Miguel Almereyda

Miguel Almereyda, pseudònim d'Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés, va ser un anarcosindicalista francés. Va nàixer a Besiers, al Llenguadoc, el 8 de gener de 1883, i va morir a la presó de Fresnes (Val-de-Marne) el 20 d'agost del 1917.

Infotaula de personaMiguel Almereyda
Eugène Vigo.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 gener 1883 Modifica el valor a Wikidata
Besiers (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 agost 1917 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Presó de Fresnes (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Penjament Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Ideologia políticaAnarquisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, periodista, anarquista i activista Modifica el valor a Wikidata
PartitSecció Francesa de la Internacional Obrera Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJean Vigo Modifica el valor a Wikidata
ParentsBonaventura Vigo (avi) Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8649050 Modifica el valor a Wikidata

Va ser pare del cineasta francés Jean Vigo.

BiografiaModifica

Va nàixer en el si d'una família catalana establerta a la Cerdanya sota administració francesa al segle xvi. El seu avi Bonaventura Vigo va ser alcalde de Sallagosa i primer veguer d'Andorra.

Integrat en el corrent anarquista, pren el malnom de Miguel Almereyda, possible anagrama de Y'a la merde. El 1905 s'adhereix a la Secció francesa de la Internacional Obrera, i format part de l'equip creador del periòdic satíric Le Bonnet rouge. Dins la vessant periodística i editorial, Almereyda havia col·laborat amb "Le Libertaire" i havia fundat "La Guerre Sociale".

El 1909 va ser un dels principals impulsors de la multitudinària manifestació a París a favor de Francesc Ferrer i Guardia. Va participar en la crida a la deserció feta per l'Acció Internacional Antimilitarista i pels Jeunes Gardes el 1914, i va donar suport a la lluita dels viticultors del Llenguadoc. Fruit d'aquestes accions polítiques, va ser empresonat en diverses ocasions, en presons com la Santé o la de Fresnes.

Al llarg de la Primera Guerra Mundial, la censura va limitar la llibertat de premsa en prohibir aquells articles que pogueren copsar la moral de les tropes o afectar la seguretat nacional. Per difondre informacions, Almereyda va ser detingut el 4 d'agost de 1917, acusat d'afavorir l'enemic, la qual cosa li va valdre falses acusacions per part del bàndol de Léon Daudet.[1]

El 20 d'agost fou trobat mort a la seua cel·la, estrangulat. El seu suïcidi es va posar en dubte: l'informe mèdic concloia eixa causa, tot i que un dels experts admetia la possibilitat de l'homicidi.

ReferènciesModifica

  1. Eugen Weber, L'Action française, éd. Fayard, 1985, p. 126, 127.

Enllaços externsModifica