Obre el menú principal

Michael Ocelot (nascut el 27 d’octubre del 1943) és un escriptor, dissenyador, artista de guió gràfic i director francès. També ha treballat com a animador, artista de fons i narrador, a més de haver estat president de l’Associació Internacional de Cinema d'Animació des del 1994 fins al 2000.[1] És més conegut per la seva pel·lícula d’animació Kirikú i la bruixa, el seu primer llargmetratge, tot i que les seves obres anteriors (curtmetratges i sèries de televisió) ja havien aconseguit reconeixements en premis com els Césars [2] i els BAFTA.[3] També va rebre la distinció de Cavaller de la Legió d’Honor el 23 d’octubre del 2009 i el Lifetime Achievement Award a l’Animafest de Zagreb.[4]

Infotaula de personaMichel Ocelot
Michel Ocelot 2019.jpg
Biografia
Naixement 27 octubre 1943 (76 anys)
Vilafranca de Mar (França)
  President Association Internationale du Film d'Animation

1994 – 2000
Dades personals
Formació École supérieure d'art et design Le Havre-Rouen Tradueix
École nationale supérieure des arts décoratifs
Institut de les Arts de Califòrnia
Activitat
Camp de treball Animació
Ocupació Director de cinema, animador, guionista, director, pintor i productor

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0643664 Allocine: 16185 Allmovie: p266859
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer l’any 1943 a Villefranche-sur-Mer, a la Costa Blava, França, en el si d’una família catòlica. Va viure a Guinea, a l’Àfrica Occidental, tota la seva infantesa i va tornar a Anjou, a França, durant la seva adolescència.[5] D’adolescent, jugava i creava produccions teatrals fetes amb joguines i va ser gràcies a la pel·lícula de Hermína Týrlová Vzpoura hraček (“La revolta de les joguines”, 1946) i a un llibre sobre animació stop-motion que es va inspirar per convertir-se en animador.

 
Michel Ocelot al Festival Internacional de Cinema d'Animación d'Annecy, 2016.

No va estudiar mai animació a una escola, sinó que va estudiar Arts Decoratives, primer a l’Ecole régionale des Beaux-Arts a Angers, després a l'École nationale supérieure des arts décoratifs a París i també a l’Institut d’Arts de California, a Los Angeles.

La seva obra es caracteritza per l’utilització d’una gran varietat de tècniques d’animació. Va anar canviant l’estil i la tècnica amb cada projecte, però sempre, o gairebé sempre, treballava dins dels gèneres fantàstics dels contes de fades i altres subgèneres folklòrics. Alguns, com era Kirikú i la bruixa, eren adaptacions lliures de fàbules i llegendes, i altres partien d’històries originals formades a partir de les arrels d’aquestes fàbules. Ocelot descriu el seu procés de creació com “jugar amb pilotes que innumerables malabaristes ja han fet servir des de fa incomptables segles. Aquestes pilotes, que han passat de mà en mà, no són noves, però, avui, sóc jo el malabarista.” [6]

El seu interès en el cinema d’animació va començar com a amateur, produint durant les seves vacances i amb el seu grup d’amics un conjunt de curtmetratges on utilitzava lliurement les tècniques que li interessaven. Segons Ocelot, això va donar com a resultat creacions molt variades utilitzant tècniques molt simples. El treball d’aquest director, tot i variar de tècniques, es caracteritza per la recerca de la simplicitat, del mètode més senzill de fer les coses.[7]

L’utilització de tècniques com l’animació amb siluetes o l’animació amb retalls el vinculen amb figures com la directora alemanya Lotte Reiniger o Karel Zeman. Tot i així, Ocelot troba el cinema de Reiniger “bastant arcaic i no molt atractiu”.[8] Admira l’art de l’antic Egipte, la ceràmica grega, l’artista japonès Katsushika Hokusai i il·lustradors com Arthur Rackham, W. Heath Robinson i, sobretot, Aubrey Beardley.

Tot i que el seu treball havia estat bastant reconegut arreu d’Europa, i també molt respectat per figures com Isao Takahata (co-fundador de l’Studio Ghibli i director del doblatge en japonès de les pel·lícules d’Ocelot), el seu èxit es va veure limitat a països com els Estats Units o el Regne Unit a causa de la nuesa omnipresent (tot i que mai sexual) dels personatges. Tot i així, a tots aquests països es va classificar com a apte per a totes les edats.

Al 2007, va aconseguir més reconeixement als països de parla anglesa quan va dirigir el vídeo musical per un single de l’artista islandesa Björk.

FilmografiaModifica

Any Títol Format Duració
1974 Le Tabac Curtmetratge 1 min.
1976 Gédeon Sèrie de televisió 60 × 5 min.
1979 Les Trois Inventeurs Curtmetratge 13 min.
1981 Les Filles de l'égalité Curtmetratge 1 min.
1982 Beyond Oil Vídeo educatiu 20 min.
1982 La Légende du pauvre bossu Curtmetratge 7 min.
1983 La Princesse insensible Sèrie de televisió 13 × 4 min.
1987 Les Quatre Vœux Curtmetratge 5 min.
1989 Ciné si Sèrie de televisió 8 ×12 min.
1992 Les Contes de la nuit Especial de televisió 26 min.
1998 Kirikou et la sorcière (Kirikú i la bruixa) Llargmetratge 71 min.
2000 Princes et princesses (Prínceps i princeses) Llargmetratge 70 min.
2005 Kirikou et les bêtes sauvages (Kirikú i les bèsties salvatges) Llargmetratge 75 min.
2006 Azur et Asmar (Azur i Amar) Llargmetratge 90 min.
2007 "Earth Intruders" Vídeo Musical 4 min.
2007 Kirikou et Karaba (Kirikú i Karaba) Representació teatral
2008 L'Invité aux noces Vídeo
2010 Dragons et princesses (Dragons i princeses) Sèrie de televisió 10 × 13 min.
2011 Les Contes de la nuit (Els contes de la nit) Llargmetratge 84 min.
2012 Kirikou et les hommes et les femmes (Kirikú i els homes i les dones) Llargmetratge 88 min.

ReferènciesModifica

  1. Soda Pictures. "Azur & Asmar press pack" (PDF). Nota de premsa. Consulta: 2008-10-05. [Enllaç no actiu]
  2. «Accueil - Académie des Arts et Techniques du Cinéma». [Consulta: 19 novembre 2018].
  3. «Film Awards» (en anglès). [Consulta: 19 novembre 2018].
  4. «Animafest 2015. Lifetime Achievement Award».
  5. «Michel Ocelot» (en es-la). Auditorio Nacional del Sodre Dra. Adela Reta.
  6. Bazou, Sébastien. «Princes et princesses: Les contes de fées revisités» (en francès). ArteFake.com, 2008. [Consulta: 20 octubre 2008].
  7. «Personnes | Africultures» (en fr-fr). Africultures.
  8. Ocelot, Michel (Director) (2008-10-22). Les Secrets de fabrication de Michel Ocelot (Documentary). Paris: France Télévisions. 

Error de Lua a Mòdul:Authority_control a la línia 142: attempt to index global 'p' (a nil value).