Obre el menú principal

Miquel Ferrer i Garcés

Miquel Ferrer i Garcés(Aitona, Segrià, 1817 - Barcelona, 1892) fou un advocat i polític català,[1] germà del prestigiós metge Ramon Ferrer i Garcés. Diputat a Corts i governador civil de Barcelona durant el sexenni democràtic.

Infotaula de personaMiquel Ferrer i Garcés
Biografia
Naixement 1817
Aitona (Segrià)
Mort 1892 (74/75 anys)
Escudo de la provincia de Barcelona.svg  Governador civil de Barcelona 

24 febrer 1873 – 7 juliol 1873
← Eduardo de la Loma y SantosManuel Salavera Carrión →
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

16 febrer 1869 – 2 gener 1871
Circumscripció electoral: Lleida
Activitat
Ocupació Polític i advocat
Partit Partit Republicà Democràtic Federal
Modifica les dades a Wikidata

Membre del Partit Republicà Democràtic Federal de Francesc Pi i Margall, participà en la revolució de 1868, i a les eleccions generals espanyoles de 1869 fou elegit diputat a Corts per la circumscripció de Lleida. Quan es proclamà la Primera República Espanyola fou nomenat governador civil de Barcelona, càrrec des del qual donà suport la Proclamació de l'Estat Català de Baldomer Lostau del 5 al 7 de març de 1873. Poc després fou nomenat director general d'Instrucció Pública i dels Registres de la Propietat i del Notariat. Quan triomfà la restauració borbònica el 1874 es retirà a la vida privada.

ReferènciesModifica

  1. Lladonosa i Vall-Llebrera, Manuel. Progrés i República: Miquel Ferrer i Garcés (1816-1896) (en català). Lleida: Pagès editors, 2018, p. 633. ISBN 9788499759692. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Eduardo de la Loma y Santos
Governador Civil de Barcelona
 

1873
Succeït per:
Manuel Salavera Carrión