Muhàmmad Txuqi Mirza

Muhàmmad Txuqi Mirza (Muhammad Chuki Mirza o Muhammad Djuki Mirza), fou un príncep timúrida, fill d'Abd al-Latif Mirza.

Infotaula de personaMuhàmmad Txuqi Mirza
Modifica les dades a Wikidata
pel príncep Kutb al-Din Muhammad Txuqi Mirza, vegeu Kutb al-Din Muhammad Txuqi

El seu pare Abd al-Latif fou assassinat el 1450 per Abd Al·là ibn Ibrahim que va ocupar el tron a Transoxiana. Abd Al·là fou derrotat i mort per Abu Said Khan (fill de Muhammad, nét de Miran Shah i besnét de Tamerlà, que va tenir el suport d'Abu l-Khayr, el khan jòtxida shibànida de l'horda dels uzbeks (22 de juny de 1451) i que va ocupar el tron.

Empresonat algun temps va poder fugir a terres d'Abu l-Khayr i va ser rebut per aquest que estava casat amb Rabiga Sultan Begum, germana d'Abd al-Latif i per tant tia de Txuqi Mirza. Aquest va demanar ajut per recuperar els seus dominis ancestrals i Abu l-Khayr (aparentment molest amb Abu Said al que havia posat al tron) va acceptar i va enviar un exèrcit manat per Burge o Bereke Sultan, Bishikda Oghlan (Biskit Oglan), i altres amirs, contra Samarcanda; a l'expedició es van unir alguns amirs txagataïdes descontents d'Abu Said, i pels partidaris d'Ulugh Beg (hivern de 1461 a 1462)

L'exèrcit va ocupar Taixkent i Shahrukhia, i va creuar el Sihun. El governador de Samarcanda, amir Masud Arghun, va sortir a enfrontar als atacants a un lloc anomenat Sistan, però fou derrotat després d'una forta batalla i es va retirar cap a la ciutat de Samarcanda des d'on va enviar missatgers a Abu Said (que residia a Herat) demanant ajut; els uzbeks van assolar la regió de Transoxiana i van acampar a Kufin (?) i Kermineh. Quan van saber que Abu Said marxava a la zona amb un exèrcit, Bereke Sultan i altres oficials volien defensar el pas de l'Oxus mentre els amirs txagatais volien retirar-se darrere el Sihun i a Shahrukhia. Txuqi Mirza va donar suport a aquesta posició i llavors una part de l'exèrcit va desertar a favor d'Abu Said mentre els uzbeks l'abandonaven i començaven a saquejar la regió en el seu retorn.

Desorganitzades les forces de Txuqi Mirza, aquest i els seus homes es van retirar a Shahrukhia on van quedar assetjats i es van haver de rendir per manca de provisions el 1462/1463. El Tarikh-i-Abulkhair diu que Abu Said va tractar amablement a Txuqi Mirza i se'l va emportar a Herat on el va confinar al fort de Ikhtiyaruddin, on va morir.

ReferènciesModifica

Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II division II. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.