Miquel Gil i Alfonso

Miquel Gil (Catarroja, 1956) és un cantant valencià, exmembre del grup Al Tall.[1]

Infotaula de personaMiquel Gil
Miquel Gil.jpg
En viu a l'Alcúdia el 29 de juny de 2007
Biografia
NaixementMiquel Gil Alfonso
1956
Catarroja (Horta Sud)
Activitat
OcupacióCantant
Activitatdes de 1975
Gènerefolk
Instrumentveu, guitarra, baix, percussió
Instrument destacatpandero, castanyoles
DiscogràficaGalileo MC
Artistes relacionatsAl Tall, Terminal Sur, Orquestra Àrab de Barcelona, Pepe Botifarra

Lloc webwww.miquelgil.com
MySpace: miquelgil Musicbrainz: 05f66d4b-590b-4de9-8274-b9e06b9af253 Songkick: 511109 Discogs: 843163
Modifica les dades a Wikidata

Després de deixar Al Tall, el 1986 formà part del grup Mare Internum, creat per Vicente Alonso per a les Trobades de Música del Mediterrani d'aquell any, junt amb Pepe Cantó a la percussió, Maribel Crespo al llaüt i Vicent Sabater als teclats, els quals l'acompanyaren a l'Encuentro Nacional De Canción De Autor celebrat a Jaén: Miquel Gil guanyà el primer premi, ex aequo amb Javier Bergia, i de resultes d'això feren una gravació als estudis de RTVE amb Lucho Aguilar al baix i Salva Ortiz a la bateria que no els agradà i que no publicaren mai; el nou grup —rebatejat per consens com a Terminal Sur i amb la incorporació de Joso Godofredo a la guitarra elèctrica— gravà un altre disc en 1987 als estudis de Sabater i Gil, Viajero, rodat per Itàlia i França que, malgrat el mestissatge d'estils, no obtingué el ressò esperat. Els membres del grup, ocupats en altres projectes artístics, acabaren per abandonar Terminal Sur.[2]

DiscografiaModifica

Al TallModifica

  • Cançó popular (Edigsa, 1975)
  • Deixeu que rode la roda (Edigsa, 1976)
  • Posa vi, posa vi, posa vi... (Edigsa, 1978)
  • Quan el mal ve d'Almansa... (PDI, 1979)
  • Som de la pelitrúmpeli (Ànec, 1980)
  • Cançons de la nostra Mediterrània (Ariola, 1982), amb la Maria del Mar Bonet
  • Tocs i vares (Edigsa, 1983)
  • Entrevista a Miquel Gil al programa de Ràdio Godella Kalebarraka
    10 anys (PDI, 1984)
  • Xarq al-Andalus (RTVE-Música, 1985), amb Muluk el-Hwa

2019: Geometries (Temps Record, Premis Ovidi Montllor Millor disc de folk)[5]

ReferènciesModifica

  1. «Músiques d'arrel». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  2. Rafa Rodríguez Gimeno. «El viaje de los sonidos» (en castellà). Verlanga. [Consulta: 1r setembre 2018].
  3. «Buscando tu olor by Miquel Gil» (en anglés). Rate Your Music. [Consulta: 6 setembre 2018].
  4. Miquel Gil canta 'Per marcianes' al CAT, a El Periódico de 20/05/2011.
  5. «La reivindicació protagonitza uns Premis Ovidi 2019 molt repartits», 21-10-2019. [Consulta: 18 gener 2020].

Enllaços externsModifica

  • MiquelGil.com lloc web oficial.
  • [1] Les lletres de les seves cançons en Viasona".