El Motopolo, també anomenat Motoball, és un esport col·lectiu d'origen anglès, anàleg al futbol, practicat entre dos equips d'entre cinc i vuit jugadors cadascun, en el qual els participants van amb unes motocicletes especials.[1]

Infotaula d'esportMotopolo
Motoballendspiel 2007.jpg
Jugadors en un partit a Alemanya (2007) Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme Modifica el valor a Wikidata
Tipusesport d'equip Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Partit de moto-ball a Alemanya, el 1931
Partit de moto-ball a l'URSS el 1979

El motoball s'originà a Anglaterra durant la dècada de 1920. A finals de dècada es creà la Lliga i la Copa Anglesa, on destacaren equips com el Wolverhampton Motor Cycle Football Club o el Coventry MCFC. El 1930, França i Alemanya adoptaren el motoball, però no fou fins després de la Segona Guerra Mundial que es consolidà com a esport, i durant la dècada de 1960 es popularitzà per tot Europa. Poc després l'interès decaigué i a Anglaterra es deixà de practicar, però durant la dècada de 1980 tingué un repunt de popularitat, especialment a Rússia. El primer Campionat d'Europa es disputà el 1982.[2]

GeneralitatsModifica

El camp, pla, té forma rectangular i unes dimensions variables (45-80 m per 90-120), podent ser de gespa, terra o ciment. Les portes, col·locades a la línia de fons, tenen unes dimensions de 7,30 m d'amplada per 2,45 m d'alçada. Cada partit consta de dos temps, cadascun de 30 minuts. Els jugadors han d'impulsar la pilota amb qualsevol part del cos (llevat dels braços) o de la motocicleta per tal de fer-la entrar a la porta contrària.[1]

Normalment, cada equip consta de quatre jugadors més un porter (l'únic que no va en moto). La pilota pesa al voltant d'un quilogram i mesura 40 cm de diàmetre. Els partits consten de quatre períodes de 20 minuts i són arbitrats per dos àrbitres, un a cada camp, assistits per dos jutges de línia. Aquest esport es juga en un camp de futbol, amb la mateixa normativa.

L'estat on més força té aquest esport és Rússia (abans, la Unió Soviètica), seguida de prop per França i els països de l'Europa de l'Est. També Alemanya i els Països Baixos tenen equips competitius. Alguns dels clubs més destacats d'Europa són els francesos Camaret-sur-Aigues, Troyes i Valréas o l'alemany MSC Taifun Mörsch.[2]

El motoball a FrançaModifica

A l'estat francès, el moto-ball s'hi practica des de 1930. El campionat "Nationale A" aplega l'elit estatal, essent-ne l'avantsala la divisió Nationale B. La temporada és estival, anant de març a octubre. La pràctica d'aquest esport s'inicia a l'edat de 12 anys (fins als 17 en "Cadets"). A hores d'ara, hi ha 16 clubs federats a França, regulats per una comissió de la Federació francesa de motociclisme.

MotocicletesModifica

Una motocicleta habitual actualment entre els clubs francesos és la Gas Gas de 250 cc, creada el 1998 per Gérald Caro en col·laboració amb la fàbrica de Salt. També la fan servir equips d'Alemanya i dels Països Baixos, així com els principals equips estatals de l'Europa de l'Est (Rússia, Bielorússia, Ucraïna i Lituània).

Història del motopolo a CatalunyaModifica

Vegeu també: Història del motociclisme a Catalunya
 
Una OSSA 250cc de 1980 especial per a motoball que emprà l'equip del MC Esplugues

A Catalunya, tot i que el primer partit de motopolo s'hi disputà el 1929 (concretament a Barcelona, protagonitzat per membres del Motorista Club Barcelona), aquest esport no prengué rellevància fins al final de la dècada de 1950, una popularitat que es mantingué durant la dècada següent. En aquella època es començaren a organitzar partits d'exhibició entre equips com el Biela Club Manresa, l'escuderia Derbi del Moto Club Martorelles (on jugaven Pere Pi, Toni Palau i César Ruipérez entre d'altres),[3] la Penya Motorista Medio Gas d'Esparreguera o el Grupo Deportivo Guzzi. Els torneigs i les exhibicions se celebraven en places de toros i camps de futbol. Alguns dels més concorreguts foren el torneig organitzat pel Mundo Deportivo al camp del CE Europa el 1960 o el que tingué lloc a l'Estadi de Montjuïc durant les festes de la Mercè de 1964.[2]

La pràctica del motopolo decaigué a mitjan dècada de 1960, però entre finals de la de 1970 i començaments de la de 1980 experimentà una revifalla i es popularitzà de nou, sobretot per acció del Moto Club Esplugues. Durant aquesta segona etapa es va organitzar fins i tot una Copa d'Espanya de Motoball, disputada els anys 1984 i 1985 i guanyada pel Moto Club Esplugues en totes dues ocasions. A la primera edició de la Copa hi participaren sis clubs, tots catalans: a banda del Moto Club Esplugues, ho feren el d'Argentona, el Club-80, el Kilómetro 2, el Doble Rueda i l'Autofito. El 1985, el MC Esplugues, a banda de tornar a guanyar la Copa, es proclamà campió d'Europa en representació de l'estat espanyol. Un dels pilots destacats d'aquella segona etapa fou Martí Gelabert, responsable i capità de l'equip. A començaments de la dècada de 1990, la pràctica del motopolo desaparegué de Catalunya.[2]

