Mjej Gnuní

(S'ha redirigit des de: Mejej Gnuni)

Mjej Gnuní fou marzban (regió administrativa) d'Armènia de vers el 518 fins al 548.

Infotaula de personaMjej Gnuní
Biografia
Naixementvalor desconegut modifica
Mortdècada del 540 modifica
Activitat
OcupacióGovernant modifica
Altres
TítolMarzban of Armenia (en) Tradueix (518 (Gregorià)–548 (Gregorià)) modifica
FamíliaGnuní modifica

Pertanyia a la família de nakharars dels Gnuní que tenien un títol hereditari (gran cançoner).

En el govern anterior, vers el 515 o 516, els huns Sabirs van fer una incursió des del Caucas fins a Armènia i Àsia Menor (fins al Taure), que també va tocar Pèrsia (Mèdia). Els nakharars d'Armènia, en coalició amb les milícies romanes d'Orient, van rebutjar als invasors. Per fer front a aquests atacs el rei de Pèrsia va fer fortificar la ciutat de Pertav (Bardaa) a l'Aghuània, que va prendre el nom de Peroz-Kavadh que no va conservar molt de temps. Mjej va prendre mesures per evitar una altra incursió i el 527 quan els huns van baixar cap Armènia, els va rebutjar.

Vers el 522 el rei de Pèrsia va voler imposar el mazdaisme a Ibèria i imposar el protectorat a Còlquida, on el príncep laz Tzates s'havia fet cristià. Els laces i ibers van demanar ajut a Constantinoble, que va donar les insígnies reials a Tztes i va accedir a protegir-lo. Reiniciada la guerra entre perses i romans d'Orient el 523, els perses van ocupar Somkhètia, d'on va fugir l'eristavi Gurguèn, que estava revoltat perquè es negava a convertir-se al mazdaisme. El 525 hi va haver converses de pau que no van reeixir i el 527 la guerra es va reprendre. Part de Lazika fou ocupada pels perses (527) però Gubaz II, fill i successor de Tzates, les va reconquerir amb ajut romà d'Orient (528).

El rei Cosroes I Anusharvan de Pèrsia, fill i successor de Kavadh, va finalment signar la pau (532) establint una partició de zones d'influència al Caucas: Lazika quedava com a protectorat romà d'Orient, Ibèria protectorat persa, i Armènia mantenia la divisió del 387 amb la Persarmènia com a territori sassànida i l'Armènia occidental sota control romà d'Orient. Precisament aquí el nou emperador Justinià va nomenar governador a son cunyat general Sittas, casat amb Comito, la germana gran de Justinià. Sittas va establir una nova forma de govern provincial que fou confirmada per l'emperador el 18 de març del 536:

  • Armènia Primera amb Karin o Erzurum (Teodosiòpolis) fins al Pont oriental incloent Satala, Nicòpolis, Trebisonda i Kerasunte.
  • Armènia Segona, amb Capadòcia.
  • Armènia Tercera, amb Melitene i algunes viles capadocianes
  • Armènia Quarta, amb Martiriòpolis (Mayyafariquin, armeni Neferket) rebatejada Justinianòpolis, incloent Sofene, Anzitene, Balabitene (única regió on encara va romandre un nakharar hereditari armeni doncs a la resta van deixar de ser hereditaris i passaren a ser de designació imperial), Astiatene, Sofanene i tota o part de la Khortzene.

Un comte romà d'Orient es va instal·lar a Melitene i també dos dux: un a Justinianòpolis i un Kitarison (a l'Astianene). El govern militar es va adjudicar a un magister militium per Armeniae (càrrec que exercia Sittas) al que més tard va succeir Hamazasp Mamikonian, membre de la família passat al servei dels romans d'Orient, executat però per ordre de l'emperador (vers 540) sota l'acusació de col·laborar amb els perses. El governador de l'Armènia Quarta el va substituir però el país es va revoltar i el va matar (vers 541). Sittas va tornar a governar però va morir en combat (vers 542) i el seu successor Buzes no va ser acceptat i els armenis van demanar ajut al rei de Pèrsia Cosroes I Anusharvan, el que va provocar altre cop la guerra oberta.

Els romans d'Orient des de Lazika s'havien estès cap Abkhazètia (Abkhàzia) i part d'Imerètia (els abkhazos s'havien fet cristians vers el 529), i havien construït fortaleses a Sebastòpolis (Sukhumi), Pitiunt i Petra (a Gúria). Cosroes va ocupar Petra (541) que va retenir durant deu anys.

El 543 el nakharar Nerseh Kamsarakan es va revoltar esperant ajut romà d'Orient, però fou derrotat a Ankl, no massa lluny de Dvin, i els romans d'Orient no van intervenir.

A Metje li va succeir el 548 Gushnasp-Vahram.