Miquel Morera i Darbra
Miquel Morera i Darbra (Barcelona, 26 d'abril de 1920) és un excombatent de la Guerra Civil espanyola, voluntari als setze anys a la Columna Macià-Companys, al front d'Aragó, on va incorporar-s'hi com ajudant del seu pare armer. Va lluitar en la batalla de Terol, on va conèixer Francesc Boix, i a la batalla de Valsequillo amb la 22a Divisió.[1] El 2023 va ser commemorat pel Govern de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 abril 1920  (104 anys)Sarrià (Barcelonès) |
| Activitat | |
| Ocupació | combatent, escultor |
| Premis | |
| |
Biografia
modificaEstant a Benassal es va salvar de les bombes dels Stuka en entaforar-se a sota del llit de ferro de la sagristia, fet que el va protegir dels enderrocs fins que el van rescatar els companys amb el somier clavat a la cara.[3]
El final de la guerra el va agafar a Requena. Després de caminar durant onze dies amb el seu pare esmunyint-se entre les files enemigues, la Brigada Político-Social els va venir buscar l'endemà d'arribar a casa i els va dur, després de ser interrogats i torturats, a la presó Model de Barcelona, on s'hi va estar vuit mesos abans de ser traslladat als camps de concentració d'Horta i de Reus, on va romandre dos anys. Va sortir-ne per a fer el servei militar que aleshores era de quatre anys i mig per als combatents de la Lleva del Biberó.[4]
Més endavant, es va dedicar professionalment a la metal·listeria enfocada a l'estampació i l'encunyació, fabricant complements per a sabates, cinturons i bijuteria.[1] Va ser delegat de premsa de l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41.[5] La història de Morera està recollida al Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.[6] El 5 de juliol de 2023, la Generalitat de Catalunya li va atorgar la distinció de la Creu de Sant Jordi.[7]
Obra publicada
modifica- Un noi al front. Una joventut trencada (1936-1945). Calafell: Llibres de Matrícula, 2010. ISBN 978-84-937111-2-2.[7]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Martí, Pep. «Companys transmetia a les trinxeres confiança en la victòria». Nació Digital, 14-10-2020. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ «Jordi Cuixart, Antoni Miró, Jaume Sisa, Agustí Villaronga i Sopa de Cabra, guardonats amb la Creu de Sant Jordi». Vilaweb, 25-04-2023. [Consulta: 25 abril 2023].
- ↑ «Cumpliremos 100 años en el 2020: ¡se nos debe un homenaje!» (en castellà). La Vanguardia, 01-01-2020. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ «No se salvava ningú que se'm posés al punt de mira de la metralladora». RAC 1, 02-11-2020. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ Ballbona, Anna. «Nens al front». El Punt Avui, 27-12-2013. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ «M'he trobat amb estudiants que no saben ni qui era Franco», 19-07-2017. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ 7,0 7,1 «La Generalitat atorga la Creu de Sant Jordi a un sarrianenc combatent de la Guerra Civil», 05-07-2023. [Consulta: 6 juliol 2023].