Obre el menú principal

Municipis oficialment furlanòfons

article de llista de Wikimedia

La delimitació oficial del domini lingüístic furlà s'establí mitjançant un seguit de decrets adoptats entre 1996 i 2003, i inclou el Mandament di Puart (administrativament del Vèneto).

La toponímia normativa en furlà fou fixada oficialment el 2002, amb revisions en 2009 i 2014.

No hi fem constar els exotopònims furlans aplicats a municipis oficialment considerats de majoria eslovena, venetòfona o germanòfona. Per a això, vegeu Exotopònims furlans de municipis al·lòfons del Friül.

Per als topònims autòctons d'altres llengües reconegudes al si del Friül, i també a la província de Trieste, vegeu Toponímia autòctona del Friül-Venècia Júlia.

Municipis de la província de GurizeModifica

15 municipis del total de 25 que compta la província.

Italià Furlà estàndard Altres llengües autòctones presents
Capriva del Friuli Caprive
Cormons Cormons Un sector eslovè (Krmin)
Dolegna del Collio Dolègne dal Cuèi Eslovè (no reconegut)
Farra d'Isonzo Fare
Gorizia Gurize Un sector eslovè (Gorica); exotopònim alemany: Görz
Gradisca d'Isonzo Gardiscje Exotopònims: eslovè Gradišče; alemany Gradiska, Gradis an der Sontig
Mariano del Friuli Marian
Medea Migjee
Monfalcone Monfalcon Vènet (Monfalcòn); eslovè (Trzič); antic exotopònim alemany, Neumarkt
Moraro Morâr
Mossa Mòsse
Romans d'Isonzo Romans dal Lusinç
Sagrado Segrât Vènet (Sagrà); eslovè (Zagraj)
San Lorenzo Isontino San Lurinç Lisuntìn
Villesse Vilès


Municipis de la província de PordenonModifica

 
Rètol bilingüe de Pofàvri

36 municipis del total de 50 que compta la província.

Italià Furlà estàndard
Andreis Andreis
Arba Darbe
Arzene Darzin
Aviano Davian
Barcis Barcis
Budoia Budoie
Casarsa della Delizia Cjasarse
Castelnovo del Friuli Cjastelgnûf
Cavasso Nuovo Cjavàs
Claut Claut
Clauzetto Clausêt
Cordenons Cordenons
Cordovado Cordovât
Fanna Fane
Fontanafredda Fontanefrede
Frisanco Frisanc [inclou l'agregat de Poffabro (furlà Pofàvri)]
Maniago Manià [també vènet: Maniago]
Meduno Midun
Montereale Valcellina Montreâl
Morsano al Tagliamento Morsan da lis Ocjis
Pinzano al Tagliamento Pinçan
Polcenigo Polcenic
Pordenone Pordenon [també vènet: Pordenòn]
San Giorgio della Richinvelda San Zorç da la Richinvelde
San Martino al Tagliamento Sant Martin dal Tiliment
San Quirino Sant Quarin
San Vito al Tagliamento San Vît dal Tiliment
Sequals Secuals
Sesto al Reghena Siest
Spilimbergo Spilimberc
Tramonti di Sopra Tramonç Disore
Tramonti di Sotto Tramonç Disot
Travesio Travês
Valvasone Voleson
Vito d'Asio Vît
Vivaro Vivâr
Zoppola Çopule

Municipis de la província de Pordenon reputats furlanòfons però no inclosos en la llista oficialModifica

És legítim considerar furlanòfons els municipis de Nert e Cjas, Cimolais i Vaiont, tots tres de la província de Pordenon, perquè llurs parles locals són incontrovertiblement retoromàniques i formen part del Friül històric des de l'origen. Emperò, aquests municipis refusaren de constar a la llista perquè s'especula que potser els parlars locals són formes de ladí potser venetitzades. La resultant és que aquests parlars locals del Friül manquen de cap mena de protecció. És per això que alguns mapes lingüístics representen com a no furlanòfon un sector de l'extrem nord-occidental del Friül: és el conjunt de Nert e Cjas i Cimolais.

En els altres quatre casos, l'exclusió podria deure's a una certa hibridació vèneta dels parlars locals, per veïnatge immediat amb la comarca de Sacile (furlà Sacîl, vènet Sathil), que és administrativament furlana, però venetòfona.

Amb aquest recompte, els municipis furlanòfons de la província de Pordenon serien 43 del total de 50.

Italià Furlà estàndard
Azzano Decimo Daçan di Pordenon
Chions Cjons
Cimolais Cimolais
Erto e Casso Nert e Cjas
Fiume Veneto Vile di Flum
Roveredo in Piano Lavorêt
Vajont Vaiont

Municipis de la província d'UdinModifica

 
Rètol bilingüe de Visc

125 municipis del total de 135 que compta la província.

