Mil·liari romà de la Foia

edifici a Ulldecona

El Mil·liari romà de la Foia és una obra d'Ulldecona (Montsià) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Infotaula d'edifici
Mil·liari romà de la Foia
Dades
TipusMil·liari Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióRomà
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
VegueriaTerres de l'Ebre
ComarcaMontsià
MunicipiUlldecona Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióFinca rústica a la partida de les Crevetes
BCIL
IdentificadorIPAC: 46390

DescripcióModifica

Es troba en una via secundària que comunicava les explotacions agràries. Es troba a 1,5 kilòmetres de la població d'Ulldecona, marcant l'inici del Camí Vell de l'Ermita de la Pietat.[1] És un clar exemple de les construccions de senyalització en les vies de comunicació d'època romana. La seva situació és estratègica, prop de la via per la Vall d'Ulldecona i les seves mides també són singulars. De més de dos metres d'alçada, el cos de la columna és de pedra calcària local amb nombroses irregularitats.[1]

Tot i que ara no és visible cap inscripció, es desconeix si en un primer moment en tenia i van ser esborrades, ja que en època moderna va reaprofitar-se per a marcar el Camí Reial i més tard el camí vell de l'Ermita de la Pietat. A mitja alçada, a la cara nord-oest, el fust està lleugerament aplanat, potser en aquest cas sí que era una inscripció esborrada.[1]

La part superior de la columna està trencada tot i que va col·locar-se una creu de ferro cristiana. Basant l'anàlisi en els acabats artístics de la creu, es creu que podria tenir entre 300 i 400 anys d'antiguitat.[1]

És significatiu destacar el ràpid procés de degradació que està patint l'entorn on es troba el mil·liari a causa de l'ús actual de l'espai. Ara només és emprat pels veïns de les finques properes. El resultat és la presència de diversos abocaments il·legals de runa i el descalçament de diverses pedres de la base per a treballs agrícoles.[1]

HistòriaModifica

Representa un vestigi d'època romana al municipi d'Ulldecona a més d'esdevenir un exemple de la importància històrica del pas de nord a sud en una zona que els romans ocuparen en forma d'ager publicum. Vestigis com aquest permeten confeccionar un mapa per a determinar la influència romana a nivell militar, comercial i administratiu i veure la manera en què l'imperi es desplaçava per les vies de comunicació ja fossin existents o bé de nova creació.[1]

Ha de tenir-se en compte la importància que tenia el pas per la Vall d'Ulldecona abans de la construcció de la Via Augusta. Durant la República romana, arribava del nord-est procedent de Tarraco fins a l'altura de L'Aldea, travessava l'Ebre per Amposta fins a connectar amb el tram de la Via Augusta que provenia de Tortosa, a dos quilòmetres de Traiguera, on hi havia l'anomenat Mil·liari del Collet Roig.[1]

Al segle I aC, els enginyers van dissenyar l'actual Via Augusta, que anava de Dertosa cap al sud. Fins llavors, però, el camí rebia el nom de Via Heràclea.[1]

El que queda clar és que la via per la Vall d'Ulldecona era una de les principals vies de comunicació i de les més transitades per la seva situació estratègica tant a nivell comercial com estratègic per a l'exèrcit. Va mantenir la seva importància fins a la construcció de l'actual AP-7.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Mil·liari romà de la Foia». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 3 juny 2020].