Obre el menú principal

Menchu Gutiérrez (Madrid, 1957) és una escriptora i traductora espanyola.[1] Ha publicat els següents poemaris: El grillo, la luz y la novia (1981), De barro la memoria (1987), La mordedura blanca (Premi de Poesia Ricardo Molina, 1989), La mano muerta cuenta el dinero de la vida (1997) i Lo extraño, la raíz (Siruela, 2015). Ha estat inclosa en les antologies Las diosas blancas i Litoral Femenino. I les novel·les Basenji (1994), Viaje de estudios (Siruela, 1995), La tabla de las mareas (Siruela, 1998), La mujer ensimismada (Siruela, 2001), Latente (Siruela, 2003), "Disección de una tormenta" (2005), "Detrás de la boca" (2008), El faro por dentro (Siruela, 2011), una obra sobre els records, la contemplació i el pas del temps, i Araña, cisne, caballo (Siruela, 2014). És, també, traductora de William Faulkner, Anne Brontë o Edgar Allan Poe, entre altres autors.

Infotaula de personaMenchu Gutiérrez
MenchuGutierrez.jpg
(2009)
Biografia
Naixement 1957 (61/62 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Escriptora, traductora i poeta
Gènere artístic Poesia, novel·la i assaig

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Menchu Gutiérrez és considerada una escriptora molt personal, que està d'esquena a qualsevol de les exigències que llastren la creativitat literària actual i que ha creat un món propi de referències tancades.[cal citació]

Les seves novel·les, d'arguments molt vagues –de vegades gairebé abstractes-, es veuen sostingudes per un llenguatge en el qual importa més el suggeriment que la pura narració.

D'altra banda, apareixen ja des del seu primer relat, Basenji, una sèrie d'elements que es revelen com a essencials en l'univers literari d'aquesta autora:

  1. l'existència com a camí de cerca interior;
  2. la mort (no en va, la pròpia escriptora ha afirmat: "començo a escriure quan, per primera vegada, experimento la realitat de la mort i quan visc amb la memòria del somni; escric perquè existeix la mort i perquè existeix el somni")[cal citació] entesa com a experiència individual encaminada al compliment de l'extrema consciència;
  3. el rebuig a tot ordre que no es correspongui amb el que vertebra la veritat interior dels seus protagonistes i
  4. la creació d'un espai físic que és traducció simbòlica de la identitat dels personatges que l'habiten.

ReferènciesModifica

  1. «Les clarianes del temps». CCCB. [Consulta: 22 desembre 2015].

Enllaços externsModifica