Monistrol d'Anoia (veïnat)
Monistrol d'Anoia és un antic municipi i en l'actualitat un nucli de població del municipi de Sant Sadurní d'Anoia, a l'Alt Penedès.
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Barcelona | |||
| Comarca | Alt Penedès | |||
| Municipi | Sant Sadurní d'Anoia  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 21 (2018) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 139 m | |||
Amb una població de 21 habitants (2018), i 139 m. sobre el nivell del mar, Monistrol és situat a l'esquerra de l'Anoia, davant el seu aiguabarreig amb la riera de Mediona. El 1820 va ser incorporat a Sant Sadurní després d'haver constituït durant uns quants anys municipi independent.
Història modifica
És possible que el lloc, com el seu nom indica, fos en origen un petit monestir.
En 917 Ermenard (així es deia el vescomte de Barcelona d'aquell temps) i Udulard, fills d'Udulardus "Atenent la súplica de l'abat li donaren lloc prop del riu Anoia, on hi ha edificada l'església de Santa Maria, St. Pere i St. Joan". La descripció posterior del lloc diu: "Lo que donaren comença a Llevant pel torrent de la Font “Avellano”, a on una riba és blanca i l'altre roja i va fins al riu Anoia. Confronta a Ponent amb lo torrent i amb lo Sanniliare al Nord pel riu Anoia i al Sud pel torrent a on la via va per tot".[1][2]
El 986 com a possessió de Sant Cugat del Vallès, dintre del terme del Castell de Subirats, <alodem S. Cucufati S. Maria del Monisterolo vocitato>, En la confirmació dels béns de Sant Cugat que feu el papa Silvestre II el 1002 es puntualitza <cellam Sancta Marie et S. Johannis quod dicut Monasteriolum>.
En època moderna fou de la senyoria dels Dusai, que obtingueren el 1795 el marquesat de Monistrol d'Anoia. Tenent casa a Monistrol la família "Escribà de Romani i de Sentmenat", possessors d'aquest títol. El 1857 l'església de Santa Maria de Monistrol fou erigida en parròquia.
Les caves de vins Marquès de Monistrol va ser fundades el 1882; s'hi elaboren vins de taula i escumosos i es poden visitar.
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
- "Gran Geografia Comarcal de Catalunya, v. V"> Gran Geografia Comarcal de Catalunya v. V, pàg. 93. (ISBN|84-85194-20-9)