Metadona
La metadona és un opioide sintètic desenvolupat a Alemanya el 1937. En l'actualitat es comercialitza mundialment en forma de càpsules o en forma liquida. En la seva curta història ha transitat de fàrmac indesitjable a fàrmac providencial gràcies a les polítiques governamentals i el suport dels terapeutes i companyies farmacèutiques que la produeixen.
 | |
| Malaltia objecte | dependència als opiacis  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
| Grup farmacològic | compost químic i medicament essencial |
| Codi ATC | N07BC02 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C21H27NO |
| Massa molecular | 309,209264 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 76-99-3 |
| PubChem (SID) | 4095 |
| IUPHAR/BPS | 5458 |
| DrugBank | 00333 |
| ChemSpider | 3953 |
| UNII | UC6VBE7V1Z |
| KEGG | C07163 i D08195 |
| ChEBI | 6807 |
| ChEMBL | CHEMBL651 |
| AEPQ | 100.000.907 |
De manera insistent, però falsa, una llegenda urbana afirma que el terme "Dolfin" es va encunyar pels seus creadors en homenatge a Adolf Hitler. Fins i tot s'ha arribat a afirmar que la seva denominació original va ser "Adolfina", "adolofina" o "dolfamina". L'afirmació encara es presenta com a fet per la literatura de l'Església de la Cienciologia i va ser repetida per l'actor Tom Cruise en una entrevista a Entertainment Weekly (2005). No obstant això, com la revista indicava, no és veritat: el nom "Dolofina" va ser, en efecte, creat després de la guerra per la secció americana d'Eli Lilly, i el terme en l'entorn "Adolfina" (mai va ser un nom real d'un medicament) va aparèixer als Estats Units a principis dels 70. Dolfin prové realment del terme alemany Dolphium. El nom deriva del terme llatí dolor (tal qual en català) i finis, que significa "fi" (conjuntament, "fi del dolor").
ConsumModifica
La metadona es subministra principalment per via oral, encara que també pot ser injectada endovenosa i intramusculars. Administrada oralment, actua entre els 30 i els 35 min després de la seva ingestió. Els seus efectes principals duren entre 18 i 24 h, encara que alguns poden durar fins a 36. És un agonista amb propietats farmacològiques qualitativament similars a les de la morfina. Quan arriba al cervell ocupa bàsicament els receptors mu i kapa provocant analgèsia i deprimint la respiració. Així és dolent perquè aquesta és la droga més eficient per interceptar altra droga.
EfectesModifica
La metadona produeix una miosi, depressió respiratòria, bradicàrdia, relaxació muscular, alliberament de l'hormona antidiürètica, restrenyiment, augment de la temperatura corporal i de la concentració de glucosa a la sang. També s'han confirmat modificacions similars a les generades durant el son en proves d'encefalograma.
Utilitzada durant llargs períodes pot provocar augment de pes i entumiment. Els seus efectes persisteixen després de l'ús repetit, de fet la contracció de les pupil i la depressió respiratòria s'aprecien per més de 24 hores després d'una dosi única. No s'han detectat alteracions genètiques degudes a l'ús de metadona, però igual que en el cas de l'heroïna i la morfina, els fills de dones que en consumeixen sovint durant l'embaràs solen néixer amb baix pes i presenten manifestacions abstinenciales. Té la característica distintiva, que per la seva acció més prolongada, pot ser utilitzada en el tractament de la síndrome d'abstinència per opioides.