Obre el menú principal

Michel Vovelle (Gallardon, 6 de febrer de 1933 - Ais de Provença, 6 d'octubre de 2018)[1] fou un historiador francès, especialitzant en l'estudi de la Revolució Francesa. Professor d'Història a la Universitat Paris 1 (Sorbona) i director de l'Institut d'Història de la Revolució Francesa, en substitució d'Albert Soboul. Pel bicentenari de la Revolució fou nomenat pel Govern francès organitzador oficial dels actes de commemoració.

Infotaula de personaMichel Vovelle
Biografia
Naixement 6 febrer 1933
Gallardon
Mort 6 octubre 2018 (85 anys)
Ais de Provença
  Director Institut d'història de la Revolució Francesa

1981 – 1993
← Albert SoboulCatherine Duprat Tradueix →
Dades personals
Formació École normale supérieure de Saint-Cloud Tradueix (1953–)
Universitat Lumière Lió II . doctorat (–1971)
Universitat de París
Activitat
Director de tesi André Latreille
Camp de treball Història cultural i Revolució Francesa
Ocupació Historiador
Ocupador University of Provence - Aix-Marseille I Tradueix
Universitat de París I Panteó-Sorbona
Partit Partit Comunista Francès (1956–)
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoral Antoine de Baecque, Jean-Marc Schiappa, Anne-Marie Duport, Francis Arzalier Tradueix, Pierre Serna, Sophie Wahnich i Michel Biard
Família
Cònjuge Gabrielle Vovelle (–1969)
Monique Rebotier (–2008)
Pare Gaëtan Vovelle Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Investigació històricaModifica

A nivell historiogràfic Vovelle va escriure manuals d'història en una línia marxista renovadora: "La caiguda de la monarquia" el 1972 i "Introducció a la revolució francesa" el 1988. En aquestes obres hi fa un plantejament econòmic i social de la revolució, combinant-lo amb els aspectes polítics. En les seves obres d'investigació Vovelle s'ha especialitzà en l'anàlisi de la història de les mentalitats:

  • Pietat barroca i descristianizació, de 1978.
  • La mort i occident des de 1300 als nostres dies.
  • Ideologia i mentalitats, de 1982.
  • Mentalitat revolucionària, de 1985.

ObresModifica

  • Vision de la mort et de l'au-delà en Provence du XV au XIX d'après les autels des âmes du purgatoire, (en collaboration avec Gaby Vovelle), Paris, A. Colin, 1970.
  • Piété baroque et déchristianisation en Provence au XVIII. Les attitudes devant la mort d'après les clauses de testaments, Paris, Seuil, 1978.
  • Mourir autrefois, Paris, Gallimard / Julliard, 1974; rééd. coll. Folio, 1990.
  • L'Irrésistible Ascension de Joseph Sec bourgeois d'Aix, Aix, Edisud, 1975.
  • La Métamorphose de la fête en Provence de 1750 à 1830, Paris, Flammarion, 1976.
  • Religion et Révolution : la déchristianisation de l'an II, Paris, Hachette, 1976.
  • La Mort et l'Occident de 1300 à nos jours, Paris, Gallimard, 1983; réed. 2001.
  • La Ville des morts, essai sur l'imaginaire collectif urbain d'après les cimetières provençaux, 1800-1980 (en collaboration avec Régis Bertrand), Marseille, éditions du CNRS, 1983.
  • Théodore Desorgues ou la désorganisation : Aix-Paris, 1763-1808, Paris, Seuil, 1985.
  • La Mentalité révolutionnaire : société et mentalités sous la Révolution française, Paris, Éd. sociales, 1986.
  • 1793, la Révolution contre l'Église : de la raison à l'être suprême, Paris, Complexe, 1988.
  • Les Aventures de la raison (entretiens avec Richard Figuier), Paris, Belfond, 1989.
  • 1789 l'héritage et la mémoire, Privat.
  • De la cave au grenier, Serge Fleury Éd., Canada, 1980.
  • Histoires figurales : des monstres médiévaux à Wonderwoman, Paris, Usher, 1989.
  • La Révolution française, Paris, A. Colin, 1992-2002.
  • L'heure du grand passage : Chronique de la mort, coll. Découvertes Gallimard (n° 171), Paris, Gallimard, 1993.
  • Les Âmes du purgatoire ou le travail du deuil, Paris, Gallimard, 1996.
  • Le Siècle des lumières, Paris, PUF, 1997.
  • Les Jacobins de Robespierre à Chevènement, Paris, La Découverte, 1999.
  • Les Républiques sœurs sous les regards de la grande nation, Paris, L'Harmattan, 2001.
  • Combats pour la Révolution française, Paris, La Découverte, 1993-2001.
  • Les Folies d'Aix ou la fin d'un monde, Éd. Le temps des cerises, Pantin, 2003.
  • La Révolution française expliquée à ma petite-fille, le seuil 2006

ReferènciesModifica

  1. «L’historien Michel Vovelle, spécialiste de la Révolution française, est mort» (en francés). LeMonde Culture, 6 octubre del 2018. [Consulta: 6 octubre del 2018].