La Missa de Barcelona és una missa polifònica composta al voltant de 1360. Pertany al repertori d'Avinyó i probablement procedeix de la capella del rei Martí l'Humà. Constitueix, juntament amb la Missa de Notre-Dame de Guillaume de Machaut, la Missa de Tolosa, la Missa de Tournai i la Missa de la Sorbona, un dels primers cicles polifònics complets de la missa que ha sobreviscut.

Infotaula obra musicalMissa de Barcelona
Forma musicalmissa Modifica el valor a Wikidata
Compositorvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata
Agnus Dei de la Missa de Barcelona

Es troba al començament d'un petit manuscrit: Barcelona, Biblioteca de Catalunya 971, trobat el 1925 a la Biblioteca de Catalunya pel musicòleg Higini Anglès.

Consta de les cinc parts habituals: Kyrie, Glòria, Credo, Sanctus i Agnus Dei. Totes són a 3 veus menys l'Agnus Dei que és a 4 veus. Les diferents parts no van ser compostes des del principi per formar una unitat, sinó que es van reunir per acoblar la missa. De fet, el Glòria i el Credo es troben també en altres fonts. Malgrat això, la missa mostra una certa coherència interna.

Les diferents parts es deuen a diversos compositors anònims. Només al Credo s'esmenta el que podria ser el nom del seu compositor, Sortes o Sortis. S'ha proposat que aquest nom podria pertànyer a l'organista Steve de Sort, que va viure en la Cort d'Aragó o bé a Nicholas Sortes, que va viure entorn d'Avinyó.

A diferència d'altres misses de l'època com la de Tournai o la de Tolosa, la Missa de Barcelona no inclou un motet sobre Ite, missa est ni un Benedictus, ni tampoc té connexió amb el cant pla. A més està més relacionada amb el repertori d'Avinyó que les altres.

Discografia modifica

Discos amb la missa completa modifica

Discos amb només l'Agnus Dei modifica

Referències modifica