Obre el menú principal

Mundus vult decipi

locució llatina del renaixement

Mundus vult decipi, sovint completat amb ergo decipiatur és una locució llatina que vol dir «Al món li agrada ser enganyat» i… «per això, que sigui enganyat». És un refrany que explica que segons els governadors des de la nit dels temps al poble li agrada ser enganyat, molt abans de la invenció de la seva variant moderna de la postveritat o altres fake news populistes. És una excusa fàcil que permet justificar qualsevol gestió enganyadora per polítics o impresaris.[1][2]

L'autoria de l'expressió no és certa. Va ser atribuïda a Petroni al segle I però la frase no va ser atestada en cap dels escrits seus que ens van parvenir. La frase sí que reflecteix el típic cinisme realista de la cultura llatina d'aquesta època i també del renaixement, però no se sap de qui és ni quan va ser pronunciada per primera vegada.[3] Altres fonts citen Sebastian Brant, el filsòsof humanista d'Estrasburg que va escriure als seus Paradoxa el 1533 «al món li agraden els enganys i mentides i vol ser dirigit per la quimera, com es diu en llatí ‘mundus vult decipi’».[4] També va ser atribuïda al papa Gian Pietro Carafa (1476-1559).[5][6] Els racionalistes del Renaixement justifiquen per aquest refrany l'astúcia d'utilitzar la religió per legitimar l'autoritat del governador davant un poble que prefereix l'error i la llegenda a la raó pura.[7] El jesuïta francès François Garasse (1585-1631) cita un papa, «home de seny» sense precisar el seu nom, qui en donar la benedicció en lloc de la fórmula «Benedictio in nomine patris...» sempre remugava entre les seves dents «Quandoquidem populus iste vult decipi, decipiatur» (Cada vegada que aquest poble vol ser enganyat, enganyem).[8]

BibliografiaModifica

  • Hoskins, J.A. «Mundus vult decipi» (pdf) (en anglès). Indoor Built Environment, 1999, pàg. 277-279.
  • Marchena, José. «La fuerza de lo falso en el Fragmentum Petronii». A: Javier Martínez (ed.). Mundus vult decipi: estudios interdisciplinares sobre falsificación textual y literaria (en castellà, anglès). Madrid: Ediciones Clásicas, 2012, p. 442. ISBN 788478827381. 

ReferènciesModifica

  1. Schmeh, Klaus. «11. Mundus vult decipi». A: Das trojanische Pferd: klassische Mythen erklärt (en alemany). Friburg de Brisgòvia: Haufe-Lexware, 2007, p. 28-29. ISBN 9783448080551. 
  2. ««Mundus vult decipi.» über den Wunsch der Menschen betrogen zu werden». A: Einladung ins Mittelalter (en alemany). C.H. Beck, 2000. ISBN 9783406421570.  («Mundus vult decipi.» Sobre el desitg de l'home de ser enganyat)
  3. Marchena, 2012, p. 11-13.
  4. Brant, Sebastià. Paradoxa (en llatí, alemany), 1533. «Die Welt will betrogen und belogen sein und nur mit Wahn geäfft und regiert werden, wie jener Mönch sagt, der für sein Thema hält: Mundus vult decipi darumb bin ich hie, dem man zum Lohn alle Säcke voll stick» 
  5. Büchmann, Georg. Geflügelte Worte der Citatenschatz des deutschen Volkes (en alemany). Berlín: Haude und Spener, 1864, p. 45. 
  6. Fumagalli, Giuseppe. «§33. Frode, rapina, prepotenza: 549. Mundus vult decipi, ergo decipiatur». A: Chi l'ha detto?: tesoro di citazioni italiane e straniere, di origine letteraria e storica, ordinate e annotate (en italià). Milà: Hoepli Editore, 1904, p. 149. ISBN 9788820300920. 
  7. Busson, Henri. Le rationalisme dans la littérature française de la Renaissance (1533-1601) (en francès). 2a edició 1971. París: Librairie Philosophique J. Vrin, 1957, p. 346. 
  8. Garasse, François. «Meschante Maxime des Atheistes & Libertins, il faut entretenir la populace par des miracles controuez & des prodiges supposez &c.». A: La Doctrine curieuse des beaux esprits de ce temps, ou prétendus tels contenant plusieurs maximes pernicieuses à la Religion, a l'Estat & aux bonnes Moeurs (en francès), 1623, p. 986.