Mirza Ghalib

poeta

Mirza Ghalib (urdú: غاؔلب; hindi: ग़ालिब; nascut com a Mirza Asadullah Beg Khan, urdú: مرزا اسد اللہ بیگ خان; hindi ग़ालिब; Agra, 27 de desembre de 1797 – Gali Qasim Jaan, 15 de febrer de 1869), fou un poeta de les llengües urdú i persa que visqué durant les darreries de l'imperi mogol.[1][2] El seu pseudònim era Ghalib (urdú: غالب, ġhālib significa "dominant") i Asad (urdu: اسد, Asad significa "lleó"). El seu nom honorífic era Dabir-ul-Mulk, Najm-ud-Daula.

Infotaula de personaMirza Ghalib
Mirza Ghalib photograph 3.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fa) Mirza Asadullah Baig Khan Modifica el valor a Wikidata
27 desembre 1797 Modifica el valor a Wikidata
Kala Mahal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort15 febrer 1869 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Kala Kasim Khan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióImamisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, prosista, escriptor, historiador Modifica el valor a Wikidata
GènereGazal Modifica el valor a Wikidata
AlumnesQ6811614 Tradueix, Q64217592 Tradueix, Q64217700 Tradueix, Mirza Khizr Sultan (en) Tradueix, Q64217974 Tradueix, Q64218260 Tradueix i Khwadja Altaf Husayn Hali Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de plomaمرزا غالب Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMirza Modifica el valor a Wikidata
CònjugeImrau Begum (en) Tradueix (1810–1869) Modifica el valor a Wikidata
ParesMirza Abdullah Baig (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Azatu-n-Nisa Begum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: f961176a-916d-4209-85f2-df0f31bc7539 Songkick: 829582 Modifica el valor a Wikidata

Durant la seva vida l'Imperi Mogol, ja en declivi, va ser desplaçat pels britànics i finalment deposat després de ser vençut a la Rebel·lió índia de 1857, esdeveniment que Ghalib va narrar.[3] Va destacar pels diversos gazals que va escriure, els quals han estat interpretats i cantats de diferents maneres per un gran nombre d'intèrprets. Ghalib, el poeta de més renom de l'era mogola, és considerat com un dels poetes més populars i influents de l'idioma urdú. A l'inici del segle XXI segueix sent un poeta popular i no només a l'Índia o al Pakistan, sinó també entre la diàspora hindustana per tot el món.

Carrera literàriaModifica

 
Poema de Ghalib

Va començar a escriure poesia a l'edat d'11 anys. La seva primera llengua va ser l'urdú, malgrat que a la seva llar també es parlava el persa i el turc. Des d'edat primerenca va ser educat també en l'àrab. Quan Ghalib iniciava la seva adolescència, un viatger iranià musulmà acabat de convertir (Abdus Samad, originalment amb el nom Hormuzd, un Zoroastra) va arribar a Agra. Abdus es va allotjar a la casa de Ghalib durant dos anys i li va ensenyar el persa, l'àrab, filosofia i lògica.

Si bé el propi Ghalib s'enorgullia més de les seves proeses en poesia en persa, actualment és més conegut pels seus gazals en urdú.[4] Diferents estudiosos urdús han escrit tractats i recopilacions dels seus gazals. El primer tractat va ser escrit per Ali Haider Nazm Tabatabai de Hyderabad durant el regnat de l'últim Nizam de Hyderabad. Abans de Ghalib, el gazal era en essència l'expressió d'un amor angoixat, però Ghalib hi va abordar també aspectes filosòfics, els treballs i misteris de la vida així com molts altres temes, expandint-ne àmpliament l'abast.

D'acord amb les tradicions del gazal clàssic, en la majoria del versos de Ghalib, la identitat i el gènere de l'ésser estimat son indeterminats. El crític, poeta i escriptor Shamsur Rahman Faruqui indica que la convenció de tenir la "idea" d'un amant o ser estimat en comptes d'un amant o un ésser estimat específic allibera al poeta, protagonista i amant, de les exigències del realisme.[5] La poesia sobre l'amor en urdú des de finals del segle XVII en endavant consistirà principalment en "poemes sobre l'amor" i no "poemes d'amor", en el sentit occidental del terme.

La primera traducció a l'anglès dels gazals de Ghalib va ser Sonets d'Amor de Ghalib, escrit per Sarfaraz K. Niazi i publicat per Rupa & Co a l'Índia i Ferozsons a Pakistan.[6] Conté la traducció completa a alfabet llatí, explicacions i un lèxic també complet.[7]

CartesModifica

 
Pàgina d'una carta de Ghalib

Mirza Ghalib era un consumat escriptor de cartes.[8] De la seva autoria no se n'inclouen només poesies, sinó també fragments de prosa. Les seves cartes van ser la base de l'urdú popular. Abans de Ghalib, les cartes escrites en urdú eren molt ornamentades. En canvi Ghalib feia que les seves cartes 'parlessin' amb l'ús de paraules i frases que feien l'efecte que estigués conversant amb el seu lector. Segons ell mateix va expressar Sau kos es ba-zaban-i-qalam baatein kiya karo aur hijr mein visaal ke maze liya karo (des de centenars de milles parla amb la llengua de la ploma i gaudeix l'alegria de la trobada tot i que aquestes separat).

Les seves cartes eren molt informals. De vegades només escrivia al començament el nom de la persona a la qual la carta anava adreçada i la començava. Tenia molt bon humor i va escriure cartes molt interessants. En una carta va expressar Main koshish karta hoon ke koi aisi baat likhoon jo padhe khush ho jaaye (vull escriure línies tals que qualsevol que les llegeixi les pugui gaudir). Alguns estudiosos sostenen que àdhuc si fos sols per les seves cartes Ghalib seguiria ocupant el mateix lloc que ostenta actualment en la literatura urdú.

ReferènciesModifica

  1. Varma, Pavan K. Ghalib : the man, the times, 2008. ISBN 978-0-14-306481-7. 
  2. «Mirza Asadullah Khan Ghalib». Brittanica. [Consulta: 3 abril 2021].
  3. «Remembering 1857 in 2007 - The Times of India». The Times of India. [Consulta: 3 abril 2021].
  4. Thackston, W. M.. A millennium of classical Persian poetry : a guide to the reading & understanding of Persian poetry from the tenth to the twentieth century. Bethesda, Md.: Iranbooks, 1994. ISBN 0-936347-50-3. 
  5. Shamsur Rahman, Faruqi «Conventions of Love, Love of Conventions: Urdu Love Poetry in the Eighteenth Century». The Annual of Urdu Studies, 1999, pàg. 3-29.
  6. «Dr. Sarfaraz K. Niazi». [Consulta: 3 abril 2021].
  7. Transliteracions a l'alfabet llatí, amb explicacions d'algunes paraules poc habituals. [Consulta: 3 abril 2021].
  8. «Ghalib's letters». India's National Newspaper, 06-05-2003 [Consulta: 3 abril 2021].

Enllaços externsModifica