Viquipèdia

Miguel Ángel Yáñez Polo

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Miguel Ángel Yáñez Polo, va néixer el 1940 a Sevilla, on va morir en 2016 a l'edat de 75 anys. ex-professor universitari, Doctor en Medicina per la Universitat de Sevilla, va destacar en nombroses àrees, com fotògraf, escriptor i historiador de la fotografia a Sevilla.

Infotaula de personaMiguel Ángel Yáñez Polo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 novembre 1940 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 gener 2016 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge escriptor, fotògraf Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Lloc webmiguelangelyanezpolo.com Modifica el valor a Wikidata

Va ser, a més, Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel, en la qual va ocupar la primera butaca de fotografia.

Biografia modifica

Miguel Ángel Yáñez Polo, va néixer el 13 de novembre de 1940, fruit del matrimoni entre l'advocat sevillà Don José Yáñez Díaz i Donya Carmen Polo Ruiz. Va ser el sisè dels set fills que va tenir el matrimoni.

Pertanyent a la primera generació de la postguerra de 1936-1939, va estudiar batxillerat en els col·legis de Villasís i Portaceli dels jesuïtes. Criat en el si d'una família mitjana, es va interessar des de molt petit especialment per la música i la lectura de la literatura espanyola clàssica. Hores i hores passades a la biblioteca de la seva casa li farien adquirir, des de molt jove, una passió particular per escriptors com San Juan de la Cruz, Miguel de Cervantes, Mateo Alemán i Quevedo. Amb 15 anys, va portar un programa de música clàssica en l'emissora local "Radio Vida". A partir dels seus 17 anys es va inscriure en el Conservatori Superior de Música, realitzant solfeig i diversos cursos de piano, interromputs en entrar a la Universitat.

En 1958 inicia els seus estudis de Medicina en la Facultat sevillana. Sent encara estudiant va obtenir per oposició el càrrec d'Alumne Intern de la Facultat. I després de la realització de la carrera, es doctorarà i guanyarà, per oposició, el títol de Professor Adjunt de Càtedra de Medicina Interna de la Facultat de Medicina d'aquesta capital, en la qual realitzarà una important tasca clínica i docent. Tota la seva carrera mèdica està influenciada pel qual anés el seu mestre i admirat professor José León Castro, de qui el Dr. Yáñez Polo és el seu biògraf[1] (José Léon Castro. Biografía i José León Castro: Notas para la biografía de un humanista sevillano isbn 84-7405-250-5).[2]

Va demostrar durant la seva vida una gran generositat, sent un excel·lent clínic de diagnòstics precisos, i arribant a rebre la Medalla de Col·legiat d'Honor del Col·legi de Metges de Sevilla en 2011 per la seva brillant carrera professional[3]

En 1967 es va casar amb Teodora Camacho Troyano i va ser pare de 8 fills.

Amant de la música clàssica i de la filosofia, va destacar en nombroses àrees, sent a més de mèdic internista, humanista, escriptor, fotògraf i fotodocumentalista.[4]

Va ser Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Belles arts Santa Isabel d'Hongria (Sevilla) en la secció d'Arts Audiovisuals, arribant a ser considerat el major expert en Història de la Fotografia de Sevilla, entre molts altres reconeixements.

Va morir a Sevilla el 14 de gener de 2016, a l'edat de 75 anys.[5][6][7][8][9][10][11] Les seves restes descansen en el cementiri de San Fernando, a Sevilla.

Fotògraf creatiu modifica

Inicis en la fotografia modifica

Als 19 anys inicia els seus contactes amb el món de la imatge, realitzant, posteriorment, el curs sobri "Comunicació en Fotografia" que impartís a la Universitat Sevillana el prestigiós professor René Laborderie i que tant hauria d'influir-li en la seva formació.

En 1975 va fundar el Grup Fotogràfic de Lliure Expressió (f/8),[12] al costat de José Manuel Folgat Brenes, Miguel B. Márquez, Justo Ramos Regife, Fernando Mans García, Felipe Sevilla, Encarnación León i Toti Camacho Troyano, entre altres, i del que va ser president.

En aquest mateix any va signar l'històric Manifest de Cadis que reivindicava un gir intel·lectual i universitari per a la nova Fotografia Creativa Espanyola. La seva labor no va cessar des de llavors, estant present en treballs doctrinals sobre l'expressió, la fotohistòria i la seva metodologia, etc.

És autor de més de 100 treballs teòrics sobre fotografia.

La seva obra fotogràfica modifica

Adscrita al neosurrealisme, la seva obra va començar a conèixer-se en 1975. El contingut de les seves imatges és directe i molt personal, gràcies a tècniques creades per ell mateix com el "clastotipus", quedant patenti la seva constant preocupació metafísica expressada en ambients de misteri, somnis, sobrenaturalitat i màgia.

Autor de nombrosos treballs, els seus fotomuntatges han donat la volta al món. La seva obra ha estat un dels puntals més penetrants del neosurrealisme fotogràfic espanyol. Al costat de Tymo Hubber i Paul de Noojier, va ser considerat com a part del triplet màxim dels fotomontadors europeus del segle xx. El seu currículum fotogràfic considera els seus quefers com a fotògraf, com fotohistoriador i com a restaurador del mitjà.

En 1980 l'escriptor Ernesto Sábato valorava els mèrits d'aquest sevillà per arribar a considerar-ho un gran creador d'una altura intel·lectual comparable a la de Max Ernst o Man Ray.

Exposicions modifica

Com a autor, va exposar en les principals galeries d'art i museus del món: l'Havana, Brussel·les, Sao Paulo, Nova York, Ciutat de Mèxic, Denver, Montpeller, Atenes, Madrid, Barcelona, Sevilla, Còrdova, Saragossa, Palma," Les seves fotografies van ser publicades en les revistes “Nueva lente”, “Poptografía”, “Arte fotográfico”, “Photovisión”, “La Fotografía” i en grans catàlegs com “Fotoplin” (Málaga, 1985), “Fotografía Española Actual” (Madrid, 1985), “Bienal Internacional de Córdoba”, “Fotografía actual, 250 imágenes” (Círculo de Bellas Artes de Madrid, 1983).

Entre altres llocs, existeixen obres seves en els fons de:

Fotohistoriador i restaurador fotogràfic modifica

En 1977-1978 inaugura els estudis de la Història de la Fotografia Sevillana.

Va crear el seminari sobre Història de la Fotografia Sevillana que es va situar en l'Ateneu de Sevilla durant l'etapa 1979 a 1984.

Va ser president de la Societat d'Història de la Fotografia Espanyola, de la qual va ser membre fundador en 1986.

Va escriure diversos llibres d'història fotogràfica entre els quals destaquen Història de la fotografia a Sevilla; Biografia de V. M. Casajús, introductor del daguerreotip a la capital andalusa; Química fotogràfica creativa pràctica; Història dels fotògrafs del carrer Sierpes; Història de la fotografia a Andalusia,"

Té un important Tractat de Restauració i Conservació Fotogràfiques on es recull la seva dilatada experiència en aquest camp. Va restaurar nombrosos daguerreotips, albúmines, col·lodions, gomes bicromats, platinotips, cianotips i gelatinohalurs per a diverses Institucions Públiques andaluses així com per a la Fototeca Sevillana i altres entitats i col·leccions privades.

Estudis i llibres sobre història de la fotografia modifica

Va ser el creador i iniciador dels estudis fotohistòrics a Andalusia i, especialment, de la capital sevillana, a partir de 1975. El seu llibre Retratistes i Fotògrafs, publicat en 1981, és una breu història de la fotografia sevillana. Marca el primer estudi existent sobre la història de la fotografia a Sevilla, estructurant-se per primera vegada un cens històric i un teixit generacional.

Va ser director de la revista ?Actes de Cultura i Assajos fotogràfics? i també de la revista òrgan d'expressió de la Societat d'Història de la Fotografia Espanyola.

Autor de nombrosos treballs de fotoinvestigació, va publicar en les principals revistes fotogràfiques espanyoles durant l'etapa 1976 a 1999, sobresortint entre elles Art Fotogràfic (Madrid), PhotoVisión (Barcelona), Actes de Cultura i Assajos Fotogràfics (Sevilla), La Fotografia (Barcelona) i la Revista de la Societat d'Història de la Fotografia Espanyola (Sevilla).

En 1984 va publicar en el diari ABC de Sevilla el col·leccionable Cent Fotògrafs Sevillans Insignes, on reuneix 100 fitxes amb els més importants fotògrafs de Sevilla dels segles XIX i XX.[16]

En 1986 es va editar la seva Història de la Fotografia Actual Espanyola.

Al maig d'aquest mateix any, i sota la seva adreça, es va celebrar a Sevilla el Primer Congrés d'Història de la Fotografia Espanyola,[17][18] fins avui l'únic celebrat. L'obra Historia de la Fotografia Espanyola 1839-1986 recull les actes d'aquell congrés,[19] i inclou la Història de la Fotografia a Andalusia, ponència que Miguel Ángel Yáñez va aportar al congrés.

En 1987 es va editar la biografia de l'introductor del daguerreotip a Sevilla, V. M. Casajús.

Director del curso Avantguarda 2000: Fotografia Llatinoamericana Actual celebrat al juliol de 1991 a la Universitat Hispanoamericana Santa María de la Rábida (Huelva).[20] En 1994 va publicar la seva Història dels Conceptes, Tendències i Estils Fotogràfics. Es considera l'únic diccionari d'estils fotogràfics publicat fins avui al nostre país i obra capital per a la formació intel·lectual de tot aquell que s'interessi seriosament per aquest art.

En 1996 va dictar un curs sobre Història de la Fotografia a Sevilla, al Centre Asturià d'aquesta ciutat.

En 1997, es va publicar la seva voluminosa Història General de la Fotografia a Sevilla, estudi exhaustiu i bàsic destinat a tot aquell que desitgi iniciar-se en l'especialitat.

Autor de la publicació periòdica Sevilla Recuperada, editada per Diari de Sevilla entre els anys 2000 al 2001.

En 2002 va publicar la Història de la Fotografia Documental a Sevilla, editada pel Diari ABC.[21]

Fototeca sevillana modifica

Dins de la seva faceta com fotohistoriador, cal destacar la creació de la Fototeca Sevillana,[22][23] una entitat privada creada per ell mateix, de la qual també va ser el seu Conservador. La Fototeca alberga més de 100.000 fotografies de Sevilla, dedicant-se-li, igualment, interès especial als detalls historiogràfics dels diversos fotògrafs que han treballat en l'urbs des de 1839 al 2001, als suports i tecnologies emprades, i a la identificació temàtica. No es tracta, doncs, només de nombroses col·leccions de fotografies, sinó d'un espai viu, dinàmic, holístico, obert i investigativo de totes les disciplines que informen sobre la fotohistoria de la metròpolis sevillana i els seus pobles. Nombrosos mitjans de comunicació i entitats s'han nodrit de fotografies d'aquesta fototeca per fer estudis i publicacions.[24][25]

El cens que maneja la Fototeca inclou un total de 975 autors les fotografies dels quals s'insereixen en la Història de la Fotografia a Sevilla. Corresponen a l'etapa 1839 a 2001. Entre els principals autors, ressaltaríem el raríssim nucli de la paleofotografía sevillana (1839 a 1850), els grans àlbums i col·leccions històriques (1840 a 1930: Casajús, Leygonier, Joseph Vigier, Tenison, els Beauchy, Luis León Massón, Jean Laurent, Lucien Levy, Hubert de Vaffier, García del Corral, Rafael Garzón, Juan Barrera, els Pérez Romero, Loty, Roisin, Marquès de l'Illa, etc), els grans reporters (1865 a 1965: Garrido, Ramiro Franco, Emilio Beauchy, Ramón Fuentes, cura Navajas, Juan Barrera Gómez, Carlos Olmedo, Augusto Pérez Romero, Juan José Serrano, Sánchez del Pando, Gelán, etc), els grans retratistes (1850-1995: Jules Beauchy, Leygonier, Gumersindo Ortiz, els Olarte, Ma. Pastora Escudero, Teodoro Aramburu, Antonio Rodríguez Téllez, Juan Rodríguez, Rafael Pavón, Juan Arenas Pesat, José Castellano Grandell, Enrique Dúcker, Eugenio Gottman, Novoa, Antonio Morales, Granzman, Agustín Arjona, Luis Arenas Ladislao, etc.). Apartat especial ocupen els reportatges de guerra, les festes típiques, successos i els seus nombrosos fotògrafs. Fins a un total de 975 autors, perfectament etiquetats i estructurats, estan inclosos en la Fototeca. Particularment interessant són les fotografies introductivas del color a Sevilla: des de tricromies, gomes tricròmica, autocromes de Lumière, Agfacolor pioner, Kodachrome I i Kodachrome II, etc, fins a la fotografia digital.

Així mateix, Miguel Ángel Yáñez Polo va crear un laboratori de Pre-Conservació i Restauració Fotogràfiques, annex a la Fototeca. En el mateix efectuava la neteja prèvia dels diferents exemplars, realitzant controls de residus indesitjables de singlot, argentotiosulfatos, sulfit d'alumini, restes de reveladors, etc. Igualment, aplicava també a les fotografies un tractament conservador amb anti-oxidants, particularment sulfur d'argent, seleni i or. Particular atenció es dedica a la desmicotización prèvia i controlada de les donacions i adquisicions de fotografies.

Qualsevol tema referencial a Sevilla, s'inclou en els fons de la Fototeca. Des de vistes de la ciutat, els seus carrers, edificis i monuments, fins a tota mena de successos, dramàtic, lúdic o festiu, paisatges urbans... Retrats de ciutadans des de 1839 als nostres dies, tenen el seu lloc en la fototeca. Milers de famílies sevillanes, nens de primera comunió, noces i enterraments, figuren en aquests fons. Igualment, personalitats cíviques, polítiques, artístiques, intel·lectuals, eclesiàstiques, artesans, treballadors de diferents oficis i professions, malfactors, tipus populars, etc estan arxivades. Tot, perfectament classificat.

En els fons de la Fototeca existeixen daguerreotips, calotips, albúmines, col·lodiums, ambrotips, gomes bicromats, tintips, platinotips, gelatinohalurs (gelatinoclorurs, gelatinoiodurs i gelatinobromurs), ferrocianurs, cianotips, ferroprusiats, uranotips, sistemes cromàtics varis (autocromes Lumiére, dicromies, tricromies, Ibercolor, Agfacolor, Kodachrome I, Kodahrome II, gomes tricròmiques, multiimpressions digitals de gran resolució, etc.), fototípies i diversos mètodes fotomecànics. Entre els diferents suports fotogràfics, hi ha una important variació que abasta el metall, paper i cartró, vidre, tela de lli, seda, fusta, celoidina, nitrocel·lulosa, acetat de cel·lulosa i variants, polièster, etc. Els arxius de la Fototeca inclouen tant positius com a diapositives i negatius de tota mena de composició i format.

Reial Acadèmia de Belles arts de Santa Isabel d'Hongria modifica

L'any 2003, tant pel seu paper destacat al món de la fotografia creativa com de fotohistoriador, la Reial Acadèmia de Belles arts Santa Isabel d'Hongria amb seu en el Palau dels Pinelos, a Sevilla, va nomenar acadèmic numerari a Miguel Ángel Yáñez Polo per ocupar la primera butaca de fotografia corresponent a la secció d'Arts Audiovisuals.

El dia 30 de gener de 2004, va llegir el seu discurs d'ingrés en l'entitat, versant sobre La Sevilla del descobriment de la fotografia,[26] sent contestat per l'acadèmica Pilar León Alonso.[27][28] D'aquest mateix any de 2004 data la publicació feta sobre aquest tema per la Reial Acadèmia de Belles arts sevillana.

Bibliografia fotogràfica principal modifica

Entre les publicacions fotohistóricas realitzades per Yáñez Polo calen destacar les següents:

Yáñez Polo, M. A. Retratistas y Fotógrafos. Ed. Repiso-Lorenzo. Sevilla, 1981. 82 pàg.

Aquesta breu història de la fotografia sevillana, tal s'ha reconegut en la bibliografia especialitzada, marca el primer estudi existent sobre la història de la fotografia a Sevilla, estructurant-se per primera vegada un cens històric i un teixit generacional.

Yáñez Polo, M. A. Historia de los Fotógrafos de la calle Sierpes Ed. AS. Sevilla, 1984. 55 pàg. [29]

Recull la història dels fotògrafs establerts al sevillà carrer Sierpes, des dels començaments de la fotografia als nostres dies. Es referencien qui han treballat, igualment, com a transeünts. Es dedica una especial atenció a basars i tendes en relació amb la fotografia i les primeres sessions docents de la mateixa.

