Monestir dels Ibers

El monestir dels Ibers[1] (en grec: Μονή Ιβήρων, Moní Ivíron; en georgià: ივერთა მონასტერი) és el tercer en la jerarquia dels monestirs ortodoxos del Mont Atos. Fou construït entre el 980 i el 983 per monjos georgians, sota la supervisió d'Eutimi l'Il·luminador i Joan d'Ibèria. Aquest darrer era un noble georgià que provenia del Regne d'Ibèria, i per això se li atribueix l'origen del nom del monestir.[2] El monestir està dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu, que se celebra el 15 d'agost en el calendari gregorià i el 28 d'agost en el calendari julià. La biblioteca del monestir conté 2.000 manuscrits, 15 rotlles litúrgics, i 20.000 llibres, la majoria dels quals són en georgià, grec, hebreu i llatí. El monestir va tenir un important paper[3] en l'apogeu de la literatura georgiana durant els segles xi i xii.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mont Atos
Imatge
El Monestir dels Ibers
Nom en la llengua original(el) Μονή Ιβήρων Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMonestir
Construcció980 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aDormició de Maria Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície33.042 ha Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRepública monàstica del Mont Atos (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMont Atos
Map
 40° 14′ 44″ N, 24° 17′ 06″ E / 40.245515°N,24.284888°E / 40.245515; 24.284888
Patrimoni de la Humanitat  
TipusCultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1988 (12a Sessió), Criteris PH: (i),(ii),(iv),(v),(vi),(vii)
Identificador454
Activitat
Religiócristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Lloc webimiviron.gr Modifica el valor a Wikidata

El 1993, el cantautor escalenc Josep Tero fou expulsat del monestir dels Ibers després d'identificar-se com a català, atès que a Grècia encara era viu el record de les atrocitats de la Venjança Catalana, i es veié obligat a passar la nit a la intempèrie.[4] Colpit per aquesta experiència, en tornar a Catalunya treballà incansablement per aconseguir la reconciliació entre catalans i grecs. Els seus esforços obtingueren recompensa el 2005, quan el portaveu de la Generalitat de Catalunya i conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, i l'hegumen del monestir de Vatopedi inauguraren la restauració de la torre del tresor del monestir, finançada amb 240.000 euros per la Generalitat com a desgreuge per les massacres que els almogàvers hi havien comès al segle xiv.[5] La torre del tresor és un antic trull que acull l'esplèndida col·lecció d'obres d'art regalades al monestir al llarg de la història pels emperadors romans, els tsars de Rússia i altres monarques cristians.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica