Missioneres de la Immaculada Concepció

Les Missioneres de la Immaculada Concepció són una congregació religiosa fundada per Alfonsa Cavin i el bisbe Josep Domènec Costa i Borrás en 1850. Les seves germanes, anomenades Germanes Concepcionistes, posposen al seu nom les sigles M.I.C..

Infotaula d'ordeGermanes Concepcionistes
MIC-MissioneresImmacConcepc.jpg
Emblema de la congregació, amb el monograma de Maria (MA) i la mitja lluna, símbol de la Immaculada, amb corona de flors de lliri, símbol de puresa
TipusCongregació religiosa de germanes
Nom oficialMissioneres de la Immaculada Concepció
SiglesM.I.C.
ObjectiuEducació de nenes i joves; assistència a necessitats, sobretot dones i marginats
Fundació4 d'agost de 1850, Mataró (Maresme) per Alfonsa Cavin Millot i Josep Domènec Costa i Borràs
Aprovat perPius X, en juliol de 1902 (aprovació diocesana en 1850, pel bisbe de Barcelona, cofundador)
PatronsImmaculada Concepció
Branques i reformesLaics MIC
Primera fundacióOrfanat de Mataró, 1847
Fundacions destacadesLogronyo, Algesires, Madrid, Còrdova, Tarifa, Saragossa; Guinea Equatorial (1885), Bata, Togo, Monròvia, Camerun; Bogotà, Puerto Asís (Colòmbia), Mèxic DF, etc.
Fundacions a terres de parla catalanaMataró (Casa mare), Barcelona (c. València, Bonanova, Sants, C. Meridiana, Trinitat), Agramunt, el Prat de Llobregat, Sitges, Vilanova i la Geltrú
Persones destacadesMilagros Roca, Nativitat Comerma (+1936); Lucía Peñacoba (+ 1980)
Lloc webhttp://www.misionerasinmaculadaconcepcion.org
Modifica les dades a Wikidata

No s'han de confondre amb la congregació de les Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció, fundada per una companya de Cavin.

HistòriaModifica

Alfonsa Cavin Millot era una religiosa de les Germanes de la Sagrada Família de Bordeus, enviada amb tres germanes a Mataró, on arribà en 1846 per fundar-hi una escola per a les nenes pobres (Mataró tenia llavors 17.000 habitants i una industrialització creixent, però cap escola per a dones). Alfonsa trobà que la tasca era molt més gran i començà a atendre les necessitats d'orfes, ancianes i dones sense recursos en general; en 1847 obrí un orfanat. Aquestes activitats provocaren conflictes amb les autoritats de Bordeus.

Amb el suport del bisbe de Barcelona, Josep Domènec Costa i Borràs, decideix de separar-se'n i crear una nova congregació per treballar directament amb la gent del país. Tots dos funden un nou institut, les Germanes de la Concepció, el 4 d'agost de 1850. En 1902 fou aprovada per la Santa Seu i passa a ser un institut de dret pontifici amb el nom de Missioneres de la Immaculada Concepció.

Es difongué ràpidament per tot Catalunya. En 1885, des de la casa de Barcelona, sortiren les primeres missioneres cap a Guinea Equatorial, on van cridades pels pares claretians, que s'hi havien instal·lat.

Activitat i difusióModifica

Les Germanes Concepcionistes ajuden al desenvolupament espiritual i material de tothom, però especialment de les dones i els necessitats. Fan educació de la dona i assistència en sentit ampli: escoles, internats, atenció a orfes, hospitals, llars d'avis, tallers d'acollida i promoció de la dona, etc.

En 2011 compta amb 431 germanes en 61 cases. Són presents a (per ordre d'arribada de les germanes): Espanya, Itàlia, Guinea Equatorial, Argentina, Veneçuela, Colòmbia, Libèria, Ghana, Togo, Paraguai, Mèxic i Camerun.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica