Obre el menú principal

Melchor Almagro Sant Martín (Granada, Espanya, 12 d'abril de 1882 - Madrid, 12 d'abril de 1947) fou un escriptor, diplomàtic i polític espanyol.[1]

Infotaula de personaMelchor Almagro San Martín
Melchor Almagro 1915.png
Biografia
Naixement 12 d'abril de 1882
Granada (Espanya)
Mort 12 d'abril de 1947(1947-04-12) (als 65 anys)
Madrid (Espanya)
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 


Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

Dades personals
Formació Universitat de Granada
Universidad Central
Universitat de Heidelberg
Activitat
Ocupació escriptor, diplomàtic i polític
Modifica les dades a Wikidata

Melchor Almagro Sant Martín va néixer a la ciutat de Granada (on un carrer cèntric porta el nom del seu pare), va iniciar la carrera de dret a la Universitat de Granada però va marxar a Madrid per continuar els seus estudis universitaris. Allí travaria amistat amb Ortega y Gasset al mateix temps que viatjava a França i Heidelberg (Alemanya) per completar els seus estudis.

La seva primera obra, prologada per Valle-Inclán, apareguda a Madrid el 1903, ha estat definida per Pere Gimferrer com a llibre entre els més bells i personals de la prosa modernista hispana. També Luis Antonio de Villena ha escrit sobre el modernisme brillant que aquest llibre semblava augurar. Aviat comença la seva carrera política (va ser diputat i senador) i diplomàtica, esdevenint representant en destinacions com París, Viena, Bucarest o Bogotà. Durant part de la Guerra civil espanyola, es troba en l'exili a Buenos Aires .

Després de tornar a Madrid als anys quaranta, destaca la seva faceta de periodista i escriptor. Col·labora amb prestigiosos periòdics com ABC, La Esfera o El Imparcial alhora que dedica una sèrie de llibres a la història recent del país, des del 1900, enfocada en els regnats de la dinastia borbònica.

El seu estil destaca per la seva brillant expressivitat i pels dots d'observació de l'autor, que retrata complidament la societat espanyola del moment. Home de la seva època, en el seu treball com a escriptor (més conreat en les acaballes de la seva vida) deixaria constància de la seva forma de ser bohèmia, freqüentant les tertúlies, salons i cercles socials de la capital d'Espanya. Apareix com a personatge en la novel·la de Luis Antonio de Villena, "Majestat caiguda" (Aliança, Madrid. 2012)

Obres seleccionadesModifica

  • Sombras de vida (1903)
  • El verano de los membrillos (1925) -novel·la curta-
  • Biografía del 1900 (1943). Reed.: Biografía del 1900, ed. d'Amelina Correa Ramón, Col. Biblioteca de Graanda, Granada, Universidad de Granada, 2013.
  • La Guerra Civil española (1940).
  • Bajo los tres últimos Borbones. Retratos, cuadros, intimidades (1945).
  • Crónica de Alfonso XIII y su linaje (1946), con prólogo de Gregorio Marañón.
  • Teatro del mundo. Recuerdos de mi vida (1947).
  • La pequeña historia. Cincuenta años de vida española (1880-1930) (1954).

ReferènciesModifica

  1. Jesús Arias «Una tumba sin lápida» (en castellà). El País [Granada] [Consulta: 9 novembre 2015].

BibliografiaModifica

  • Amelina Correa, Melchor Almagro San Martín. Noticia de una ausencia, Granada, Ficciones, 2001.
  • Amelina Correa, "Melchor Almagro San Martín: datos para una biográfia no escrita", en ALMAGRO SAN MARTÍN, Melchor, "Teatro del mundo. Recuerdos de mi vida", ed. d'Amelina Correa, Granada, Diputación de Granada, 2001.

Enllaços externsModifica