Obre el menú principal

Moisès ben Jacob ibn Ezra (en hebreu, משה בן יעקב הסלח אבן עזרא Moshe ben Yaʿqob ibn Ezra; en àrab, أبو هارون موسى بن يعقوب ابن عزرا Abū Hārūn Mūsa ben Yaʿqūb ibn ʿEzra’) conegut com a Ha-Sallah «escriptor de penitències» (Granada, ~1055 - d. 1135), fou filòsof i lingüista, i un dels principals poetes jueus d'Al-Àndalus.

Infotaula de personaMoisès ibn Ezra
Nom original (ar) أبو هارون موسى بن يعقوب ابن عزرا
(he) משה בן יעקב הסלח אבן עזרא
Biografia
Naixement 1060 (Gregorià)
Granada
Mort 1138 (Gregorià) (77/78 anys)
Granada
Religió Judaisme
Activitat
Ocupació Poeta i rabí
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill de Jacob ibn Ezra, Moisès naix a Granada al voltant de 1155, al si d'una família ben situada en l'administració emiral, relacionada amb Samuel ibn Nagrella i el seu fill Josef, visirs dels emirs zirides. Es coneixen tres germans seus: Isaac, Judà i Josef.[1]

Inicia els seus estudis amb Issac, el seu germà major, i aconsegueix una sòlida formació en cultura àrab. El progrom de 1066 —tot i que la família no es va veure afectada— i la continuació dels seus estudis el portaren a Lucena, on va esdevenir deixeble d'Isaac ibn Gayyat, director de l'escola rabínica, en l'estudi de la cultura hebrea.[1]

Finalitzats els seus estudis torna a Granada, on troba el seu germà Isaac casat amb la filla de Samuel ibn Nagrella i els altres germans en bona posició social i econòmica. Aconsegueix en aquests anys el càrrec de sāḥib al-šurta —de caràcter honorífic— (alt funcionari de l'administració); compon poesia, com el Llibre del collaret; ensenya poètica, entre altres, a Yehudà ha-Leví; organitza vetllades poètiques; i es relaciona amb els més famosos erudits jueus i musulmans del seu temps.[2]

Amb la conquesta almoràvit de Granada en 1090, encara es manté un temps a Granada, però en 1095 acaba traslladant-se al nord peninsular, recorrent Castella, Aragó, Navarra i Catalunya. Aquest exili es converteix en una obsessió que es plasma en els seus poemes: expatriar-se és per Ibn Ezra separació, viure en sòl estrany, allunyat de la seva pàtria, però també moure's contínuament, apartant-se cada volta més de la seva terra.[3]

Mor en algun lloc de l'Espanya cristiana, no massa després de l'any 1135.[1]

ObraModifica

Moisès ibn Ezra utilitza el judeoàrab per les seves obres en prosa, i l'hebreu per les composicions poètiques.[4]

HistòriaModifica

  • Faḍāʾil ahl al-ādāb wa-l-aḥsāb (Les excel·lències dels literats i persones notables). Obra perduda. Recopilació biogràfica i bibliogràfica d'autors jueus.[4]

FilosofiaModifica

  • Maqāla al-ḥadīqa fī maʿnà al-maŷāa wa-l-ḥaqīqa (Tractat del jardí, sobre el sentit figurat i el real) o ʿArugat ha-bosem (El jardí de les aromes), en la traducció a l'hebreu.[5] Es conserven alguns fragments de l'original i una traducció anòmima a l'hebreu de 4 fragments importants del llibre.[4]

És un tractat filosòfic neoplatònic, amb aportacions bíbliques i aristotèliques, influït pels filòsofs àrabs, com Ar-Razí, Al-Kindí, els Germans de la Puresa i Al-Farabí; pels clàssics grecs, com Plató, Aristòtil, Sòcrates, Empèdocles, Pitàgores, Hipòcrates i Galè; i pels filòsofs jueus, com Saadia, Bahya ibn Paquda, Yosef ibn Saddiq i Ibn Gabirol. Ibn Ezra no és un filòsof original, simplement recopila, actualitza i contextualitza els conceptes aportats per la filosofia neoplatònica i aristotèlica.[4][6][7]

El tractat del jardi tracta del concepte de l'home microcosmos, imatge i reflex de tota la realitat. En l'home es compendien i resumeixen tots els ordes naturals. L'home està compost per dos elements extrems, el cos i l'enteniment, i dos elements intermedis, l'ànima i l'esperit.[8] També tracta del fet que amb el coneixement amb si mateix, l'home adquireix la imatge de la creació, percep la petjada de Déu; però si l'home aconsegueix dominar les seves passions, obté la unió amb l'enteniment agent, primera obra de la voluntat divina, substància simple, transparent i pura, i mitjançant la seva llum l'enteniment passiu de l'home obté la possessió intel·lectual d'aquelles formes. També afirma que el temps i tot el que existeix prova l'existència del Creador, ja que res no pot existir sense que un principi intel·ligible el planifique; i que Déu, infinit, ni admet divisió ni multiplicació, ni part ni la totalitat, i qualsevol propietat que se li assigni sols pot entendre's metafòricament.[4][6]

El tractat del jardí conté una darrera part que és un estudi lexicogràfic d'alguns termes bíblics, sobre les parts anatòmiques i detalls del cos humà.[9]

LingüísticaModifica

  • Kitāb al-Muḥāḍara wa-l-mudākara (Llibre de la dissertació i l'estudi). Escrit en judeoàrab[10] en la darrera etapa de l'autor —entre 1109 i 1126—, és la seva obra més important. És un manual de preceptiva literària,[11] i també l'únic exemple del gènere literari àrab de l'adab en el món cultural jueu.[9]

Aquesta Poètica, que segueix a Aristòtil,[11] està estructurada en una introducció, un poema final en hebreu, per exemplificar el que el llibre diu, i vuit capítols, els quals es desenvolupen mitjançant l'artifici literari de les preguntes i respostes, i tracten els temes següents:[12]

  1. Retòrica o sobre la prosa i els prosistes.
  2. Dogmàtica o sobre la poesia i els poetes.
  3. La poesia com un do innat i natural dels àrabs.
  4. Tenen els jueus poesies de la seva època clàssica?.
  5. Els jueus d'Al-Àndalus, superiors com a escriptors i com a poetes. Elabora una història crítica dels escriptors jueus d'Al-Àndalus.[13]
  6. Opinions d'autors clàssics sobre la poesia com a art.
  7. La composició poètica en somnis.
  8. La composició poètica segons el mètode àrab, on enumera i explica vint recursos o figures poètiques, amb molts exemples de poetes àrabs.[14]

PoesiaModifica

Moisès ibn Ezra és el poeta més clàssic de l'escola hebrea d'Al-Àndalus, en quant utilitza principalment els motius clàssics de la poesia àrab, que ell col·loca i adapta a l'estructura de la llengua hebrea clàssica, l'hebreu bíblic.[15] Expressa els temes profans de la poesia àrab tradicional en hebreu bíblic, i per tant, manifesta el mateix esperit barroc i manierista imperant en la poesia àrab del moment. Aquesta manera sofisticada d'expressió fou possible per tal com utilitza la llengua hebrea bíblica com llengua clàssica, semblant a l'àrab clàssic.[16]

La vitalitat del seu estil es reflecteix en l'acumulació i combinació d'estructures i figures del llenguatge: la repetició d'un significat dins el mateix context, les estructures paral·leles i quiàstiques, i les metàfores de negació i en genitiu.[17]

  • Sefer ha-ʿanaq (Llibre del collaret) o Sefer ha-Tarsis. 573 breus composicions epigramàtiques, amb 1200 versos que imiten la tècnica àrab d'al-muŷānasa (paronomàsia),[18] on la rima es basa en paraules homòfones però de distint significat, amb bellesa poètica i gran valor lexicogràfic. La introducció del llibre és una peça laudatòria en àrab clàssic escrita en prosa rimada i dedicada a l'astròleg i cortesà sevillà Abū Isḥaq Ibrāhīm ibn al-Muhāŷir.[19] La temàtica és la pròpia de l'època: amor, desamor i infidelitat, vi, jardins i flors, vellesa i joventut, mort.[3]
  • Diwan. Compost per 300 poemes seculars, molts d'ells, lloances a amics i elegies a la mort d'erudits, i per poesies sagrades, la mayor part, poemes penitencials (Selihot).[20]
  • Altres composicions sagrades es troben disperses pels distints Majzorim —col·leccions d'oracions que comprenen tot el cicle litúrgic anual jueu—.[21]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Martínez Delgado 2004: p. 78
  2. Martínez Delgado 2004: pp. 78 i 80.
  3. 3,0 3,1 Martínez Delgado 2004: p. 80.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Martínez Delgado 2004: p. 81.
  5. Traducció feta, probablement, per Judà al-Harizi el 1170. (Zonta 2005: p. 50)
  6. 6,0 6,1 Díaz Díaz 1991: p. 154.
  7. L'esquema general de l'obra i el tractament d'alguns temes, poden haver servit de model a Maimònides, en la seva Guia de perplexos. (Zonta 2005: p. 49)
  8. Díaz Díaz 1991: pp. 153-154.
  9. 9,0 9,1 Zonta 2005: p. 51.
  10. Per Abumalham, l'obra original fou escrita en àrab, i posteriorment transcrita en caràcters hebreus. (Ibn EzraAbumalham Mas 1986, p. 1)
  11. 11,0 11,1 Díaz Díaz 1991: p. 153.
  12. Martínez Delgado 2004: pp. 82-84.
  13. Schippers 1994: p. 141.
  14. Schippers 1994: pp. 142-144.
  15. Schippers 2006: p. 202.
  16. Schippers 2003: pp. 175-176.
  17. Schippers 2003: pp. 179-180.
  18. anomenat genèricament tajnīs. (Scheindlin 2006: p. 253)
  19. Scheindlin 2006: p. 253
  20. Jewish Encyclopedia: «His Poetry»
  21. Jewish Encyclopedia: «Sacred Poems»

BibliografiaModifica

El mateix article sobre Moisès ibn Ezra es troba també a «Mosé ben Jacob ibn Ezra». Centro de Documentación Gonzalo Díaz y Mª Dolores Abad. Biblioteca Saavedra Fajardo de pensamiento político Hispánico. Múrcia : Universitat de Múrcia. [Consulta: 19 març 2012]