Obre el menú principal
Aquest article tracta sobre aquest ocell. Vegeu-ne altres significats a «Ull de bou».

El mosquiter comú, musquetera[1] (Phylloscopus collybita), conegut a les Balears amb el nom d'ull de bou, és un ocell passeriforme migrador molt estès que cria en boscos oberts d'Europa i Àsia.

Infotaula d'ésser viumosquiter comú
Phylloscopus collybita
Chiffchaff - Phylloscopus collybita.jpg
Descans en una migració en el mar
Enregistrament

Cant

Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 103843725
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPhylloscopidae
GènerePhylloscopus
EspèciePhylloscopus collybita
(Vieillot, 1817)
Distribució
Phylloscopus collybita.png
  • 1. Cria; només estiu
  • 2. Cria; petits nombres també hivernant
  • 3. Cria; també en hivern
  • 4. No cria visitant d'hivern
  • 5. Localitzadament en hàbitats adequats (oasis, conreus de regadiu)
Modifica les dades a Wikidata

Hiverna en el sud i oest d'Europa, sud d'Àsia i nord de l'Àfrica.

És un ocell insectívor que és depredat per mamífers com el gat i mustèlids i falcons principalment del gènere Accipiter. La seva àmplia distribució fa que el seu estatus sigui segur, tanmateix una de les seves subespècies probablement estigui extinta.

DescripcióModifica

El mosquiter comú és petit i arrodonit fa de 10 a 12 cm de llarg. El mascle pesa de 7 a 8 grams, i la femella de 6 a 7 grams. La coloració de la subespècie P. c. collybita és marronosa a la part de dalt i grogosa en els flancs. Abans de la migració muda les plomes completament.

SubespèciesModifica

  • P. c. collybita, cria a Europa fins a Polònia i Bulgària, hiverna a la zona Mediterrània i d'Àfrica del Nord.[2] S'està expandint cap al nord (Escandinàvia) des de 1970.[3]
  • P. c. abietinus es troba a Escandinàvia i el nord de Rússia, i hiverna des del sud-est d'Europa i el nord-est d'Àfrica fins a Iraq i oest de l'Iran.
  • P. (c.) tristis, sovint és més gran que les altres subespècies, cria a Sibèria i hiverna en la zona baixa de l'Himàlaia.[2]

Antigues subespècies ara considerades espèciesModifica

  • P. ibericus, el mosquiter ibèric de color més verd i més groc que P. collybita,[2] i té un cant diferent tipus tit-tit-tit-tsui-tsui. Es troba a Portugal i Espanya a l'oest de la línia dels Pirineus occidentals. Els estudis genètics mostren que és l'espècie de mosquiter amb el llinatge més antic tot i no semblar-se gaire al mosquiter comú.
 
La distribució de l'extint P. canariensis exsul es mostra en aquesta foto
  • P. sindianus, el mosquiter de muntanya, es troba en el Caucas (P. s. lorenzii) i l'Himàlaia (P. s. sindianus), i és un migrant altitudinal, es desplaça cap zones més baixes a l'hivern.

ReferènciesModifica

  1. Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138. , pàg 418
  2. 2,0 2,1 2,2 Baker, Kevin. Warblers of Europe, Asia and North Africa (Helm Identification Guides), 1997, p. 256–259. ISBN 0713639717. 
  3. Hansson, MC; Bensch, S; Brännström, O «Range expansion and the possibility of an emerging contact zone between two subspecies of Chiffchaff Phylloscopus collybita ssp.». Journal of Avian Biology, 31, 2000, pàg. 548–558. DOI: 10.1034/j.1600-048X.2000.1310414.x.
  4. Simms, Eric. British Warblers (New Naturalist Series). Collins, 1985, p. 286, 310. ISBN 000219810X. 

Enllaços externsModifica