Italià Furlà estàndard
Aiello del Friuli Dael
Amaro Damâr
Ampezzo Dimpeç
Aquileia Aquilee
Arta Terme Darte
Artegna Dartigne
Attimis Atimis [amb sector eslovè: Ahten]
Bagnaria Arsa Bagnarie
Basiliano Basilian
Bertiolo Bertiûl
Bicinicco Bicinins
Bordano Bordan
Buja Buie
Buttrio Buri
Camino al Tagliamento Cjamin dal Tiliment
Campoformido Cjampfuarmit
Campolongo Tapogliano Cjamplunc Tapoian
Carlino Cjarlins
Cassacco Cjassà
Castions di Strada Cjasteons di Strade
Cavazzo Carnico Cjavaç
Cercivento Çurçuvint
Cervignano del Friuli Çarvignan
Chiopris-Viscone Cjopris e Viscon
Chiusaforte Scluse
Cividale del Friuli Cividât [amb sector eslovè: Čedad]
Codroipo Codroip
Colloredo di Monte Albano Colorêt di Montalban
Comeglians Comelians
Corno di Rosazzo Cuar di Rosacis
Coseano Cosean
Dignano Dignan
Dogna Dogne
Enemonzo Enemonç
Faedis Faedis [amb sector eslovè: Fojda]
Fagagna Feagne
Fiumicello Flumisel
Flaibano Flaiban
Forgaria nel Friuli Forgjarie
Forni Avoltri For Davuatri
Forni di Sopra For Disore
Forni di Sotto For Disot
Gemona del Friuli Glemone
Gonars Gonârs
Latisana Tisane
Lauco Lauc
Lestizza Listize
Lignano Sabbiadoro Lignan
Ligosullo Liussûl
Majano Maian
Malborghetto Valbruna Malborghet e Valbrune [trilingüe amb eslovè (Naborjet-Ovčja ves) i alemany (Malborgeth-Wolfsbach), segons sectors]
Manzano Manzan
Martignacco Martignà
Mereto di Tomba Merêt di Tombe
Moggio Udinese Mueç
Moimacco Muimans
Montenars Montenârs
Mortegliano Mortean
Moruzzo Murùs
Muzzana del Turgnano Muçane
Nimis Nimis [amb sector eslovè: Nime]
Osoppo Osôf
Ovaro Davâr
Pagnacco Pagnà
Palazzolo dello Stella Palaçûl
Palmanova Palme
Paluzza Paluce [alemany a l'agregat de Timau/furlà Tamau/alemany Tischelwang (localment Tischlbong)]
Pasian di Prato Pasian di Prât
Paularo Paulâr
Pavia di Udine Pavie
Pocenia Pucinie
Pontebba Pontêbe [trilingüe amb eslovè (Tablija) --no reconegut-- i alemany (Pontafel), segons sectors]
Porpetto Porpêt
Povoletto Paulêt
Pozzuolo del Friuli Puçui
Pradamano Pradaman
Prato Carnico Prât di Cjargne
Precenicco Prissinins
Premariacco Premariâs
Preone Preon
Prepotto Prepot [amb sector eslovè: Prapotno]
Ragogna Ruvigne
Ravascletto Ravasclêt
Raveo Raviei
Reana del Rojale Reane dal Roiâl
Remanzacco Remanzâs
Resiutta Resiute
Rigolato Rigulât
Rive d'Arcano Rivis Darcjan
Rivignano Rivignan
Ronchis Roncjis
Ruda Rude
San Daniele del Friuli San Denêl
San Giorgio di Nogaro San Zorç di Noiâr
San Giovanni al Natisone San Zuan dal Nadison
San Vito al Torre San Vît de Tor
San Vito di Fagagna San Vît di Feagne
Santa Maria la Longa Sante Marie la Lungje
Sauris Sauris [també alemany: Zahre]
Sedegliano Sedean
Socchieve Soclêf
Sutrio Sudri
Talmassons Talmassons
Tarcento Tarcint
Tarvisio Tarvis [trilingüe amb eslovè (Trbiž) i alemany (Tarvis), segons sectors]
Tavagnacco Tavagnà
Teor Teôr
Terzo d'Aquileia Tierç di Aquilee
Tolmezzo Tumieç
Torreano Torean [amb sector eslovè: Tavorjana]
Torviscosa Tor di Zuin
Trasaghis Trasaghis
Treppo Carnico Trep di Cjargne
Treppo Grande Trep Grant
Tricesimo Tresesin
Trivignano Udinese Trivignan
Udine Udin [també vènet: Ùdine]
Varmo Vildivar
Venzone Vençon
Verzegnis Verzegnis
Villa Santina Vile di Cjargne
Villa Vicentina Vile Visintine
Visco Visc
Zuglio Zui

Municipis del Mandament di Puart (província de Venècia, regió del Vèneto)Modifica

Dels deu municipis del Mandament di Puart tradicionalment reputats furlanòfons, només en tres es reconeix el furlà; se n’exclouen set: Danon (Annone Veneto), Cuncuàrdie (Concordia Sagittaria), Fossalte (Fossalta di Portogruaro), Gruâr (Gruaro), Puart di Gruâr (Portogruaro), Pramaiôr (Pramaggiore) i San Stin (San Stino di Livenza).

Italià Furlà estàndard Vènet
Cinto Caomaggiore Cint Sinto Caomagior
San Michele al Tagliamento San Michêl San Michièl al Tajamento
Teglio Veneto Tei Tejo Vèneto