Pel que fa a les motocicletes, durant els 50 una de les més preuades per a la pràctica d'aquest esport era la Derbi 98, la qual destacava per la seva estabilitat.[4] Ja a començaments dels 80, OSSA produí unes petites sèries d'un model especial per a motoball, amb motor de 250 cc i el mateix color groc que la coneguda TR 80 de trial.

Clubs europeusModifica

 
Pictograma del moto-ball

Clubs francesos i occitansModifica

Població Club Departament
Bollène Sporting Motoball Bollène Valclusa
Camaret-sur-Aigues MBC camarétois Valclusa
Carpentras MBC Carpentras Comtat Venaissin Valclusa
Houlgate MBC hougaltais Calvados
Jonquières MBC jonquiérois Valclusa
Monteux Sporting Club Moto Ball Monteux Valclusa
Neuville-de-Poitou MBC neuvillois Viena
Robion MBC OMCR de Robion Valclusa
Saint-Georges-de-Reneins MBC St-Georges Rhône
Troyes Sporting Union Motocycliste de l'Aube Aube
Vaison-la-Romaine MBC vaisonnais Valclusa
Villefranche-sur-Saône MBC Villefranche Rhône
Valréas [MBC de Valréas] Valclusa
Verrières MBC verrièrois Viena
Versalles MBC de Versailles Yvelines
Vitry-le-François MBC Vitryat Marne
Voujeaucourt MBC de Voujeaucourt Doubs

Clubs alemanysModifica

Població Club Grup
Durmersheim MSC Comet Durmersheim Sud
Halle 1.MBC 70/90 Halle Nord
Jarmen MSC Jarmen Nord
Kierspe MSF Tornado Kierspe Nord
Kierspe MBC Kierspe Nord
Kuppenheim MSC Puma Kuppenheim Sud
Leverkusen SVB Leverkusen Nord
Malsch MSC Malsch Sud
Mörsch 1.MSC Mörsch Sud
Mörsch MSC Taifun Mörsch Sud
Pattensen MSC Pattensen Nord
Philippsburg MSC Philippsburg Sud
Ubstadt-Weiher MSC Ubstadt-Weiher Sud
Seelze MSC Seelze Nord

PalmarèsModifica

A 31 de desembre de 2010

Palmarès del Campionat d'Europa de les NacionsModifica

Any País organitzador, Població Campió Segon Tercer
1982   Unió Soviètica   França
1983
1984
1985
1986   Unió Soviètica   Unió Soviètica   RFA   França
1987   RFA   RFA   Unió Soviètica   França
1988   Unió Soviètica   Unió Soviètica   RFA   França
1989   França   Unió Soviètica   RFA   França
1990   RFA   RFA   Unió Soviètica   França
1991   Països Baixos   CEI   França   RFA
1992   Rússia   Rússia   França   Alemanya
1993   França   França   Rússia   Alemanya
1994   Alemanya   Rússia   Alemanya   Lituània
1995   Ucraïna   Rússia   Bielorússia   França
1996   Lituània   Rússia   Lituània   Alemanya
1997   Bielorússia   Rússia   França   Alemanya
1998   Rússia   Rússia   Bielorússia   Alemanya
1999   França   França   Alemanya   Bielorússia
2000   Alemanya   Alemanya   Rússia   França
2001   Països Baixos   Rússia   Bielorússia   Ucraïna
2002   Ucraïna   Rússia   Ucraïna   Alemanya
2003   França, Neuville-de-Poitou   Rússia   França   Bielorússia
2004   Bielorússia   Bielorússia   Rússia   França
2005   Alemanya, Karlsruhe   Alemanya   Rússia   França
2006   Rússia, Vídnoie   Rússia   França   Bielorússia
2007   Ucraïna, Poltava   Rússia   Bielorússia   Alemanya
2008   Occitània, Valréas i Camaret   Rússia   Bielorússia   França
2009   Ucraïna, Vishnyaki   Rússia   Bielorússia   França
2010   Bielorússia, Pinsk/Luninets   Rússia   Bielorússia   França

Palmarès de la Copa d'Europa de clubs campionsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «motopolo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 gener 2011].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Illa, Guifré. «motopolo». enciclopedia.cat. GEC - Enciclopèdia de l'esport català, 28-02-2014. [Consulta: 9 juny 2016].
  3. Pi, Pere. «16. El motoball». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 48. ISBN 9788461590353. 
  4. «Pere Pi: 'Crec que la iniciativa d'Isern de fer un Museu de la Moto és una cosa fantàstica'». molletama.cat, 12-03-2010. [Consulta: 29 gener 2011].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Motopolo