Miravinya
Miravinya és un itinerari turístic en cotxe, que recorre 5 miradors del Penedès, per descobrir la geografia, la natura, la cultura i la història del paisatge del vi de la comarca. A través d'una aplicació per a dispositius mòbils que serveix d'audioguia o escanejant els codis QR, s'obté informació sobre cadascun dels paisatges.[1][2] A més dels 5 miradors, la ruta inclou 10 indrets i monuments penedesencs, com ara el riu Mediona, l'ermita de Sant Benet d'Espiells, les cases d'estiueig de Gelida o el Santuari de la Mare de Déu de Foix.[3]
| ||||
| Tipus | Ruta escènica  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Penedès (Catalunya) | |||
| ||||
El Projecte Miravinya va ser impulsat el 2014 pel Consorci de Turisme de l'Alt Penedès, amb el recolzament de la Diputació de Barcelona i dels ajuntaments d'Avinyonet del Penedès, Vilafranca del Penedès, Font-rubí, Subirats i Torrelavit. Els projectes tècnics de cadascun dels miradors van ser desenvolupats en conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya, i la col·laboració de l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus (Universitat Rovira i Virgili), y la Facultat de Belles Arts (Universitat de Barcelona).[4]
Miradors modifica
El Circell modifica
El Circell de les Gunyoles, ubicat al Puig de la Mireta, al nucli de Les Gunyoles, al municipi d'Avinyonet del Penedès, és un mirador al que s'hi arriba per un camí en espiral, d'aquí el nom de Circell, que finalitza en un pla trapezoidal inclinat, i ofereix una visió del paisatge de 360°.[4]
Sant Pau modifica
El Miravinya Sant Pau està situat al cim de la muntanya de Sant Pau, al municipi de Vilafranca del Penedès, en un esglaó rocós sobre l'ermita de Sant Pau, oferint vistes sobre la ciutat.[5] El mirador de ferro disposa de finestres que estan enfocades a cadascun dels punts estratègics de Vilafranca del Penedès.[3]
La Cadira modifica
El mirador La Cadira està situat al petit turó de la Malgranada, al municipi de Torrelavit, des d'on es tenen vistes de 360°. El nom prové d'una escultura en forma de cadira gegant que s'hi ha col·locat al cim.[6][7][8]
La Bardera modifica
El mirador La Bardera està situat al costat de la masia La Bardera, una de les més antigues de Subirats, des d'on es pot observar la plana del Penedès. Al mirador a més hi ha el monument en homenatge a la pagesia i als viticultors del Penedès, que va impulsar el Congrés d'Art i Paisatge, obra de l'artista Rufino Mesa. Les mans són un dels trets més distintius del monument, venint a representar la dedicació dels pagesos per la terra i el cultiu de la vinya.[9]
El Balcó del Penedès modifica
El Balcó del Penedès és un mirador situat al poble vell de Font-rubí.[10] Al balcó hi ha una barana de ferros entortolligats, que representen la serpent del Castellot, que evoca la llegenda de l'Encantada,[11] segons la qual una mossa del municipi fou condemnada a viure amb forma de serp a les ruïnes del castell durant tot l'any, excepte la nit de Sant Joan, quan podria anar a rentar la roba a la Font de Llinars.[12]
-
El Circell, Les Gunyoles -
Sant Pau, Vilafranca del Penedès -
La Cadira, Torrelavit -
La Bardera, Subirats -
El Balcó del Penedès, Font-rubí
Referències modifica
- ↑ «Miravinya. Explora el Penedès». Agència Catalana de Turisme.
- ↑ «Escapada a l'Alt Penedès: explorant la comarca a través dels Miravinya». Time Out, 27-06-2017.
- ↑ 3,0 3,1 Rogue, Helen C. «Miravinya, la ruta dels miradors». Tothosap, setembre 2023, pàg. 40-41.
- ↑ 4,0 4,1 «Se inaugura el primer Miravinya, miradores del Penedès» (en castellà). Rutas del vino en España, 11-06-2014.
- ↑ «Mirador Miravinya de la Muntanya de Sant Pau». Totnens.
- ↑ «Miravinya La Cadira». Consorci de Promoció Turística del Penedès.
- ↑ «Miravinya - La Cadira». Ajuntament de Torrelavit.
- ↑ «Miravinya La Cadira». Penedès 360.
- ↑ «Miravinya La Bardera». Turisme de Subirats.
- ↑ «Poble Vell de Font-rubí». Pobles Abandonats.
- ↑ «Acte vandàlic al Balcó del Penedès de Font-rubí». El Montònec, 21-03-2023.
- ↑ «La Serpent del Castellot». Diputació de Barcelona.