Yáñez Polo, M. A. i uns altres. Historia de la Fotografía Española 1839-1986. Ed. SHFE. Sevilla, 1986. 648 pàg.

Aquesta obra recull les actes del primer congrés d'Història de la Fotografia Espanyola celebrat a la capital andalusa en 1986. L'autor coordina l'obra en la qual participen els principals fotoespecialistas d'Espanya. A càrrec seva estan els capítols sobre Metodologia i Història de la Fotografia en Andalucia. Inclou l'elaboració d'un important cens nacional de fotògrafs des de 1839 a 1986.

Yáñez Polo, M. A. i col. Historia de la Fotografía Española Contemporánea 1950-1986. Ed. Caixa d'Estalvis Sant Fernando. Sevilla, 1986. 200 pàg.

Primer intent històric per estructurar la fotografia espanyola actual a partir de 1850. Inclou nombroses fotografies i un cens de fotògrafs nacionals contemporanis.

Yáñez Polo, M. A. V. M. Casajús, introductor de la Litografía y el Daguerrotipo en Sevilla. Ed. SHFE. Sevilla, 1987. 87 pàg.

Biografia i estudi de l'obra de qui va ser l'introductor de la litografia i el daguerrotipo a Sevilla. Estudia les relacions amb altres fotògrafs de la primera generació històrica.

Yáñez Polo, M. A. Historia General de la Fotografía en Sevilla. Ed. N. Monardes & SHFE. Sevilla, 1997. 675 pàg.

Obra voluminosa de 675 pàgines que recull totes les investigacions de l'autor des de 1965 a la data. S'estudia de forma detallada totes les generacions d'autors inserides en el context social cultural i polític de cada moment. Inclou un amplísimo i nou cens històric de fotògrafs que han operat a Sevilla.

Yáñez Polo, M. A. i Mesa García, José Antonio. Sevilla Recuperada. Ed. Diari de Sevilla. Sevilla, 2000-2001. 544 pàg.

Obra que recull la col·lecció de fascicles editats entorn de 1000 fotografies de la Fototeca Sevillana i els comentaris històrics de tots dos autors. Publicació cuidada pels seus editors del Diari de Sevilla.

Yáñez Polo, M. A. Historia de la Fotografía Documental en Sevilla. Editorial Libanó para Diari ABC. Sevilla, 2002. 310 pàg.

Obra essencial i pionera que aborda la història del fotodocumentalismo, terme encunyat pel mateix Yáñez Polo. Inclou nombroses reproduccions històriques de la ciutat de Sevilla.

Yáñez Polo, M. A. Historia gráfica de la plaza de toros de Sevilla. Edita Real Maestranza de Cavalleries de Sevilla. Sevilla, 2003. 299 pàg.

Obra de diversos autors, on es publiquen els dos capítols de Yáñez Polo titulats La Plaça de la Maestranza en les Albors de la Fotografia (1839-1869) i Tauromàquia dinàmica i fotografia. En ells es recull per primera vegada els inicis històrics fotogràfics de la plaça de toros de la Maestranza de Sevilla i, d'una altra part, s'analitza la disponibilitat del material sensible en relació amb les primeres fotografies que del cuso sevillà es van fer en moviment.

Yáñez Polo, M. A. La Sevilla del descubrimiento de la fotografía. Edita Reial Acadèmia de Belles arts Santa Isabel d'Hongria. Sevilla, 2004. 97 pàg.

Discurs de l'autor en la seva recepció com a Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Belles arts sevillana. Analitza històricament la Sevilla de la introducció del daguerrotipo i primeres tècniques fotogràfiques. Va seguit de la contestació realitzada per la també Acadèmica i catedràtica de la universitat, Pilar León Alonso.

Literatura modifica

La seva relació amb la literatura, s'inicia en 1956, és a dir explicant 16 anys. D'aquell llavors es conserva un dels seus primers relats, titulat ?L'amagatall? on es troben ja parteix dels elements que constituiran la seva narrativa futura. Sent encara estudiant universitari, seria -al costat de l'assagista Pedro Montilla López- un dels fundadors del TEU (Teatre Espanyol Universitari) de la Facultat de Medicina, posant a punt diverses obres de Jean Anouilh, Albert Camus i Luigi Pirandello. Després d'uns anys amb gran dedicació al “teatre llegit”, seria l'escriptor i crític José Luis Ortiz de Lanzagorta una de les persones que més li animarien a tenir presència al món literari de la narrativa. El contacte personal amb Ernesto Sábato durant les seves visites a Sevilla, significaria una gran reflexió per a ell.

