Estadi Olímpic Lluís Companys
L'Estadi Olímpic Lluís Companys és una instal·lació esportiva situada a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.[1] Forma part l'Anella Olímpica, que inclou les piscines Picornell, el Palau Sant Jordi i d'altres instal·lacions. Des del 2001 porta el nom del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, afusellat pel règim franquista al castell de Montjuïc el 1940.[2]
Estadi Olímpic Lluís Companys | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Lluís Companys i Jover | |||
Dades | ||||
Tipus | Estadi Olímpic | |||
Arquitecte | Pere Domènech i Roura | |||
Obertura | 20 maig 1929 | |||
Cronologia | ||||
Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 | ||||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Montjuïc (Barcelonès) | |||
Localització | Pg. Olímpic, 17-19 | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 39655 | |||
Id. IPAPC | 15743 | |||
Id. Barcelona | 1777 | |||
Activitat | ||||
Propietat de | Ajuntament de Barcelona | |||
Capacitat màxima | 60.000 | |||
Ocupant | Barcelona Dragons (NFL Europe) (1991–2001) RCD Espanyol (1997–2009) FC Barcelona (2023) Futbol Club Barcelona | |||
Lloc web | estadiolimpic.barcelona | |||
Història i descripció
modificaQuan la dictadura de Primo de Rivera aprovà incloure en el marc de l'Exposició Internacional de 1929 una secció dedicada a l'esport, va ser necessari construir-hi una piscina i un estadi de dimensions olímpiques.[1] Aquest fou encarregat a l'arquitecte Pere Domènech i Roura i inaugurat el 20 de maig del 1929.[3][4]
Comptava amb una superfície de 66.075 m², dels quals 20.575 van ser destinats a camp d'esports, i el central era destinat a camp de futbol. Per les seves dimensions i la gran capacitat (era de 60.000 persones), el 1929 era considerat el segon més gran del món. Disposava també de pistes per a salts i llançaments, d'un camp de rugbi, una pista de curses per a set atletes i una longitud total de 1.500 m. També tenia instal·lacions subterrànies per a la pràctica d'altres esports, com la boxa, l'esgrima, la gimnàstica i disposava de pista de tennis i de piscina.[1] Les graderies tenien un perfil aproximadament parabòl·lic. Distribuïdes en dues zones, una al mateix nivell de la pista d'atletisme, i la segona sustentada per un podi que les separava, pel qual la tribuna tenia visibilitat completa i quasi completa des dels extrems de les graderies.[1]
A la porta de marató hi ha un frontó decorat amb un grup escultòric, obra de Vicenç Navarro, de composició acadèmica. A l'interior es van col·locar dues escultures eqüestres fent la salutació olímpica, Genets, obra de Pau Gargallo i foses en bronze.[1]
L'estadi havia d'acollir l'Olimpíada Popular de l’any 1936, però el cop d'estat militar i la posterior Guerra Civil ho impediren.[1] El 1952 va acollir el XXXV Congrés Eucarístic Internacional i el 1955 els Jocs Mediterranis.[3] El 1957 va acollir l'única final de la Copa d'Espanya de futbol que ha enfrontat al Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol, els dos equips més importants de la ciutat comtal. A la dècada dels 1960 fou infrautilitzat i les seves graderies començaren a evidenciar preocupants símptomes de ruïna.[3]
Entre 1985 i 1989 va ser objecte d'una important remodelació a càrrec de l'equip d'arquitectes Correa-Milà-Margarit-Buixadé i amb la participació de l'italià Gregotti. El nivell de la pista fou rebaixat 11 m i la pedra extreta es va aprofitar per a les obres de la Sagrada Família; s'alçaren unes noves graderies amb capacitat per a uns 56.000 espectadors. El 8 de setembre del 1989 fou reinaugurat amb motiu de la Copa del Món d'Atletisme, i durant els Jocs Olímpics de 1992 fou seu de les cerimònies d’inauguració i clausura, de les proves d’atletisme i de les paralímpiques.[3][4]
Entre el 1991 i el 2001 hi va jugar l'equip de futbol americà Barcelona Dragons,[4] i entre 1997 i 2009, el Reial Club Deportiu Espanyol hi passà a jugar els seus partits després d'abandonar l'Estadi de Sarrià.[3] L'any 1998, el Comitè d'Estadis de la UEFA li va atorgar la categoria cinc estrelles, per la que es poden celebrar competicions de futbol del màxim nivell continental.
Entre 1996 i 2017, l'estadi celebrà la festa dels súpers (Festa del Club Super3). Del 26 de juliol a l'1 d'agost de 2010 s'hi celebrà el 20è Campionat d'Europa d'atletisme, per al qual fou novament remodelat.
Des de la temporada 2023-2024, i a causa de les obres de remodelació del Camp Nou (la qual s'estima que estarà acabada la temporada 2025-2026),[5] hi juga el primer equip masculí del Futbol Club Barcelona, amb una inversió superior als 7 milions d'euros, compartida entre el club (60%) i l' Ajuntament (40%), destinats a la millora dels accessos i la mobilitat de l'entorn.[6]
Peveter olímpic
modificaObra dels dissenyadors Ramon Bigas i Balcells i Pep Sant i Pont, inspirada en Gaudí i en la Mediterrània, per la forma del fust evoca les corbes que sovint l'arquitecte modernista va plasmar en les seves obres, i per la semblança del peveter amb les timons de les barques antigues que solcaven la Mediterrània. La cubeta és de titani oxidat, un metall que té un color blavós i molt irisat, la peanya sobre la que se sosté la cubeta té un revestiment d'alumini. El fust s'alça 12 m per damunt de la paret de l'estadi i 26 me sobre el nivell de l'avinguda de l'Estadi. La flama és de color carbassa, aconseguit fent que el gas cremi amb poc aire, és a dir, amb mala carburació. consumeix 450 m³ de gas cada hora.[7]
Restes arqueològiques
modificaEl 1929, durant la construcció de l'estadi, es varen documentar 15 o 16 sitges d'uns 6 m, algunes reutilitzades com a sepultures, d'època ibèrica (segles iii-ii aC). La descripció d'aquests materials resta inèdita, però a partir de la documentació gràfica, s'ha documentat un forn d'àmfores, a més de trobar una sèrie de retalls reblerts amb rebuigs de forn, i un possible dipòsit d'opus signinum. Actualment, aquestes restes han estat destruïdes. A la part nord-est, hi ha un petit cim on s'ha suposat la ubicació d'un poblat ibèric, però per les obres que s'han portat a terme en aquest sector, modificant-ne l'orografia, no se n'ha pogut documentar cap resta.[8]
Esdeveniments
modificaEsports
modifica- 1929: Montjuïc va acollir el seu primer esdeveniment, el primer partit internacional oficial de rugbi d'Espanya contra Itàlia.[9] Espanya va guanyar 9-0.[9]
- 1935: Combat de boxa Paolino Uzcudun vs. Max Schmeling
- 1955: II Jocs Mediterranis.
- 1989: Copa del Món de la IAAF.
- 1992: Jocs de la XXV Olimpíada i IX Jocs Paralímpics.
- 1993: Final de la Copa d'Europa de RugbI Lliga, XIII Catalans 22-23 Huddersfield RLFC.
- 1997: World Bowl '97 entre Barcelona Dragons i Rhein Fire.
- 2003: Jocs Mundials de Policies i Bombers.
- 2009: El dissabte 20 de juny, l'equip de rugbi de Perpinyà, Dracs Catalans, perd 12-24 davant Warrington Wolves al primer partit de Superlliga que es juga a Espanya, congregant més de 18.500 espectadors.[10]
- 2010: 20è Campionat d'Europa d'Atletisme.
- 2011: Partit de quarts de final de la Heineken Cup 2010-11 entre la USAP i el Toulon amb 55.000 espectadors.
- 2012: Campionat del Món Junior d'Atletisme 2012.
Futbol
modifica- 1930: Final de la Copa del Rei de Futbol entre l'Athletic de Bilbao i el Reial Madrid.
- 1933: Final de la Copa del Rei de Futbol entre l'Athletic de Bilbao i el Reial Madrid.
- 1934: Final de la Copa del Rei de Futbol entre el València CF i el Reial Madrid.
- 1939: Final de la Copa del Rei de Futbol entre el Sevilla FC i el Racing de Ferrol.
- 1944: Final de la Copa del Rei de Futbol entre l'Athletic de Bilbao i el València CF.
- 1945: Final de la Copa del Rei de Futbol entre el Sevilla FC i el Racing de Ferrol.
- 1946: Final de la Copa del Rei de Futbol entre el Reial Madrid i el València CF.
- 1957: Final de la Copa del Rei de futbol entre el FC Barcelona i el RCD Espanyol.
- 2004: Final de la Copa del Rei de futbol entre el Reial Madrid i el Reial Saragossa.
- 2023: Partits a casa del FC Barcelona a totes les competicions a causa de les renovacions del Camp Nou.
Transport públic
modificaBus
modificaLes línies del Bus de Barcelona amb parada a l'avinguda de l'Estadi a l'altura de l'Estadi Olímpic Lluís Companys són:
- 55 - P. Montjuïc/Pl. Urquinaona
- 125 - La Marina
- 150 - Pl. Espanya/Castell de Montjuic
- 193 - Parc/Montjuïc (també amb parada al passeig Olímpic)
Totes aquestes línies (a excepció de la 125) tenen parada en alguna de les estacions de metro i/o de funicular més properes a l'estadi.
Ferrocarril
modificaLes estacions del Metro de Barcelona més properes a l'estadi són la de Poble Sec (L3) i la d'Espanya (L1 i L3), aquesta última també amb parada de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
També està molt a prop de l'estadi l'estació de Parc de Montjuïc del Funicular de Montjuïc, que comunica amb l'estació de Paral·lel del metro (L2 i L3).
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «ESTADI EXPOSICIÓ DE 1929 -ESCULTURES GENETS, PORTA MARATÓ, TORRE I MUR». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Estadi de Montjuïc». Memòria Democràtica. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 2023-10-29.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Estadi Olímpic Lluís Companys». Encicloèdia de l'esport català. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Història». Estadi Olímpic de Montjuïc. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Agreement on the transformation of Espai Barça and work on new Camp Nou to begin in June» (en anglès). Futbol Club Barcelona, 28-04-2022. Arxivat de l'original el 2022-08-15.
- ↑ Subirana, Jordi. «El Barça paga 83.000 euros de més per la llicència de la reforma del Camp Nou». Tot Barcelona, 30-07-2023.
- ↑ Favà i Compta, Maria. Petits paisatges de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 52-55. ISBN 84-7306-860-2.
- ↑ «Estadi Municipal de Montjuïc». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 9,0 9,1 Richards, Huw A Game for Hooligans: The History of Rugby Union (Mainstream Publishing, Edinburgh, 2007, ISBN 978-1-84596-255-5); Chapter 6, Gathering Storms, p129
- ↑ «From the archives: Catalans v Warrington 2009, Barcelona». Arxivat de l'original el 2023-10-29. [Consulta: 29 octubre 2023].