Michel Portal

músic francès

Michel Portal (Baiona, 25 de novembre de 1935) és un clarinetista, saxofonista, bandoneonista i compositor francès.[1] Toca tant jazz com música clàssica i és considerat "un dels arquitectes del jazz europeu modern".[2]

Plantilla:Infotaula personaMichel Portal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 novembre 1935 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Baiona (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris
Conservatori Jacques Thibaud de Bordeus
conservatoire à rayonnement régional de Bayonne (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,7 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, compositor de bandes sonores, saxofonista, músic de jazz, clarinetista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1958 Modifica el valor a Wikidata -
GènereJazz i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentSaxòfon, clarinet i clarinet baix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontObálky knih, Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006233 The Movie Database: 25351 Allocine: 40804 Allmovie: p106873
Spotify: 3zz4BITBs6xvnzw2vtQi2D iTunes: 13492189 Musicbrainz: 1fd31bdc-7672-421e-b6ed-84838780c502 Songkick: 505128 Discogs: 199202 Allmusic: mn0000474854 Modifica els identificadors a Wikidata
Michel Portal a Brugge, el 2006.
Amb Bernard Lubat al Festival de Jazz de París (Parc floral de París).2002.

Primers anys

modifica

Portal va néixer a Baiona el 27 de novembre de 1935.[3] La seva família era musical i hi havia diversos instruments a casa seva quan era gran.[2] El seu interès en jazz va començar després d'escoltar-lo a la ràdio després de la Segona Guerra Mundial.[2] Va estudiar clarinet al Conservatoire de Paris[3] i direcció amb Pierre Dervaux.[4]

Portal "va adquirir experiència en música lleugera amb els líders de la banda Henri Rossotti i (a Espanya el 1958) Pérez Prado, així com amb el bateria Benny Bennett (1960), Raymond Fonsèque (1963), Aimé Barelli, i, durant molts anys, el cantant Claude Nougaro".[3] Portal va ser cofundador del grup free improvisation New Phonic Art.[2] Durant 1969, Portal va tocar en una gravació de Aus den sieben Tagen de Karlheinz Stockhausen.[2]

Portal va començar a escriure música per a pel·lícules als anys 80.[2] Ha guanyat tres vegades el César a la millor música original.[5][6][7]

Carrera

modifica

La seva formació musical va ser totalment clàssica, especialitzant-se en el clarinet, amb repertori de Mozart i Alban Berg, entre altres. No obstant això sempre havia mantingut una clara relació amb la música folklòrica del País Basc francès i el jazz. Convertit en un dels solistas preferits dels compositors contemporanis (Pierre Boulez, Stockhausen, etc), a partir de 1971, forma un grup experimental i obert, el Michel Portal Unit, amb el qual s'endinsa definitivament en el camp de la improvisació i el jazz.

Al llarg d'aquesta dècada, toca amb Martial Solal, Daniel Humair, Jack DeJohnette o John Surman, sense deixar de mantenir el seu propi Unit. En les dècades següents, i fins avui mateix, Portal actua com a freelance, organitzant les seves pròpies gravacions i compartint escenari amb músics de tota mena, sent especialment valorats els seus treballs amb Richard Galliano i Albert Mangelsdorff. També ha compost música per a un gran nombre de films.

Portal ocupa un lloc especial i peculiar dins del panorama del jazz europeu. El seu reconeixement sense tatxa pel món de la música clàssica i pel de el cinema (posseeix tres "Premis César"), li han permès adoptar una posició selectiva i sense pressió del mercat. Per això, la seva música es desenvolupa des d'un concepte de la improvisació inquieta, la invenció i la fantasia, sense regles preconcebudes. El jazz no és per a ell més que un estil entre altres: el seu objectiu és reinventar la música.[8]

Discografia

modifica

Com a solista

modifica
  • Our Meanings and Our Feelings (Pathe, 1969)
  • Alors!!! (Futura, 1970)
  • Splendid Yzlment (CBS, 1972)
  • A Chateauvallon: No, No But It May Be (Le Chant Du Monde, 1973)
  • Sonates Pour Clarinette et Piano, Op. 120 (Harmonia Mundi, 1977)
  • Dejarme Solo! (Cy, 1979)
  • Arrivederci Le Chouartse (Hat Hut, 1981)
  • L'ombre Rouge (Saravah, 1981)
  • Men's Land (Label Bleu, 1987)
  • Turbulence (Harmonia Mundi, 1987)
  • Concerto Pour Clarinette (Harmonia Mundi, 1989)
  • Any Way (Label Bleu, 1993)
  • Musiques De Cinemas (Label Bleu, 1995)
  • Dockings (Label Bleu, 1998)
  • Rencontre Duos Pour Clarinette (EMI, 1998)
  • Fast Mood (BMG, 1999)
  • Burundi (PAO, 2000)
  • Minneapolis (Universal, 2000)
  • Minneapolis We Insist! (Universal, 2002)
  • Concerts (Dreyfus, 2004)
  • Birdwatcher (Sunnyside, 2007)
  • Bailador (Classics, 2010)
  • Radar (Intuition, 2016)
  • Eternal Stories (Erato, 2017)
  • MP85 (Label Bleu, 2021)

Com acompanyant

modifica

Amb Barbara

  • Barbara No. 2 (Philips, 1965)
  • Le Soleil Noir (Philips, 1968)
  • Barbara Chante Barbara (Philips, 1978)
  • L'aigle Noir (Philips, 1981)

Amb Richard Galliano

  • Laurita (Dreyfus, 1995)
  • Blow Up (Dreyfus, 1997)
  • French Touch (Dreyfus, 1998)
  • Concerts Inedits (Dreyfus, 1999)

Amb Laurent Korcia

  • Danses (Naive, 2004)
  • Doubles Jeux (Naive, 2006)
  • Laurent Korcia (Naive, 2008)

Amb altres

Premis musicals

modifica
  1. Colin Larkin. The Guinness Encyclopedia of Popular Music. First. Guinness Publishing, 1992, p. 1980. ISBN 0-85112-939-0. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Allen, Clifford. «Michel Portal: Meanings, Feelings and Rivers», 01-07-2005.
  3. 3,0 3,1 3,2 Laplace, Michel. Portal, Michel. Grove Music Online. Oxford Music Online. Oxford University Press, 2003. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.J359200. 
  4. Free Improvisation: New Phonic Art 1973. Deutsche Grammophon, 1974, p. 4. 
  5. «Prix et nominations: César 1983». [Consulta: 3 desembre 2018].
  6. «Prix et nominations: César 1985». [Consulta: 3 desembre 2018].
  7. «Prix et nominations: César 1988». [Consulta: 3 desembre 2018].
  8. Carles, Clergeat y Comolli: Op. cit. , pág. 815.

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica