Molí de Baix de Sant Antolí
El Molí de Baix és un antic molí fariner molt reformat i adaptat com habitatge al nucli de Sant Antolí i Vilanova (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat a l'esquerra del riu Ondara i que actualment encara conserva alguns elements de la primitiva construcció, com un tram de paret de la bassa i una pedra de la mola del molí, ambdós situats darrere de la casa que s'ha adaptat com a jardí particular.[1]
Molí de Baix de Sant Antolí | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Molí hidràulic | |||
Construcció | segle XIX | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Altitud | 550 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sant Antolí i Vilanova (Segarra) | |||
Localització | Camí del Castell | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 26172 | |||
El molí fariner segarrenc necessitava una gran bassa per poder emmagatzemar el màxim d'aigua per al seu funcionament. Una de les parts més importants era el cacau, que bastia a un extrem de la bassa i tenia com a funció regular la pressió de l'aigua en la seva caiguda. Del cacau, l'aigua passava d'un canal a un rodet generalment de fusta i disposat horitzontalment. El moviment giratori del rodet es transmetia a l'eix de fusta, eix que tenia el seu extrem superior l'hèlix de ferro que anava encaixada a la mola superior. Aquesta pedra girava sobre una mola inferior fixada. La pressió de les dues moles convertia el gra en farina.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Molí de Baix de Sant Antolí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].