Baldomer Lostau i Prats

polític espanyol
(S'ha redirigit des de: Baldomer Lostau)

Baldomer Lostau i Prats (Barcelona 1846 - 13 d'octubre de 1896[1]) fou un polític català, d'idees republicanes i federalistes.[2]

Infotaula de personaBaldomer Lostau i Prats
Baldomero lostau.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1846 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort13 octubre 1896 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Barcelona
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
14 d'abril de 1871 – 24 de gener de 1872
← -
CircumscripcióGràcia
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
18 d'abril de 1893 – 1 de juliol de 1895
CircumscripcióVilafranca del Penedès
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Democràtic Federal
Família
FillsTeresa Lostau Modifica el valor a Wikidata

Fill de Vicenç Lostau i Prats sastre d'ofici natural de Villamajor a l'Aragó i de Teresa Prats i Lacosta natural de Reus. Casat amb Teresa Espinet i Carrau foren pares de Teresa Lostau i Espinet. Era membre del Club dels Federalistes i diputat provincial de Barcelona quan el 27 de novembre de 1869 fou un dels signants del document del Comitè Republicà Federal de la Província de Barcelona, on s'incitava el poble a agafar les armes, i personalment encapçalà la insurrecció federal a Igualada. Es va exiliar a Ais de Provença i el 1872 formà part del Consell Federal de la Secció Regional Espanyola de la Internacional Obrera, de la qual ell va ser un dels primers catalans que s'hi adherí.

Fou elegit diputat a les corts per Gràcia per l'abril del 1871[3] i membre de la diputació de Barcelona el 1872-1873, des d'on tingué un paper destacat en l'efímera proclamació de l'Estat Català els dies 5 i 7 de març de 1873.[4]

Organitzà després les companyies de Guies de la Diputació i lluità contra els carlins; pel novembre del 1873 s'oposà a la dissolució les companyies de Guies i hagué de tornar a exiliar-se. El 1877 s'uní als intents d'organització d'un sindicalisme reformista a Barcelona. Continuà dins el partit federal de Francesc Pi i Margall, i fins i tot el 1883 intervingué activament en el congrés regional a Catalunya i en l'assemblea federal de Saragossa, bé que encapçalà una tendència de caràcter municipalista oposada al federalisme regionalista de Josep Maria Vallès i Ribot. Fou diputat a les Corts espanyoles pel Partit Republicà Democràtic Federal per Vilafranca del Penedès a les eleccions generals espanyoles de 1893.[5] La seva filla fou Teresa Lostau i Espinet, pintora catalana.

ReferènciesModifica

  1. «Registre de defuncions.1896.Núm.Registre 7422 Jutjat Universitat». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 13-10-1896. [Consulta: 28 maig 2019].
  2. «Baldomer Lostau i Prats». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. Duràn i Solà, Lluís. Breu història del catalanisme. vol.1. L'Abadia de Montserrat, 2009, p. 19. ISBN 8498831741. 
  5. Fitxa del Congrés dels Diputats