Obre el menú principal

El mugendo és una art marcial d'origen japonès, reconeguda com a art marcial derivada del karate i el jujutsu el 1938, i, posteriorment, reconeguda de manera oficial pels organismes japonesos com a derivada del judo i l'aikido.

Infotaula d'esportMugendo
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

 
Kanji en japonès de Mugendo

L'any 1934, el mestre Hironori Otsuka, un practicant de jujutsu i karate, creà el Shinshu Wado-Ryu Karate- jiu-jitsu, una art marcial basada en els coneixements d'Ohtsuka respecte al judo i l'aikido, i un híbrid de karate i jujutsu.

L'any 1960, un estudiant destacat d'Ohtsuka anomenat Tatsuo Suzuki, decidí viatjar per Europa i fundà un centre d'ensenyament dedicat exclusivament al karate modern a Anglaterra, on passà uns anys fent classes. Un dels seus alumnes i deixeble directe fou Meiji Suzuki que, més tard, decidí donar el cinturó negre al seu mestre i anar per Europa a impartir classes. Allà també conegué Peter Meijic (nascut a l'antiga Iugoslàvia) i George Canning (nascut a Irlanda), juntament amb els quals, més endavant, fundaria el mugendo.

OrígensModifica

El mugendo en si va néixer com una variant molt accessible als principiants a les arts marcials i a la defensa personal. Compta amb uns mètodes, unes tècniques i unes posicions més modernes i remodelades, que comporten una execució més precisa, acurada i perfecte de l'art marcial. Aquesta millora es deu al fet que el mugendo combina les tècniques de puntades de karate, tot mantenint-se molt proper al taekwondo, i afegint algunes katas semblants al karate-jiu-jitsu. Al principi, el mugendo es creà amb la intenció de ser una versió del karate millorada i una defensa personal més efectiva, tot i que amb el temps alguns dels més alts cinturons, aprenents directes de Peter Meijic, George Canning i Meiji Susuki, i inclús algun d'aquests tres fundadors, van decidir utilitzar aquesta nova art marcial en combats de fullconact, semicontact i no contact, tres estils de competició propis de les arts marcials mixtes.

ActualitatModifica

Actualment, el mugendo es considera una simple, però molt desenvolupada mescla heterogènia de karate, karate-jiu-jitsu i kickboxing (només en combat). El que realment el fa únic és que Meiji Suzuki decidí crear un sistema d'ensenyament diferent de qualsevol altre art marcial, que consisteix a treballar sempre en grup o en parelles, i això fa del mugendo una art marcial que treballa tant la tècnica com el treball en grup.

CampionatsModifica

Cada any se celebren campionats de mugendo a Catalunya, el País Basc, les Illes Canàries i Anglaterra. Normalment, els campionats es realitzen els mesos de març o abril, per tal de permetre uns mesos de preparació després de Nadal. Tot i que Anglaterra és on se celebren els campionats de mugendo professionals, a Espanya també s'hi pot competir, però només amb gent del mateix nivell. Catalunya és on més campionats se celebren de tota Espanya, ja que hi ha moltes escoles.

ReglamentModifica

El reglament de combat varia segons l'estil de lluita, que pot ser no contact, de semicontact i full contact. El no contact és un estil de lluita on s'utilitzen els punys i les puntades per tal de marcar punts al contrari. El semicontact és una modalitat de lluita amb casc, guants de boxa i botins (amb la finalitat de disminuir el mal), que només permet cops de puny i puntades de peu per sobre de la cintura. El full contact o light contact és una variant de lluita on s'utilitza casc, guants i botins. L'objectiu principal és marcar punts al contrari amb cops per sobre la cintura, però també es pot tirar l'adversari a terra o colpejar-lo a la cara per tal d'aconseguir el KO.

Material necessariModifica

Com a la majoria d'arts marcials, es necessita material per poder entrenar i competir. Pel mugendo es necessita material específic a partir del cinturó verd. De cinturó blanc a verd, l'únic equipament necessari és la roba essencial, és a dir, pantalons, cinturó i carcassa (especial per exàmens de cinturó). De verd a blau, ja és necessari un material més específic, com són els guants, el casc i els botins, juntament amb l'equipament avançat, que és una roba diferent en cas que s'entreni tres dies a la setmana o més. De blau en endavant es necessita el bucal, una protecció dental obligatòria per entrenar, que ja es pot utilitzar a partir de cinturó verd.

ExàmensModifica

Els exàmens estan dividits en dues parts principals: la part física, que acostuma a durar 30 min., i la part teòrica i pràctica. La part física consta bàsicament d'un petit escalfament, que consisteix en unes flexions (flexions d'examen o flexions militars) que varien depenent del grau de cinturó. La part teòrica consta de l'execució de les combinacions bàsiques i l'execució dels parells tècnics, faces i foot works (un conjunt de tècniques lligades i executades de forma continuada que conformen una combinació), juntament amb els covers (tècniques de protecció).

Enllaços externsModifica