En 1973, encara que de forma molt individualista, s'incorpora al fenomen de la trucada i discutida “Narrativa Andalusa”. En 1975 acabarà, després de tres anys, la seva primera novel·la: "Stabat Mater". L'obra en si, constitueix part de la seva tetralogia sobre la ciutat de Sevilla i, tal s'ha escrit, va ser concebuda com un màgic fresc de la vida i de la mort. Ha romàs inèdita una cambra de segle per circumstàncies alienes a la literatura, malgrat haver estat la primera finalista de la primera edició del "Premi Andalusia de Novel·la, 1986". En el 2002, després de moltes vicissituds, va ser publicada per l'Editorial Nicolás Monardes, amb pròleg de Carlos Muñiz Romero i presentada en l'Ateneu de Sevilla el 25 de novembre de 2002.[30]

Potser la major atenció l'hagi reclamat la seva novel·la "Kant, amic meu". Formant part també de l'esmentada tetralogia, l'obra va obtenir, a l'abril de 1983, el Primer Premi Blanco White de "Narrativa Andalusa",[31] publicant-se en la Tardor d'aquest mateix any (Editorial Bea, Biblioteca d'Edicions Andaluses. Sevilla, 1983). Acolliment molt bé entre gran part de la crítica i d'altres escriptors avançats, l'edició es va precedir d'una magnífica presentació introductiva escrita per Antonio Zoido sota el títol "La incòmoda avantguarda", situant l'obra en l'andalusa línia avant-garde molt creativa i valenta que brollés, des dels anys vint, amb autors ja clàssics -gairebé tots ells ben injuriats en el seu moment- com Rafael Cansinos, Rafael Porlán, Luis Mosquera i Carlos Edmundo d'Ory, entre altres.

La tercera novel·la que s'ha editat de M.A. Yáñez Polo, ha estat Jardín para viejos malsanos (Ed. Donat, Sevilla 1984). Es tracta d'un fris narratiu on els tres personatges bàsics -Vetulussy, Pathero i Tymbus: la vellesa, la malaltia i la mort- destrueixen profundament al narrador en primera persona i que, en frase de l'escriptor Hipòlit González, es catapulta en els abismes "naufragant en la metafísica de la solitud".

Amb "Canto del gallo, canto del tiempo" (editada per Nicolás Monardes en 1991) va obtenir el Premi Literari de la quarta edició dels Premis Sant Lucas en 1992.[32] Amb aquesta novel·la es completa la referència de les cuatros novel·les que de l'autor s'han publicat fins avui. Està a punt d'editar-se Entre la barahúnda (tercera obra de la seva tetralogia sevillana) trobant-se ultimant "Refugium peccatorum" (quarta de la tetrada). Igualment s'han editat diversos relats seus ("Transverberación de un intelectual calvo", "El Tenebrario", "No hay albero al amanecer", "El cuento de la Carlota"...).

En 2004 la Societat Nicolás Monardes va publicar el seu assaig De Hispalensis Imago Funeris,[33] del que és coautor al costat de José Antonio Mesa García. Es tracta d'un assaig en clau d'ironia sobre la filosofia sevillana sobre la mort.

Durant els anys 2003 i 2004, Yáñez Polo va gravar amb la seva veu la narració de molts dels seus relats, que alguns inèdits han romàs inèdits fins a la seva publicació en internet l'any 2016.[34]

L'1 de juny de 2011, es va presentar en el Col·legi de Metges de Sevilla, la que és fins ara la seva última novel·la publicada en vida, El Vizconde de la Alfalfa, publicada per la Societat Nicolás Monardes i presentada per Don Carlos Muñiz.[35]

