No s'ha de confondre amb Msabbaha.

Una mísbaha (àrab: مِسْبَحَة, misbaḥa) o subha (en àrab, kurd i urdú سُبْحَة, subḥa) o un tasbih (en àrab, persa, tadjik o paixtu تَسْبِيح, tasbīḥ) o tespih (en turc, bosnià i albanès) és un collaret de perles o boles que sovint utilitzen els musulmans per a la pràctica del tasbih.[1]

Mishaba

El terme mísbaha també és utilitzat pels àrabs cristians per referir-se al rosari i al cordó d'oració cristians.[2]

La mísbaha també es coneix, en llengües no arabs, particularment en persa, amb el nom de tasbih —que no s'ha de confondre amb la pràctica del tasbih en el dhikr. A Turquia es coneix com a tespih.[3]

Història modifica

 
Misbaha

Es creu que a principis de l'era musulmana, per a ajudar-se en el tasbih s'utilitzaven còdols solts o que la gent comptava amb els seus dits.[4]

Al segle xvii, l' al·lama Mohammad Baqer Majlesi va escriure que, després de la Batalla d'Úhud, Fàtima az-Zahrà, la filla menor del profeta Mahoma, visitava el Cementiri dels Màrtirs cada dos o tres dies, i amb les pedres de les sepultures va fer una mísbaha per a Hamza ibn Abd-al-Múttalib. Després d'això, la gent hauria començat a fer i usar la mísbaha.

Alguns hadits declaren el benefici d'usar els dits de la mà dreta per comptar el tasbih.[5]

Ús modifica

Una misbaha és una eina que s'utilitza com a ajuda per a la glorificació de Déu després de la pregària regular, així com per a dur a terme una forma de dhikr consistent en la recitació dels noms de Déu.[1]

Sovint la mísbaha es compon de boles o perles de fusta o plàstic enfilades en un cordill, però també se'n troben fetes de pedres semiprecioses com la cornalina i l'ònix, o amb pinyols d'oliva, vori, ambre o perles.

En general consisteixen en 99 boles per ajudar a la glorificació de Déu després de les oracions, mitjançant la recitació de 33 takbirs, 33 hàmdales o tamhids i 33 tasbihs, és a dir per a recitar 33 vegades l'expressió «Déu és el més gran», 33 l'expressió «Lloat sigui Déu» i 33 l'expressió «Glòria a Déu», respectivament.

Hom suggereix que les 99 boles també fan referència als noranta-nou noms de Déu.

Les mísbahes més petites consisteixen en 33 boles, en aquest cas es fa tres vegades el recorregut per completar les 99 pregàries. Tanmateix, les mísbaha també poden estar formats per collarets de 100 o 200 boles per ajudar en la pràctica del dhikr de certes confraries sufís.

Les mísbahes també tenen un ús cultural, i es poden usar simplement per reduir l'estrès o com una indicació de l'estatus social.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Netton, Ian Richard. Encyclopedia of Islamic Civilization and Religion (en anglès). Routledge, 2013-12-19. ISBN 9781135179670. 
  2. Esparza, Daniel. «Ever heard of the Orthodox rosary called a “komboskini” or “prayer rope”?» (en anglès). Aleteia, 11-02-2017. [Consulta: 14 febrer 2017]. «Generally, these prayer strings (called komboskini in Greek, chotki or vervitsa in Russian and misbaha in Arabic) typically have between 100 and 150 knots, although some with 33 knots can also be found (symbolizing the age of Christ at His death), as well as others with 41 knots (the number of lashes inflicted on Jesus) or 64 knots (according to tradition, the age of the Virgin Mary upon her Assumption into heaven).»
  3. Leone, Stacie. «The Tespih Works in Mysterious Ways». Turkey Now, maig 2006. [Consulta: 2 setembre 2007].
  4. (indonesi) Hadits Shafiyah binti Hayyi (isteri Rasulullah) yang berbunyi: عَنْ كِنَانَةَ مَوْلَى صَفِيَّةَ قَال سَمِعْتُ صَفِيَّةَ تَقُولُ دَخَلَ عَلَيَّ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَبَيْنَ يَدَيَّ أَرْبَعَةُ آلَافِ نَوَاةٍ أُسَبِّحُ بِهَا فَقَالَ لَقَدْ سَبَّحْتِ بِهَذِهِ أَلَا أُعَلِّمُكِ بِأَكْثَرَ مِمَّا سَبَّحْتِ بِهِ فَقُلْتُ بَلَى عَلِّمْنِي فَقَالَ قُولِي سُبْحَانَ اللَّهِ عَدَدَ خَلْقِهِ قَالَ أَبُو عِيسَى هَذَا حَدِيثٌ غَرِيبٌ لَا نَعْرِفُهُ مِنْ حَدِيثِ صَفِيَّةَ إِلَّا مِنْ هَذَا الْوَجْهِ مِنْ حَدِيثِ هَاشِمِ بْنِ سَعِيدٍ الْكُوفِيِّ وَلَيْسَ إِسْنَادُهُ بِمَعْرُوفٍ وَفِي الْبَاب عَنْ ابْنِ عَبَّاسٍ "Dari Kinanah budak Shafiyah berkata, saya mendengar Shafiyah berkata: Rasulullah pernah menemuiku dan di tanganku ada empat ribu nawat (bijian korma) yang aku pakai untuk menghitung dzikirku. Aku berkata,”Aku telah bertasbih dengan ini.” Rasulullah bersabda,”Maukah aku ajari engkau (dengan) yang lebih baik dari pada yang engkau pakai bertasbih?” Saya menjawab,”Ajarilah aku,” maka Rasulullah bersabda,”Ucapkanlah : سُبْحَانَ اللَّهِ عَدَدَ خَلْقِهِ. (Maha Suci Allah sejumlah apa yang diciptakan oleh Allah dari sesuatu).” (HR Tirmidzi, beliau berkata,”Hadist ini gharib. Saya tidak mengetahuinya, kecuali lewat jalan ini, yaitu Hasyim bin Sa’id Al Kufi.” Ibnu Hajar dalam kitab At Taqrib menyebutnya dhaif (lemah), begitu juga gurunya, Kinanah Maula Shafiyah didhaifkan oleh Al Adzdi.)
  5. Narrated Yusayrah, mother of Yasir: The Prophet (saw) commanded them (the women emigrants) to be regular (in remembering Allah by saying): "Allah is most great"; "Glory be to the King, the Holy"; "there is no god but Allah"; and that they should count them on fingers, for they (the fingers) will be questioned and asked to speak. (Book #8, Hadith #1496)

Bibliografia modifica

  • Dubin, Lois Sherr. «Prayer Beads». A: The History of Beads: From 100,000 B.C. to the Present. Rev. and expanded. Nova York: Abrams, 2009, p. 79–92. ISBN 9780810951747. 
  • Henry, Gray; Marriott, Susannah. Beads of Faith: Pathways to Meditation and Spirituality Using Rosaries, Prayer Beads and Sacred Words. Louisville, Ky.: Fons Vitae, 2008. ISBN 9781887752954. 
  • Majlesi, Mohammad Baqer. Biḥār al-Anwār (en arabic). 110, p. 133, 64. 
  • Untracht, Oppi. «Rosaries of India». A: Traditional Jewelry of India. Nova York: Thames & Hudson, 2008, p. 69-73. ISBN 9780500287491. 
  • Wiley, Eleanor; Shannon, Maggie Oman. A String and a Prayer: How to Make and Use Prayer Beads. Boston: Red Wheel/Weiser, 2002. ISBN 1590030109. 

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica