Michael Fassbender

actor i productor irlandès

Michael Fassbender (Heidelberg, 2 d'abril de 1977) és un actor alemany d'ascendència irlandesa.[1]

Plantilla:Infotaula personaMichael Fassbender

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 abril 1977 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Heidelberg (Alemanya Occidental) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatIrlanda Irlanda
Alemanya Alemanya
FormacióDrama Centre London
St. Brendan's College, Killarney (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, actor de televisió, actor, productor de cinema, actor de teatre, pilot de curses Modifica el valor a Wikidata
Activitat1994 Modifica el valor a Wikidata -
Esportautomobilisme Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAlicia Vikander (2017–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMark Fassbender Modifica el valor a Wikidata
GermansCatherine Fassbender Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontObálky knih, Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmichaelfassbender.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1055413 The Movie Database: 17288 Allocine: 127611 Rottentomatoes: celebrity/michael_fassbender Allmovie: p397825 TCM: 916555 Metacritic: person/michael-fassbender TV.com: people/michael-fassbender
Musicbrainz: 08a0dd24-60bb-4d06-a95e-43bc2f0f7840 Discogs: 4128924 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

És fill d'una nord-irlandesa i d'un alemany. Va néixer a Alemanya, però durant la infantesa es va traslladar a Irlanda, país on la seva família va regentar un restaurant.

Va estudiar al prestigiós Central School of Speech and Drama, i començà la seva carrera com a actor a la televisió amb la premiada minisèrie sobre la Segona Guerra Mundial Band of Brothers, els productors executius de la qual van ser Steven Spielberg i Tom Hanks.

El seu primer llargmetratge cinematogràfic va ser l'èpica històrica 300 (2006), pel·lícula de Zack Snyder en la qual interpretava Stelios. Un any després va treballar amb el francès François Ozon a Angel (2007).

Va obtenir el primer paper protagonista de la mà de Steve McQueen en la seva òpera prima cinematogràfica Hunger (2008). En aquest film l'actor interpreta Bobby Sands, un membre de l'IRA i diputat del Parlament britànic que va portar a terme una vaga de fam de gran repercussió internacional. Aquest paper va valer a Fassbender l'aplaudiment unànime de la crítica. Va tornar a treballar amb McQueen a Shame (2011), on va interpretar un noi de Nova York a la trentena, amb seriosos problemes per controlar i gaudir de la sexualitat.

El 2009 estrenà el drama britànic, amb triangle amorós, Fish Tank (2009), on va compartir protagonisme amb Katie Jarvis i Kierston Wareing.

Entre els seus treballs més recents destaquen Maleïts malparits (2009), de Quentin Tarantino; Centurió (2010), de Neil Marshall; Jonah Hex (2010), de Jimmy Hayward; X-Men: First Class (2011), de Matthew Vaughn; A Dangerous Method (2011), de David Cronenberg, o Prometheus (2012), de Ridley Scott.

En el teatre, Fassbender va aconseguir un gran èxit per la seva interpretació de Mícheál Ó Coileáin a l'obra Allegiance. L'obra va ser un dels grans èxits del Festival d'Edimburg del 2006.

Filmografia

modifica

Filmografia:[2][3]

Any Pel·lícula Paper Notes
2007 300 Stelios
2007 Angel Esmé Howe-Nevinson
2008 Hunger Bobby Sands
Eden Lake Steve
2009 Blood Creek Richard Wirth
Fish Tank Connor
Maleïts malparits Tinent Archie Hicox
2010 Centurion Quintus Dias
Jonah Hex Burke
2011 Jane Eyre Edward Rochester
X-Men: First Class Erik Lensherr/Magneto
A Dangerous Method Carl Jung
Shame Brandon Sullivan Copa Volpi per la millor interpretació masculina
Nominació − Globus d'Or al millor actor dramàtic
Nominació − BAFTA al millor actor
Pitch Black Heist Michael Short
Executive producer
2012 Haywire Paul
Prometheus David
2013 The Counselor The Counselor
12 anys d'esclavitud Edwin Epps
2014 Frank Frank
Slow West Silas

Referències

modifica
  1. «Biografia de Michael Fassbender». The New York Times.
  2. «Filmografia de Michael Fassbender». The New York Times.
  3. «Michael Fassbender, premis». The New York Times.

Enllaços externs

modifica