Miguel Falomir Faus

director del Museu del Prado

Miguel Falomir Faus (València, 1966) és un historiador de l'art, actual Director del Museu Nacional del Prado des de març del 2017.[1]

Infotaula de personaMiguel Falomir Faus
MiguelFalomir2019.jpg
modifica
Biografia
Naixement1966 modifica (53/54 anys)
València modifica
Director del Museo del Prado
20 març 2017 –
← Miguel Zugaza Miranda modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de València modifica
Activitat
OcupacióHistoriador de l'art i director de museu modifica
OcupadorMuseu del Prado (1997–) modifica

TrajectòriaModifica

Llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de València el 1989, va obtenir el premi extraordinari de la seva promoció. Posteriorment, entre 1990 i 1993 va treballar com a becari FPI per al Ciència en el Consell Superior de Recerques Científiques, organisme que depèn del Ministeri d'Educació i Ciència, Durant aquest període Falomir es doctora en història de l'art a la mateixa universitat. Va realitzar estudis de postdoctoraten a l'Institute of Fine Arts de la Universitat de Nova York, gràcies a una beca Fulbright. Al seu retorn, va treballar com a professor titular a la universitat valenciana, fins que el 1997 es va incorporar a la plantilla del Museu del Prado com a Cap del Departament de Pintura Italiana i Francesa. Amb el temps, va assumir diferents càrrecs en el museu, fins que el 2015 va ser nomenat director adjunt de Conservació i Recerca, càrrec que va ostentar fins al seu nomenament com a director del museu, que va tenir lloc el 17 de març de 2017, substituint a Miguel Zugaza, qui va passar a dirigir el Museu de Belles arts de Bilbao.[2][3]

Com a investigador, és membre del comitè científic de la Fondazione Tiziano de Pieve di Cadore (Italia) i ha col·laborat amb diverses universitats italianes i estatunidenques. Com a comissari, destaquen les seves exposicions De Tiziano a Bassano. Maestros venecianos del Museo del Prado (Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, 1997); Una obra maestra restaurada. El Lavatorio de Jacopo Tintoretto (Museo del Prado, 2000); Los Bassano en la España del siglo de oro (Museo del Prado, 2001); La restauración de El emperador Carlos V, a caballo, en Mühlberg de Tiziano (Museo del Prado, 2001); Tiziano (Museo del Prado, 2003); Tintoretto (Museo del Prado, 2007) El retrato del Renacimiento (Museo del Prado, 2008), El último Rafael (Museo del Prado, 2012), Las Furias : alegoría política y desafío artístico (Museo del Prado, 2014) i Tiziano: Dánae, Venus y Adonis. Las primeras poesías.[4]

ReferènciesModifica

  1. «Miguel Falomir: "El Prado no repetirá una exposición como la de El Bosco. No se podía ver"» (en es). [Consulta: 21 març 2017].
  2. País, Ediciones El «Miguel Falomir, nuevo director adjunto del Museo del Prado» (en es). , 06-04-2015 [Consulta: 21 març 2017].
  3. País, Ediciones El «Miguel Falomir: “Lo del ‘Guernica’ es asunto cerrado”» (en es). , 21-03-2017 [Consulta: 21 març 2017].
  4. Error en el títol o la url.«».