Micoquià

Micoquià
	;
Tipus	cultura arqueològica i indústria lítica
Part de	paleolític mitjà
Epònim	Abric La Micoque
Inici	mil·lenni LVIII aC
Fi	mil·lenni XXXVIII aC

El micoquià és una indústria lítica de finals del paleolític mitjà, entre a finals del període interglacial Riss-Würm i principis de la glaciació Würm (aproximadament entre el 130.000 fins al 70.000 aC). El micoquià va derivar en el taiacià

Indústria lítica modifica

Bifaces del micoquià

El micoquià es distingeix tecnològicament per l'aparició de bifaces clarament asimètriques. El seu descobridor, i qui el va anomenar, va ser l'arqueòleg i comerciant d'art Otto Hauser.^[1]^[2]^[3] En 1906, Hauser va vendre una gran quantitat de bifaces (anomenades en francès coins Micoque) que va trobar a les excavacions de La Micoque (a Las Eisiás de Taiac, Dordonya, França) als museus i col·leccionistes.^[4]

Mapa d'Europa que mostra llocs importants del micoquià

Les formes especials de les destrals de mà de La Micoque exhibeixen sovint una base arrodonida. El problema amb el terme «micoquià» és que les excavacions posteriors han revelat una col·locació temporal més antiga per a les destrals de La Micoque, que actualment estan datades en la glaciació Riss.^[5]^[6]

Un artefacte més extens del micoquià és el Keilmesser (ganivet bifaç), que té una cronologia més clara a Europa Central. A partir d'aquí alguns arqueòlegs han proposat substituir el terme «grup Keilmesser» per «Micoquià».^[7]

Els artefactes del micoquà es distribueixen per tot Europa oriental i Europa central. A Alemanya es poden trobar a Balver Höhle i Lonetal.

Referències modifica

↑ Hauser, O. (1906-1907), La Micoque (Dordogne), und ihre Resultate für die Kenntnis der paläolithischen Kultur.- 1. Teil; Basel.. Technologisch bilden die Werkzeuge des Micoquien einen Übergang vom Spät-Acheuléen zum Moustérien
↑ Hauser, O. (1916), La Micoque, die Kultur einer neuen Diluvialrasse. Leipzig.
↑ Hauser, O. (1916), Über eine neue Chronologie des mittleren Paläolithikums im Vézèretal. Dissertation Erlangen. Leipzig.
↑ Züchner, Christian. «Die altsteinzeitlichen Funde in der Ur- und Frühgeschichtlichen Sammlung der Universität Erlangen-Nürnberg». A: Menschen der Eiszeit: Jäger - Handwerker - Künstler ; Begleitband zur Ausstellung des Instituts für Ur- und Frühgeschichte der Friedrich-Alexander-Universität Erlangen-Nürnberg und des Stadtmuseums Erlangen; 17. Februar - 20. April 2008 (en alemany). Núremberg: Praehistorika-Verl., 2008, p. 100-107. ISBN 9783937852010.
↑ Rolland, N. (1986), Recent Findings from La Micoque and other Sites in South-Western and Mediterranean France: Their Bearing on the "Tayacian" Problem and Middle Palaeolithic Emergence.- In: Bailey and Callow (Ed.): Stone Age Prehistory. Studies in Memory of Charles McBurney; Cambridge University Press; Cambridge; 121-151.
↑ Rosendahl, G. (1999), La Micoque und das Micoquien in den altsteinzeitlichen Sammlungen des Reiss-Museums Mannheim.- Mannh. Geschichtsblätter N. F. 6; Ubstadt-Weiher; 315-351
↑ Jöris, O. (2004), Zur chronostratigraphischen Stellung der spätmittelpaläolithischen Keilmessergruppen. Der Versuch einer kulturgeographischen Abgrenzung einer mittelpaläolithischen Formengruppe und ihr europäischer Kontext. 84. Ber. Röm.-German. Komm.

Bibliografia modifica

Alimen, Maria-Henriette; Marie-Joseph, Steve. Prehistoria (en castellà). Mexico DF, Madrid i Buenos Aires: Siglo XXI, 1970 (Historia universal, volum 1). ISBN 84-323-0034-9.

Debénath, A; Rigaud, J.-Ph. «Le gisement de La Micoque». A: Informations archéologiques: circonscription d'Aquitaine; Gallia Préhist. 29 (en francès), 1986, p. 236-237.
Debénath, A; Rigaud, J.-Ph. «La Micoque». A: Gallia Informations Préhistoire et Histoire; 1991-1 (en francès). París: CNRS, 1991, p. 21-25.
Hauser, O. La Micoque, die Kultur einer neuen Diluvialrasse (en alemany), 1916.
Peyrony, D. «La Micoque et ses diverses industries». A: XVe Congrès International d'Anthropologie et d'Archéologie Préhistorique (suite), Ve Session de l'Institut International d'Anthropologie (en francès). París: Librairie E. Nourry, 1931, p. 20-27.
Peyrony, D. «La Micoque. Les fouilles récentes. Leur signification». A: Bulletin de la Société Pré-historique Française 35 (en francès), 1938, p. 121; 257-288.
Rosendahl, G. La Micoque und das Micoquien in den altsteinzeitlichen Sammlungen des Reiss-Museums Mannheim.- Mannh. Geschichtsblätter N. F. 6 (en alemany), 1999, p. 315-351.

Vegeu també modifica

Musée national de Préhistoire

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Micoquià

Geröllgeräte-Industrien Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. (alemany)
Rosendahl, G. (2004), Die oberen Schichten von La Micoque. (alemany)

[1] Hauser, O. (1906-1907), La Micoque (Dordogne), und ihre Resultate für die Kenntnis der paläolithischen Kultur.- 1. Teil; Basel.. Technologisch bilden die Werkzeuge des Micoquien einen Übergang vom Spät-Acheuléen zum Moustérien

[2] Hauser, O. (1916), La Micoque, die Kultur einer neuen Diluvialrasse. Leipzig.

[3] Hauser, O. (1916), Über eine neue Chronologie des mittleren Paläolithikums im Vézèretal. Dissertation Erlangen. Leipzig.

[4] Züchner, Christian. «Die altsteinzeitlichen Funde in der Ur- und Frühgeschichtlichen Sammlung der Universität Erlangen-Nürnberg». A: Menschen der Eiszeit: Jäger - Handwerker - Künstler ; Begleitband zur Ausstellung des Instituts für Ur- und Frühgeschichte der Friedrich-Alexander-Universität Erlangen-Nürnberg und des Stadtmuseums Erlangen; 17. Februar - 20. April 2008 (en alemany). Núremberg: Praehistorika-Verl., 2008, p. 100-107. ISBN 9783937852010.

[5] Rolland, N. (1986), Recent Findings from La Micoque and other Sites in South-Western and Mediterranean France: Their Bearing on the "Tayacian" Problem and Middle Palaeolithic Emergence.- In: Bailey and Callow (Ed.): Stone Age Prehistory. Studies in Memory of Charles McBurney; Cambridge University Press; Cambridge; 121-151.

[6] Rosendahl, G. (1999), La Micoque und das Micoquien in den altsteinzeitlichen Sammlungen des Reiss-Museums Mannheim.- Mannh. Geschichtsblätter N. F. 6; Ubstadt-Weiher; 315-351

[7] Jöris, O. (2004), Zur chronostratigraphischen Stellung der spätmittelpaläolithischen Keilmessergruppen. Der Versuch einer kulturgeographischen Abgrenzung einer mittelpaläolithischen Formengruppe und ihr europäischer Kontext. 84. Ber. Röm.-German. Komm.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]