Referències modifica

  1. ↑ «Noticia biografía de José León Castro. Diario ABC 13/7/1983.». Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 7 abril 2016].
  2. ↑ «José León Castro, en el centenario de su nacimiento. Diari ABC.». Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 7 abril 2016].
  3. ↑ «Medalla de Colegiado de Honor del Colegio de Médicos de Sevilla».
  4. ↑ «Sobre la metafísica del sevillano. Entrevista ABC de Sevilla 22/7/2002 pàgina 32.». Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 7 abril 2016].
  5. ↑ «Notícia de defunció en Diari ABC».
  6. ↑ «Notícia de defunció en Diari de Sevilla».
  7. ↑ «Notícia de defunció en Correu d'Andalusia».
  8. ↑ «Notícia de defunció en diari El Mundo».
  9. ↑ «Blog Pren d'Hores. Defunció de Miguel A. Yáñez Polo».
  10. ↑ «En memòria. Dr D Miguel Ángel Yáñez Polo. Col·legi de Metges de Sevilla». Arxivat de l'original el 2016-01-20. [Consulta: 7 abril 2016].
  11. ↑ «L'Últim Humanista, per José León-Castro Alonso».
  12. ↑ «Neix el grup fotogràfic f/8». Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 7 abril 2016].
  13. ↑ «Exposició "Cuatro direcciones. Fotografía contemporánea española. 1970-1990" en el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia».
  14. ↑ «Fullet exposició "Cuatro direcciones. Fotografía contemporánea española. 1970-1990" en Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia».
  15. ↑ «Medalla de Center for Creative Photography, Tucson». Arxivat de l'original el 2016-03-02. [Consulta: 7 abril 2016].
  16. ↑ «Notícia publicació Cent Fotògrafs Sevillans Il·lustres. Diari ABC de Sevilla 13/3/1984.». Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 7 abril 2016].
  17. ↑ «Notícia propera inauguració Congrés "Historia de la Fotografia Espanyola". Notícia diari ABC de Sevilla 30/3/1986.». Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 7 abril 2016].
  18. ↑ «Inauguració Congrés "Historia de la Fotografia Espanyola". Notícia diari ABC de Sevilla 18/5/1986.». Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 7 abril 2016].
  19. ↑ «Publicació "Historia de la Fotografia Espanyola". Notícia diari ABC de Sevilla 4/6/1986.». Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 7 abril 2016].
  20. ↑ «Programa Cursos d'Estiu de la Universitat de la Rábida 1991. Diari ABC de Sevilla.». Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 7 abril 2016].
  21. ↑ «ABC edita la primera història de la fotografia documental sevillana. Diari ABC.». Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 7 abril 2016].
  22. ↑ «Notícia Fototeca Sevillana. Arxiu i conservació. Diari ABC de Sevilla 15/8/96 pàgines 44 i 45.». Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 7 abril 2016].
  23. ↑ «Sobre el futur de la Fototeca Sevillana.».
  24. ↑ «Notícies sobre Fototeca Sevillana en ABC».
  25. ↑ «Notícies sobre Fototeca Sevillana en ABC».
  26. ↑ «Discurs d'ingrés en la Reial Acadèmia de Belles arts Santa Isabel d'Hongria.».
  27. ↑ «Notícia nomenament Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles arts Santa Isabel d'Hongria. Diari ABC de Sevilla 31/1/2004 pàgina 56.». Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 7 abril 2016].
  28. ↑ «Nomenament Reial Acadèmia Santa Isabel d'Hongria. Entrevista. Alguns fotògrafs costumistes han danyat la imatge de Sevilla. ABC de Sevilla 1/2/2004».
  29. ↑ «Notícia publicació "Historia dels Fotògrafs del carrer Sierpes. Diari ABC de Sevilla 1/12/1985 pàgina 38.». Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 7 abril 2016].
  30. ↑ «Presentació "Stabat Mater". Em dolen els silencis de Sevilla.». Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 7 abril 2016].
  31. ↑ «Premio Blanco White per "Kant, amic meu". ABC de Sevilla 5/4/1983». Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 7 abril 2016].
  32. ↑ «Premio literari Sant Lucas per "Cant del gall, cant del temps". ABC de Sevilla». Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 7 abril 2016].
  33. ↑ «Publicació "Entrevista a Yáñez Polo per la publicació de De Hispalensis Imago Funeris. ABC de Sevilla 20/12/2004». Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 7 abril 2016].
  34. ↑ «Relats sonors de Miguel Ángel Yáñez Polo».
  35. ↑ «Presentació "El Vescomte de l'Alfals"». Arxivat de l'original el 2016-01-31. [Consulta: 7 abril 2016].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miguel_Ángel_Yáñez_Polo&oldid=33077659»