Es distribueixen per la regió d'Australàsia, incloent illes del Pacífic Oriental, Austràlia, Nova Guinea, i les Illes d'Indonèsia a l'est de la línia de Wallace, però també a les Illes Nicobar. La distribució de la família es va contraure amb l'arribada de l'home, i a molts grups d'illes, com ara Fiji, Tonga i Nova Caledònia, han perdut moltes o la totalitat de les espècies.
Taxonomia modifica
Se n'han fet diversos estudis sobre la relació entre les diferents espècies d'aquesta família,[1][2] que se considera formada per 7 gèneres amb 21 espècies: [3]
- Gènere Alectura, amb una espècie: Talègol cap-roig (Alectura lathami).
- Gènere Aepypodius, amb dues espècies.
- Gènere Talegalla, amb tres espècies.
- Gènere Leipoa, amb una espècie: Talègol ocel·lat (Leipoa ocellata).
- Gènere Macrocephalon, amb una espècie: Talègol maleo (Macrocephalon maleo).
- Gènere Eulipoa, amb una espècie: Megàpode de Wallace (Eulipoa wallacei).
- Gènere Megapodius, amb 12 espècies.
Referències modifica
- ↑ Birks, Sharon M; Edwards, Scott V «A phylogeny of the megapodes (Aves: Megapodiidae) based on nuclear and mitochondrial DNA sequences» (PDF) (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 23, 3, 6 2002, pàg. 408-421.
- ↑ Harris, Rebecca B; Birks, Sharon M; Leach, Adam D «Incubator birds: biogeographical originsand evolution of underground nesting inmegapodes (Galliformes: Megapodiidae)» (PDF) (en anglès). Journal of Biogeography. John Wiley & Sons Ltd, 41, 11, 6 2014. DOI: 10.1111/jbi.12357.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David; Rasmussen, Pamela. «Pheasants, partridges, francolins» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.1.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Megapòdids |