Miquel Taronita
Miquel Taronita (grec: Μιχαήλ Ταρωνίτης, Mikhaïl Taronitis) fou un aristòcrata romà d'Orient i cunyat de l'emperador Aleix I Comnè (r. 1081–1118). Fou desterrat el 1094 per la seva participació en un complot contra el seu cunyat.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XI  |
| Mort | c. segle XII |
| Protovestiari | |
| | |
| Activitat | |
| Activitat | 1061 – |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Aleix I Comnè |
| Altres | |
| Títol | Protosebast Panhipersebast |
| Família | Taronita |
| Cònjuge | Maria Comnena |
| Fills | Joan Taronita |
Vida modifica
Miquel pertanyia a la família aristocràtica dels Taronita, un clan armeni d'origen principesc provinent de Taron.[1][2] El seu pare, el patrici Gregori Taronita, estigué implicat en una conspiració contra el gran domèstic Constantí, germà de l'emperador Miquel IV el Paflagoni (r. 1034–1041).[3] Cap al 1061–1063, Miquel es casà amb Maria Comnena, filla gran del gran domèstic Joan Comnè i Anna Dalassena i germana del futur emperador Aleix I Comnè.[4] El 1070, Miquel acompanyà el seu cunyat, Manuel Comnè, en campanya contra els turcs seljúcides i fou capturat juntament amb ell i Nicèfor Melissè. Tanmateix, Manuel convencé el líder turc Crisòscul perquè entrés al servei romà d'Orient i els tres foren posats en llibertat.[1] La seva carrera fins a l'ascens al tron d'Aleix I el 1081 és desconeguda.[5]
Com a emperador, Aleix ràpidament promogué Miquel a les més altes dignitats (protosebast i protovestiari) abans de concedir-li la nova dignitat de panhipersebast, que el posava al mateix nivell que el cèsar Nicèfor Melissè.[6][7] Malgrat aquests honors, Miquel participà en el complot de Nicèfor Diògenes, fill i breument coemperador de Romà IV Diògenes (r. 1068–1071). El complot fou descobert el juny del 1094 i els seus líders, Nicèfor, Miquel i Catacaló Cecaumen, foren desterrats i les seves propietats els foren confiscades. Seguidament, els altres conspiradors foren cegats, però Miquel se'n salvà gràcies a la intervenció de la seva muller.[8][9] No se sap res més de la seva vida o de la de Maria Comnena. Pot ser que aquesta última es fes monja amb el nom monàstic d'Anna. En tot cas, tots dos ja eren morts el 1136.[10]
El matrimoni tingué dos fills i, possiblement, una filla, que es podria haver dit Anna i de la qual no se sap res més.[11] Els fills eren:
- Joan Taronita (nascut cap al 1067, que fou governador provincial i comandant i sufocà la revolta del seu cosí Gregori Taronita.[12][13]
- Gregori Taronita (nascut cap al 1075/1080, protovestiari i ministre en cap al principi del regnat de Joan II Comnè (r. 1118–1143).[14]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Varzós, 1984, p. 65.
- ↑ Kajdan i 1991, 2012 i 2013.
- ↑ Varzós, 1984, p. 65 (nota 5).
- ↑ Varzós, 1984, p. 64 i 65.
- ↑ Skoulatos, 1980, p. 211.
- ↑ Skoulatos, 1980, p. 211–212.
- ↑ Varzós, 1984, p. 65 i 66.
- ↑ Varzós, 1984, p. 66.
- ↑ Skoulatos, 1980, p. 212.
- ↑ Varzós, 1984, p. 66 i 67.
- ↑ Varzós, 1984, p. 67.
- ↑ Varzós, 1984, p. 67, 128 i 132.
- ↑ Skoulatos, 1980, p. 155 i 156.
- ↑ Varzós, 1984, p. 67, 132–134.
Bibliografia modifica
- Kajdan, A. The Oxford Dictionary of Byzantium (en anglès). Oxford i Nova York: Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8.
- Skoulatos, B. Les personnages byzantins de l'Alexiade: Analyse prosopographique et synthèse (en francès). Louvain-la-Neuve: Nauwelaerts, 1980.
- Varzós, K. «Η Γενεαλογία των Κομνηνών (A)» (PDF) (en grec). Centre d'Estudis Bizantins de la Universitat de Tessalònica, 1984. Arxivat de l'original el 2019-04-01. [Consulta: 14 abril 2020].