Mozgovaïta
La mozgovaïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom de la mineralogista russa Nadezhda N. Mozgova (1931-).
 Mozgovaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | PbBi₄S₇ |
| Localitat tipus | Cràter La Fossa, Vulcano, Lipari, Illes Eòlies, Província de Messina, Sicília, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JA.05h  |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JA.05h |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.34 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Color | gris platejat |
| Duresa | 2,5 a 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1998-060 |
| Símbol | Mzg |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La mozgovaïta és una sulfosal de fórmula química PbBi₄S₇.[2] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1998. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mozgovaïta pertany a «02.JA: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena amb poc o gens de Pb» juntament amb els següents minerals: benjaminita, borodaevita, cupropavonita, kitaibelita, livingstonita, makovickyita, mummeïta, pavonita, grumiplucita, cupromakovickyita, kudriavita, cupromakopavonita, dantopaïta, cuprobismutita, hodrušita, padĕraïta, pizgrischita, kupčikita, schapbachita, cuboargirita, bohdanowiczita, matildita i volynskita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta al cràter La Fossa de Vulcano, a l'arxipèlag de les Illes Eòlies (Sicília, Itàlia). Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències modifica
- ↑ «Mozgovaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 març 2018].
- ↑ Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 50». Mineralogical Magazine, 83, 2019, pàg. 615-620 [Consulta: 24 novembre 2019].