La cúpula de la Roca (àrab: قبة الصخرة, Qubbat aṣ-Ṣaẖra) és un temple islàmic situat a Jerusalem, al centre de la muntanya del Temple. Va ser construït entre els anys 687 i 691 pel novè califa, Abd-al-Màlik ibn Marwan. Sense canvis essencials durant més de tretze segles, és un dels llocs més representatius de la ciutat.[1]
Els musulmans creuen que la roca que es troba al centre de la cúpula és el punt des del qual Mahoma va ascendir de manera miraculosa al cel per reunir-se amb Déu, acompanyat per l'àngel Gabriel, episodi conegut com Làylat al-Miraj. És un lloc sagrat per als musulmans.
Els jueus, que l'anomenen Kipat Hasela (hebreu: כיפת הסלע), afirmen que aquest lloc va ser on Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill Isaac per ordre d'Elohim. És també l'indret a on Jacob va veure l'escala cap el cel, i a on es trobava el temple de Jerusalem. Altres tradicions jueves diuen que és el punt on es va posar la primera pedra per a construir el món. L'islam recull també la tradició del sacrifici d'Abraham, encara que en aquesta tradició el fill no era Isaac, sinó el primogènit, Ismael.
