Michèle Vilma
Michèle Vilma (Mont-Saint-Aignan, 23 de febrer de 1932 - Bois-Guillaume, 28 de maig de 2019) va ser una mezzosoprano francesa amb avantpassats espanyols.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Huguette Janine Lecointre  23 febrer 1932 Mont-Saint-Aignan (França) |
| Mort | 28 maig 2019 (87 anys) Bois-Guillaume (França) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire à rayonnement régional de Rouen |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Mezzosoprano |
| Instrument | Veu |
   | |
Va estudiar al conservatori de Rouen, la seva ciutat natal, amb el professor Lucienne Vifquain.[1] Després de guanyar un primer premi en un concurs a Verviers va començar a l'Òpera de Rouen l'any 1962, com Dalila a Samson et Dalila de Camille Saint-Saëns.
Va actuar sovint a França (Bordeus, Lió, Marsella, Niça, Tolosa, Estrasburg, Ais en Provença) i va debutar al Palais Garnier de París el 1970, com Eboli en Don Carlos de Verdi, un paper que reprendrà en concert (en francès) per a la BBC a Londres el 1976.
Va actuar també a La Monnaie de Brussel·les, i a diverses ciutats d'Alemanya, especialment al Festival de Bayreuth de 1972, a Waltraute in Die Walküre de Richard Wagner. El 1974 va debutar al Metropolitan Opera de Nova York, fent el paper de Brangäne, a l'òpera Tristan und Isolde de Wagner.[2]
Va cantar també al Gran Teatre del Liceu, en gener de 1971, l'òpera La Gioconda d'Amilcare Ponchielli, juntament amb Carlo Bergonzi i Ángeles Gulín.[3]
El seu ampli repertori inclou Carmen, Charlotte, el paper principal d'Herodies, Dulcinea en el Quixot, Azucena, Amneris, Laura, Elisabetta, Leonora, Fricka, Kostelnika, Clitemnestra, etc. Cantant amb notable intensitat dramàtica fins i tot en papers secundaris, que amb ella assumien una dimensió extraordinària.
Referències modifica
- ↑ «Michèle Vilma». Greek National Opera.
- ↑ «Met Performance CID:236370» (en anglès). Metropolitan Opera Archives. Arxivat de l'original el 9 de novembre 2017. [Consulta: 8 novembre 2017].
- ↑ «Anunci del Liceu». La Vanguardia, 12-01-1971, pàg. 43.