Mopan
El mopan (també maia mopan i mopane) és una llengua maia que forma part de la branca yucateca, conjuntament amb el yukatek, lacandó i itzá. És l'idioma natiu de la població maia dels mopans als districtes de Toledo, Stann Creek i Cayo a Belize, i al departament d'El Petén a Guatemala.[3][4] A Belize té 6.093 parlants,[5] i a Guatemala aproximadament 2.000 parlants.
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | 8-12.000 (2000)[1] |
| Autòcton de | districte de Cayo, districte de Stann Creek, districte de Toledo i El Petén |
| Estat |  Belize: 6.909 Guatemala: 2.455[2] |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües yucateques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-3 | mop |
| Glottolog | mopa1243 |
| Ethnologue | mop |
| UNESCO | 1823 |
| IETF | mop |
| Endangered languages | 4694 |
Distribució modifica
Les viles on es parla mopan prominentment són San Luis, Poptún, Melchor de Mencos, i Dolores a Guatemala,[6] així com a San Antonio al districte de Toledo de Belize.[7]
Gramàtica modifica
Ordre de les paraules modifica
L'ordre de les paraules en mopan és verb-objecte-subjecte (VOS),[8] encara que també és comú el subjecte-verb-objecte.[9]
Numerals i classificadors numerals modifica
Els nombres en mopan sempre inclouen un numeral classificador que s'afegeix com a sufix. Aquests classificadors indiquen qualitats sobre el referent. Per exemple, els objectes rodons s'indiquen amb el sufix -kuul, mentre que, els objectes llargs i prims s'indiquen amb el sufix -tz'iit. Els classificadors numerals més comunament utilitzats són -p'eel, per als objectes inanimats, i -Tuul, per a les persones i animals. En total, hi ha més de 70 classificadors numerals utilitzats en mopan.[10]
Els nombres de l'1 al 10 en Mopan Maya són[11]
- jun-
- ka'-
- ox-
- kän-
- jo'-
- wäk-
- wuk-
- wäxäk-
- b'olon-
- lajun-
Fonologia modifica
Consonants modifica
Els següents són els sons de les consonants que utilitza el mopan (escrits en alfabet fonètic internacional):[12]
| Labial | Coronal | Palatal | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | |||
| Oclusiva | ɓ p pʼ | ɗ t tʼ | k kʼ g* | ʔ | |
| Africada | t͡s t͡sʼ t͡ʃ t͡ʃʼ | ||||
| Fricativa | f* | s ʃ | h | ||
| Aproximant | l | j | w | ||
| Bategant | ɾ |
A més, algunes fonts inclouen [ŋ] (la nasal velar) com un so consonàntic en mopan.[13]
* Els sons [g] i [f] s'utilitzen per a les paraules prestades de l'espanyol i no es corresponen amb els sons nadius mopan.
Vocals modifica
Els següents són els sons de les vocals del mopan:[12]
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i~ɪ iː~ɪː | u uː | |
| Mitjana | ɛ~e ɛː~eː | ɘ ɘː | o oː |
| Oberta | a~ɑ aː~ɑː |
Ortografia modifica
Des de l'època colonial, el mopan ha estat escrit amb l'alfabet llatí.[8] Històricament, s'han utilitzat una gran varietat d'ortografies per representar la llengua,[13] encara que recentment, l'ortografia ha estat estandarditzat per Academia de Lenguas Mayas de Guatemala (ALMG).[12] La següent taula mostra algunes de les ortografies que s'han utilitzat per representar el mopan:
| IPA | Colonial[12] | Kaufman[13] | Dienhart[13] | ALMG[12] |
|---|---|---|---|---|
| a~ɑ | a | a | a | a |
| ɘ | a | ä | ʌ | ä |
| aː~ɑː | a, aa | aa | aa | aa |
| ɘː | ää | |||
| ɓ | b | b' | b | b' |
| t͡ʃ | ch | ch | č | ch |
| t͡ʃʼ | cħ | ch' | č' | ch' |
| ɗ | d' | d | d' | |
| ɛ~e | e | e | e | e |
| ɛː~eː | e, ee | ee | ee | ee |
| f | f | |||
| g | g | |||
| i~ɪ | i | i | i | i |
| iː~ɪː | i, ii | ii | ii | ii |
| h | h, j | j | j | j |
| k | c | k | c | k |
| k' | k | k' | c' | k' |
| l | l | l | l | l |
| m | m | m | m | m |
| n | n | n | n | n |
| o | o | o | o | o |
| oː | o, oo | oo | oo | oo |
| p | p | p | p | p |
| p' | pp, ꝑ | p' | p' | p' |
| ɾ | r | r | r | r |
| s | z, ç, s | s | s | s |
| t | t | t | t | t |
| t' | th, tħ | t' | t' | t' |
| t͡s | tz | tz | ¢ | tz |
| t͡sʼ | ɔ, dz | tz' | ¢' | tz' |
| u | u, v | u | u | u |
| uː | u, uu | uu | uu | uu |
| w | u, v | w | w | w |
| ʃ | x | x | š | x |
| j | y | y | y | y |
| ʔ | 7 | ' | ' |
Referències modifica
- ↑ Hofling, Mopan Maya-Spanish-English Dictionary, 1.
- ↑ Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
- ↑ «Maya, Mopán». A: Gordon, Raymond G., Jr.. Ethnologue: Languages of the World (online version). Barbara F. Grimes (contributing ed.). Fifteenth. Dallas, TX: SIL International, 2005. ISBN 1-55671-159-X. OCLC 60338097.
- ↑ ALMG. «Comunidad Lingüística Mopan».
- ↑ segons el cens del 2000
- ↑ Kaufman, Proyecto de Alfabetos y Ortografías, 65.
- ↑ Mwakikagile, Belize and Its People, 114.
- ↑ 8,0 8,1 Mopan Maya a Ethnologue (17th ed., 2013).
- ↑ Hofling, Mopan Maya-Spanish-English Dictionary, 20.
- ↑ Hofling, Mopan Maya-Spanish-English Dictionary, 25.
- ↑ Hofling, Mopan Maya-Spanish-English Dictionary, 29.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Hofling, Mopan Maya-Spanish-English Dictionary, 3–5.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Dienhart, The Mayan Languages, 171.
Bibliografia modifica
- Dienhart, John M. The Mayan Languages: A Comparative Vocabulary. Odense, Denmark: Odense University Press, 1989. ISBN 8774927221.
- Hofling, Charles Andrew. Mopan Maya-Spanish-English Dictionary. Salt Lake City, Utah: University of Utah Press, 2011. ISBN 1607810298.
- Kaufman, Terrence. Proyecto de Alfabetos y Ortografías para Escribir las Lenguas Mayances (en castellà). Antigua Guatemala: Proyecto lingüístico Francisco Marroquín, 1976.
- Mwakikagile, Godfrey. Belize and Its People: Life in A Multicultural Society. Continental Press, 2010. ISBN 9987932215.