El mont Koya (高野山: Kōyasan) és el centre més important del budisme shingon al Japó, situat a les muntanyes de la prefectura de Wakayama, al sud d'Osaka. Està situat en una vall envoltada dels vuit cims de la muntanya del mateix nom, al costat del poble de Koya, en un lloc que es creia sembrat de flors de lotus. Kōyasan deriva de Kongobuji, nom del temple més important del lloc, que significa "Temple de la Muntanya del Diamant".[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaMont Kōya
Imatge

Localització
Map
 34° 13′ 04″ N, 135° 35′ 00″ E / 34.2178°N,135.5833°E / 34.2178; 135.5833
EstatJapó
PrefecturaPrefectura de Wakayama
Districtedistricte d'Ito
VilaKōya Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Religióbudisme Shingon de Kōyasan Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Altitud1.000 m-885 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
FundadorKūkai Modifica el valor a Wikidata
Creació810 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal648-0211 Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data?

L'assentament original va ser elegit pel monjo Kukai l'any 819 com a caserna general del budisme shingon japonès, a uns 800 metres d'altitud, a l'oest de la península de Kii. Allà es construirien al llarg del temps els 120 temples que ocupen la vall i una universitat dedicada a estudis religiosos.

Llocs d'interès modifica

  • Okunoin, el mausoleu de Kukai, envoltat per un immens cementiri, el més gran del Japó.
  • Danjogaran, el cor de la muntanya Koya.
  • Kongobuji, el temple més important del budisme shingon, construït el 1593 per Toyotomi Hideyoshi i reconstruït el 1861.[2] El 2004, la UNESCO va designar Kongõbuji al mont Kōya, com a part del Patrimoni de la Humanitat Llocs sagrats i camins de pelegrinatge de les muntanyes de Kii.[3] Kōya Sankeimichi, la ruta de pelegrinatge tradicional al mont Kōya també va ser inscrita com a part del Patrimoni de la Humanitat.[3]
  • Konpon Daito, pagoda que d'acord amb la doctrina shingon representa el punt central d'un mandala que cobreix no només la muntanya Koya sinó tot el Japó.
  • Koyasan choishi-michi, un corriol de 24 km amb una fita de pedra cada 109 m. Les fites es denominen choisi i estan numerades. Condueix des de Jison-in, el temple que indica l'entrada a la muntanya Koya, fins a Danjogaran

El complex inclou una sala commemorativa i un cementiri en honor als japonesos que van ser empresonats o executats per cometre atrocitats durant la Segona Guerra Mundial.[4]

Accés modifica

Es pot accedir a la muntanya en primer lloc mitjançant el ferrocarril Nankai Electric des de l'estació de Namba a Osaka fins a l'estació de Gokurakubashi a la base de la muntanya. Un funicular amb cable puja en 5 minuts des d'allà fins a una estació des d'on surten autobusos al centre del poble. Molts dels monestirs ofereixen allotjament.

Hi ha un autobús que va sense parades des de l'aeroport de Kansai fins al mont Kōya i costa 2.000 iens (adults). L'autobús és operat per Kansai Airport Transportion i Willer Express.[5] L'autobús Koyasan Marine Liner va des de l'estació de Wakayamakō fins a la parada d'autobús d'Okunoin al mont Kōya i costa 2250 iens (adults). L'autobús és operat per Daijū Bus - 大十バス.[6]

Galeria modifica

Referències modifica

  1. Com que hi ha molts temples amb noms idèntics, els temples xinesos i japonesos reben tradicionalment "noms de muntanya" addicionals. Aquestes no són designacions geogràfiques. No hi ha cap muntanya anomenada Kōya-san al Japó.
  2. «ポメラニアンに適したフード». [Consulta: 25 febrer 2019].
  3. 3,0 3,1 Centre, UNESCO World Heritage. «Sacred Sites and Pilgrimage Routes in the Kii Mountain Range» (en anglès). [Consulta: 28 desembre 2021].
  4. Victoria, Brian A., "Mount Koya sites exemplify ‘parallel universe’ where war criminals are martyrs", Japan Times, 5 d'agost del 2015
  5. Informació autobús (japonès)
  6. Informació autobús (japonès)

Bibliografia modifica

Nicoloff, Philip L.. Sacred Koyasan: A pilgrimage to the Mountain Temple of Saint Kōbō Daishi and the Great Sun Buddha. State University of New York Press, 2008. ISBN 978-0-7914-7259-0. 

Enllaços externs modifica