Melsa accessòria
Una melsa accessòria és un petit nòdul de teixit esplènic que es troba separada del cos principal de la melsa. Un 10 per cent de la població té melses accessòries.[1] Les melses accessòries fan típicament al voltant d'1 centímetre de diàmetre i poden semblar un gangli limfàtic o una melsa petita. Es formen com a resultat de traumes o anomalies del desenvolupament.[2] Són rellevants en el camp mèdic car poden donar errors d'interpretació en diagnòstics per imatgeria[2] o presentar símptomes després d'una esplenectomia terapèutica (exèresi quirúrgica de la melsa).[1]
 TAC d'una melsa accessòria (al centre de la imatge) entre la melsa i el ronyó esquerre.  | |
| Tipus | òrgan corticomedul·lar |
|---|---|
| Especialitat | genètica mèdica |
| Classificació | |
| CIM-10 | Q89.0 |
| CIM-9 | 759.0 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 32864 |
| eMedicine | 896865 |
| UMLS CUI | C0266631 |
Causes i ubicacions modifica
Les melses accessòries es poden formar durant l'embriogènesi quan algunes de les cèl·lules de la melsa en desenvolupament es dipositen entre el seu camí central, on la melsa es forma, i la seva ubicació final al costat esquerre de l'abdomen al nivell de les costelles 9 i 11. Les ubicacions més típiques de les melses accessòries són a l'hil de la melsa i adjacents a la cua del pàncrees. Es poden trobar a qualsevol lloc al llarg dels vasos esplènics, al lligament gastroesplènic, al lligament esplenorenal, a les parets de l'estómac o de l'intestí,[3][4] a la cua pancreàtica, a l'omentus majus,[5][6] al mesenteri,[7] a la fossa renal,[8][9]o a les gònades i el seu camí de baixada.[10] La mida típica és aproximadament 1 centímetre, però poden variar d'uns quants mil·límetres fins a 2–3 centímetres.[2]
Una fusió esplenogonadal pot produir-se quan una o més melses accessòries es troben al llarg del camí entre l'abdomen i la pelvis o escrot. La melsa es comença a formar a prop de la cresta urogenital on les gònades es desenvolupen. Les gònades poden agafar part del teixit de la melsa, i mentre descendeixen a través de l'abdomen durant el desenvolupament embrionari, poden dipositar un continu o una línia trencada de teixit esplènic.[11]
L'esplenosi és una condició on els focus de teixit esplènic experimenten autotrasplantament, sovint a partir d'un trauma físic o d'una esplenectomia. Fragments del teixit desplaçat poden implantar-se a sobre de superfícies vascularitzades de la cavitat abdominal, o al tòrax si la barrera diafragmàtica és trencada.[14][15]
-
Secció histològica d'una melsa accessòria -
Ultrasonografia d'una melsa accessòria.
_photomicrograph.JPG)
Rellevància modifica
Si l'esplenectomia s'aplica per tractar una situació on cèl·lules sanguines són segrestades a la melsa, el problema romandrà si no es treuen també les melses accessòries.[1] Durant imatgeria mèdica, les melses accessòries poden ser confoses per ganglis limfàtics engrandits o per creixement neoplàstic a la cua del pàncrees,[5] del tracte gastrointestinal, de les glàndules suprarenals o de les gònades.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Moore, Keith L. Clinically Oriented Anatomy. 3rd. Baltimore: Williams & Wilkins, 1992, p. 187. ISBN 978-0-683-06133-8.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gayer G «CT findings in congenital anomalies of the spleen». British Journal of Radiology, vol. 74, 884, August 2001, pàg. 767–772. DOI: 10.1259/bjr.74.884.740767. PMID: 11511506.
- ↑ «Accessory spleen arising from the gastric fundus mimicking gastrointestinal stromal tumor following splenectomy: A case report». Exp Ther Med, vol. 7, 2, February 2014, pàg. 349–351. DOI: 10.3892/etm.2013.1415. PMC: 3881060. PMID: 24396402.
- ↑ «Incidental gastric accessory spleen during laparoscopic sleeve gastrectomy». Int J Surg Case Rep, vol. 36, 2017, pàg. 119–121. DOI: 10.1016/j.ijscr.2017.05.022. PMC: 5447567. PMID: 28558346.
- ↑ 5,0 5,1 «Accessory spleen in the greater omentum». Am. J. Surg., vol. 202, 3, September 2011, pàg. e28–30. DOI: 10.1016/j.amjsurg.2010.06.032. PMID: 21784408.
- ↑ «Accessory Spleen in the Greater Omentum: Embryology and Revisited Prevalence Rates». Cells Tissues Organs (Print), vol. 203, 6, 2017, pàg. 374–378. DOI: 10.1159/000458754. PMID: 28420007.
- ↑ «Hypersplenism caused by an accessory spleen mimicking an intra-abdominal neoplasm: report of a case». Surg. Today, vol. 39, 9, 2009, pàg. 818–20. DOI: 10.1007/s00595-008-3919-z. PMID: 19779782.
- ↑ «Symptomatic heterotopic splenic tissue in the left renal fossa». Eur. Urol., vol. 25, 2, 1994, pàg. 174–6. PMID: 8137861.
- ↑ «Accessory spleen presenting as adnexal mass». Acta Obstet Gynecol Scand, vol. 72, 7, October 1993, pàg. 587–8. PMID: 8213112 [Consulta: 11 març 2018].
- ↑ Chen S–L «Splenogonadal Fusion». Journal of the Formosan Medical Association, vol. 107, 11, November 2008, pàg. 892–5. DOI: 10.1016/S0929-6646(08)60206-5. ISSN: 0929-6646. PMID: 18971159 [Consulta: 3 març 2009]. Arxivat 2009-06-09 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-06-09. [Consulta: 14 setembre 2022].
- ↑ Chen S–L «Splenogonadal Fusion». Journal of the Formosan Medical Association, vol. 107, 11, November 2008, pàg. 892–5. DOI: 10.1016/S0929-6646(08)60206-5. ISSN: 0929-6646. PMID: 18971159 [Consulta: 3 març 2009]. Arxivat 2009-06-09 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-06-09. [Consulta: 14 setembre 2022].
- ↑ Page 242 in: W. Richard Webb, Wiliam E. Brant, Nancy M. Major. Fundamentals of Body CT, Fundamentals of Radiology. 4. Elsevier Health Sciences, 2014. ISBN 9780323263580.
- ↑ Note: The case is possibly splenosis rather than an accessory spleen:Maki, Takehiro; Omi, Makoto; Ishii, Daisuke; Kaneko, Hiroyuki; Misu, Kenjiro; Inomata, Hitoshi; Tateno, Masatoshi; Nihei, Kazuyoshi «Spontaneous hemorrhage from splenic tissue 13 years after total splenectomy: report of a case». Surgical Case Reports, vol. 1, 1, 2015, pàg. 91. DOI: 10.1186/s40792-015-0099-0. ISSN: 2198-7793. PMC: 4593983. PMID: 26943415.
- ↑ Abu Hilal M «Hepatic splenosis mimicking HCC in a patient with hepatitis C liver cirrhosis and mildly raised alpha feto protein; the important role of explorative laparoscopy». World Journal of Surgical Oncology, vol. 7, 1, January 5, 2009, pàg. 1. DOI: 10.1186/1477-7819-7-1. PMC: 2630926. PMID: 19123935.
- ↑ Madjar S «Thoracic splenosis». Thorax, vol. 49, 10, October 1994, pàg. 1020–1022. DOI: 10.1136/thx.49.10.1020. ISSN: 0040-6376. PMC: 475241. PMID: 7974296.