Mentor de Rodes

Mentor de Rodes (en llatí Mentor en grec antic Μέντωρ) fou un general (estrateg) grec de Rodes germà gran de Memnó, que va viure al segle IV aC.

Infotaula de personaMentor de Rodes
Nom original(grc) Μέντωρ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 380 aC Modifica el valor a Wikidata
Rodes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort340 aC Modifica el valor a Wikidata (30/40 anys)
Sàtrapa
342 aC – 340 aC
Estrateg
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBarsine Modifica el valor a Wikidata
GermansMemnó de Rodes Modifica el valor a Wikidata

Els dos germans van ajudar al sàtrapa Artabazos II de Frígia Hel·lespòntica en la seva revolta contra Artaxerxes III de Pèrsia, i els tres es van haver de refugiar al ser derrotats a la cort de Filip II de Macedònia.

Mentor va entrar al servei de Nectabeu II, rei d'Egipte i va ser nomenat comandant de les forces gregues, uns quatre mil, que van anar a ajudar al rei Tennes de Sidó, revoltat contra els perses. Tennes va fugir i Mentor, que va quedar amb el comandament de la ciutat, va obrir les portes als perses i es va posar al seu servei.

Quan Artaxerxes va marxar a Egipte una divisió de les forces gregues va quedar sota comandament de Mentor i de Bagoes. Davant la ciutat de Bubastis, Mentor va aconseguir la rendició de la guarnició, formada en part per grecs, als que va prometre que serien perdonats. Es va simular un combat en el qual Bagoes va caure presoner i després es van rendir davant Mentor que va ordenar l'alliberament de Bagoes. Així el rei de Pèrsia va quedar molt satisfet i Bagoes molt agraït. El rei va concedir a Mentor el govern d'una satrapia que incloïa la costa oest de l'Àsia Menor. Quan va preguntar a Mentor si volia alguna cosa del rei, Mentor va demanar el perdó del seu germà Memnó i d'Artabazos que li va ser concedit.

Mentre va governar la satrapia es va apoderar d'Atarneu, on governava Hèrmies, l'amic d'Aristòtil a traïció, va falsificar cartes amb el seu nom i va apoderar-se de les fortaleses que aquell comandava. El va enviar a la cort persa on va morir executat.

Va morir el 340 aC mentre era governador i el va succeir el seu germà Memnó. Estava casat amb Barsine, que llavors es va casar amb Memnó. Va tenir tres filles que van ser fetes presoneres per Parmenió a Damasc, i una d'elles es va casar amb l'almirall Nearc, segons diuen Diodor de Sicília i Flavi Arrià.[1]

ReferènciesModifica

  1. Mentor a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1044-1045