Mitridates d'Armènia

Mitridates fou un príncep iber, fill del rei Mitridates d'Ibèria (v. 30-50)i germà del rei Pharsman I d'Ibèria, que va regnar a Armènia del 35 al 37 i del 42 al 51.

Infotaula de personaMitridates d'Armènia
Biografia
Mort51 dC Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Armènia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaArtàxides d'Ibèria Modifica el valor a Wikidata
FillsZenòbia d'Armènia Modifica el valor a Wikidata
PareKartam of Iberia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Roma va donar suport al rei Mitridates d'Ibèria (nom donat pels romans, podria ser el rei Adreki d'Ibèria) per col·locar al seu fill Mitridates al tron d'Armènia, del qual s'havia apoderat Arshak o Arsaces, col·locat pel seu pare el rei Artaban III de Partia. El rei Mitridates/Adreki va enviar al seu fill gran el príncep Farasmanes (Pharsman) amb un exèrcit. Quan l'exèrcit s'acostava a Artaxata el rei Arshak fou enderrocat pel partit proromà i els ibers van entrar a la capital i Pharsman va proclamar al seu germà petit Mitridates com a rei (35)

Artaban III va enviar un altre fill seu, Orodes (36) però Mitridates, amb ajut de mercenaris albans i sàrmates el va rebutjar i Orodes va morir de les ferides rebudes a la lluita.

L'any 37 Cal·lígula, en una de les seves bogeries, va cridar al rei a Roma, i el va declarar desposseït i l'Armènia va caure altre cop en mans dels parts que van ocupar el país.

Claudi va retornar a Mitridates cap Armènia amb suport imperial, i amb l'ajut del seu pare Mitridates i del seu germà Pharsman, i de forces romanes, va reconquerir el poder (42). Una guarnició romana es va instal·lar a Garni, prop d'Erevan.

L'any 51 el seu germà Pharsman, que ja havia pujat al tron d'Ibèria i aspirava a dominar el regne d'Armènia per a la seva nissaga, va anar a Artaxata, i va trair a sa germà, dominant la ciutat i proclamant rei al seu propi fill Radamist. Mitridates es va refugiar a Garni, amb la guarnició romana però el cap de la guarnició, Celius Poli, subornat per Pharsman i Radamist, no el va protegir i va permetre que sortís per una suposada entrevista amb el seu nebot per negociar. Aprofitant aquesta entrevista, Mitridates fou traïdorament capturat, i Radamist coronat formalment rei. El governador de Capadòcia, Julius Polignus, subornat també, va acceptar els fets.

BibliografiaModifica

  • René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947