Ratpenat de dits llargs cavernícola

espècie de muricec
(S'ha redirigit des de: Miniopterus schreibersii)

El ratpenat de dits llargs cavernícola (Miniopterus schreibersii) es troba des del sud d'Europa fins al Japó, a més de Salomó, les Filipines, Àfrica del nord i subsahariana i Austràlia. És relativament fàcil de diferenciar-lo dels vespertiliònids per la peculiar morfologia del cap i la cara.

Infotaula d'ésser viuRatpenat de dits llargs cavernícola
Miniopterus schreibersii Modifica el valor a Wikidata
Southern bentwing bat.jpg
Dades
Duració de vida màxima observada22 anys Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,309 m Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 NT-ca.svg
Gairebé amenaçada
UICN81633057 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreChiroptera
FamíliaVespertilionidae
GènereMiniopterus
EspècieMiniopterus schreibersii Modifica el valor a Wikidata
Kuhl, 1817
Distribució
Distribution of Miniopterus schreibersii.png
Modifica el valor a Wikidata

MorfologiaModifica

Un dels trets que més fàcilment permet reconèixer aquesta espècie és el cap: petit i arrodonit, té el front bombat, de manera que, vist de perfil, sembla que s'elevi per sobre la cara. El musell és curt, i les orelles, també curtes i triangulars, es disposen molt separades entre elles. El tragus és curt, amb la punta arrodonida, té la mateixa amplada en tota la seva longitud i es projecta cap endavant. Les ales són estretes i puntegudes, i la cua, aproximadament tan llarga com el cap i el cos junts, queda completament inclosa dins l'uropatagi.

El pelatge del llom és llarg, mentre que el del cap és curt i espès, una mica arrissat. La coloració és marró grisenca o grisa cendrosa, més clara per la regió ventral, i els adults tenen una taca marró grogosa o canyella al coll i una altra al front. El musell, les orelles i les membranes alars són de tonalitats més fosques que el cos, i el tragus és groguenc o, de vegades, gris clar.

Dimensions corporals: cap + cos (48 - 65 mm), cua (42 - 64 mm), avantbraç (42 - 48 mm) i envergadura alar (305 -350 mm).

Pes: 9 - 20 g.

EcologiaModifica

És una espècie comuna a tot el Mediterrani, atès que es troba a Espanya, Itàlia, França, els Balcans i gairebé totes les illes del Mediterrani, incloses les Balears[1]. Ocupa tota mena d'hàbitats, des de boscos fins a àrees obertes i ambients antropitzats, sempre que hi pugui trobar refugis adients. El seu nom comú reflecteix la gran tendència a refugiar-se en coves, si bé ocasionalment també es pot allotjar en soterranis i altres habitacles humans.


Ix a caçar poc després de pondre's el sol, amb un vol alt (10-20 m) i ràpid (50-55 km/h) que recorda el dels falciots. És el ratpenat que té uns costums més gregaris: s'ajunta en grups de centenars i fins milers d'individus que pengen del sostre de la cova, de vegades barrejats amb altres espècies cavernícoles, com el ratpenat de musell agut, el ratpenat de musell llarg i els ratpenats de ferradura.

TaxonomiaModifica

Sinònims
  • baussencis, Laurent (1944).
  • inexpectatus, Heinrich (1936).
  • italicus, Dal Piaz (1926).
  • ursinii, Bonaparte (1837).
Subespècies
  • M. s. schreibersii, Kuhl (1817).
  • M. s. bassanii, Cardinal i Christidis (2000).
  • M. s. blepotis, Temminck (1840).
  • M. s. chinensis, Thomas (1908).
  • M. s. dasythrix, Temminck (1840).
  • M. s. eschscholtzii, Hodgson (1835).
  • M. s. fuliginosus, Hodgson (1835).
  • M. s. haradai, Maeda (1982).
  • M. s. japoniae, Thomas (1905).
  • M. s. oceanensis, Maeda (1982).
  • M. s. orianae, Thomas (1922).
  • M. s. orsinii, Temminck (1840).
  • M. s. pallidus, Thomas (1907).
  • M. s. parvipes, G. M. Allen (1923).
  • M. s. smitianus, Thomas (1927).

ReferènciesModifica

  1. Alcover, 1988, p. 102.

BibliografiaModifica